Qui és el Dr. Oetker? El farmacèutic del segle XIX que ara és famós per les pizzes

A les rengleres de congeladors dels supermercats, gairebé sempre hi ha un logotip vermell i blanc que es repeteix sense parar. És l'emblema de la firma alemanya Dr. Oetker, que s'estén als lloms de les capses de pizzes congelades. Aquest és el seu producte estrella: cada dia, de les dues fàbriques que la companyia té al centre d'Europa, en surten 2,3 milions de pizzes. Això es tradueix en una facturació que l'any passat va superar els 4.200 milions d'euros. La filial espanyola va vorejar els 65 milions d'euros. En total, 16.600 treballadors treballen per donar forma al catàleg de Dr. Oetker, que a banda de les 45 pizzes es completa amb flams, natilles, gelats, pastissos, fruits secs i ingredients diversos de rebosteria. Però qui va ser el fundador de la companyia? 

La resposta cal anar-la a buscar a finals del segle XIX, a Bielefeld, una ciutat de la regió del Rin del Nord-Westfàlia. En una de les farmàcies, hi feinejava August Oetker, un jove aprenent fill d'una família de forners. Ho compaginava amb els estudis de ciències naturals i un doctorat en botànica. El 1890, quan tenia 28 anys, li va sortir l'oportunitat de comprar una farmàcia i s'hi va llançar. A la rebotiga hi va crear un laboratori. S'hi passava nits senceres. Volia trobar algun medicament únic, que el diferenciés de la resta. De mica en mica, es va anar centrant en el bicarbonat de sodi. I, gràcies als seus vincles familiars amb el món del pa, va crear un polsim que aconseguia millorar molt les coccions dels pastissos. De seguida va posar nom al producte: Backin. 

Un negoci de fermentació lenta

Va començar a vendre la seva troballa en petites bosses a un preu popular. L'èxit va dur-lo a diversificar-se amb altres productes: des de púding en pols fins a sucre de vainilla. La facturació va disparar-se: a finals del segle XIX, ja tenia la seva fàbrica i es podia permetre el luxe de fer donacions econòmiques als instituts de química de la zona, per finançar nous experiments. August Oetker va ser l'encarregat de capitanejar la companyia fins al 1944, quan va cedir el relleu al seu net, Rudolf-August Oetker. Sota la seva direcció l'empresa va modernitzar-se. L'encert va arribar el 1970, quan l'empresa va ensumar l'èxit que podien tenir les gammes d'aliments congelats en un moment en què a les cases ja hi havia congeladors i en què el ritme de vida començava a accelerar-se. Aquella dècada va llançar al mercat les seves pizzes.

Ara bé, Dr. Oetker té inversions més enllà dels productes de rebosteria i de les masses de pa. El 1952 Rudolf-August Oetker va comprar una empresa cervesera de Frankfurt. Amb el pas dels anys, va anar engreixant aquesta àrea del negoci amb la compra de petits cellers locals. El 2009 el 20% del negoci del grup li venia d'aquest camp, amb prop de 1.600 milions de facturació. A banda de la cervesa, el nom d'Oetker també apareix en el món del transport marítim. El 1955 el net del fundador va comprar una companyia de vaixells a Alemanya. Mig segle després, donava feina a 4.200 persones i tenia una flota de 177 vaixells. Alhora, gestiona una cadena d'hotels de luxe repartits per països com el Brasil, Alemanya, França o el Regne Unit. 

La desfeta familiar 

El 2007, quan Rudolf-August Oetker va morir, va deixar el conglomerat de 400 empreses que dirigia als seus vuit fills: cinc dels dos primers matrimonis i tres del tercer. Els darrers van anar als jutjats per reclamar tenir més pes dins l'organigrama. Tot plegat va desembocar en una lluita fratricida que es va allargar fins al 2021, quan la companyia va anunciar que el grup Dr. Oetker es dividiria en dos. Per un costat, el negoci de les pizzes congelades i de les cerveses, que incloïa el 25% d'Estrella Damm. Per l'altre, el negoci hoteler, la col·lecció d'art i els espumosos Freixenet, on va desembarcar el 2018 després de pagar 220 milions d'euros per quedar-se el 50,7% de l'empresa catalana.  

A la trajectòria de l'empresa també hi pesen els seus lligams amb el nazisme. El 2017 la companyia va contractar un equip d'historiadors per escriure un llibre de la companyia. Les investigacions van revelar els vincles de Dr. Oetker amb l'Alemanya nazi, a qui va proveir de municions, peces i aliments.