Dr. Martens, la puntada de peu dels fons d'inversió a les contracultures

LondresDr. Martens no toca de peus a terra. El negoci de les famoses botes no rutlla. O no tant com s'esperaven els responsables de la icònica marca anglesa en el moment que la companyia va sortir a borsa, a principis del 2021. Tres anys i escaig després, les accions han caigut del valor inicial de 3,70 lliures per cada títol a l'actual de 0,86 lliures, a finals de la setmana passada. El descens ha sigut d'un 76,88%. Però a mitjans d'abril d'aquest mateix any, el preu s'havia enfonsat al mínim històric de 0,67 lliures, un 81,99% menys en relació amb el que costava ser accionista en el moment del llançament de l'empresa al mercat.

Quin és el problema? ¿Potser és que la resta dels productes, des de sandàlies fins a accessoris com bosses o carteres, no ha captivat el segment de consumidors que s'associa amb les botes? ¿Potser és que l'oferta estrella ha deixat de ser una peça atractiva per a un tipus determinat de consumidors, especialment per als joves de diferents tribus urbanes, i ara només és per a classes mitjanes? O potser és que, ras i curt, són massa cares en temps de vaques magres?

Les clàssiques 1460, de color negre amb les costures grogues distintives al voltant de la sola i amb vuit traus, valen 200 euros a la web oficial, si bé se'n poden trobar determinats models per entre 120 i 165. Però si volen fer-se amb les Made in England –una petita part de la producció encara es fa al Regne Unit; la resta es va deslocalitzar a la Xina, el Vietnam, Laos i Tailàndia–, són més cares: la versió vintage s'enfila fins als 260 euros. Són molts diners, sobretot si es compara amb la cultura de la marca en el moment del seu naixement, el 1960, quan eren molt populars entre els treballadors britànics que passaven moltes hores drets, com ara policies, carters o miners. Llavors, les 1460 valien dues lliures (45 en valor del 2024, un cop aplicat l'ajust inflacionari, que són 53 euros). Fa 60 anys, un policia o un carter cobraven de mitjana 14 i 10 lliures a la setmana, respectivament. Les botes suposaven el 14% i el 20% del seu sou setmanal. Però la gran durabilitat i resistència d'un parell de Dr. Martens era garantia d'una bona inversió.

Oportunitat de mercat

Els mesos vinents la companyia haurà de fer front al relleu del conseller delegat, Kenny Wilson, després de sis anys en el càrrec. En el seu adeu ha advertit que "probablement" els ingressos cauran en l'exercici actual, en relació amb el del 2023 (1.180 milions d'euros). El seu mercat més gran, els Estats Units, no està responent a les expectatives, afectat per problemes de distribució i màrqueting, i per una manca de comandes a l'engròs per a la temporada tardor-hivern d'aquest 2024. Al mateix temps, els costos de producció han augmentat els darrers mesos. I a Europa i l'Orient Mitjà les vendes també han caigut un 15% interanual fins al març. L'única regió on es manté amb força la tirada és el Japó i Corea del Sud.

Són justament els dubtes que arrossega –el símptoma evident dels quals és la devaluació del valor en borsa dels 3.700 milions de lliures del 2021 fins als 860 actuals– els que fan de la companyia un negoci atractiu per a compradors amb olfacte per a oportunitats de mercat. Informacions recents de la premsa britànica i nord-americana especialitzada han situat Dr. Martens en l'òrbita de pretendents com LVMH, del francès Bernard Arnault, o a VF Corporation, gegant nord-americà que té, entre d'altres, marques com Timberland, Vans o The North Face. Si hi ha cap moviment en aquest sentit, els analistes s'inclinen pel segon grup, ja que destaquen que és poc probable que LVMH, molt centrada en el luxe i el superluxe, amb noms com Dior o Louis Vuitton, s'emboliqui en una empresa que ven poc més que botes, les més cares de les quals no arriben ni als 300 euros.

El metge alemany

La història comercial de les Docs, com també es coneixen les botes, i el possible destí de la companyia posen de manifest aquell axioma que uneix capitalisme i revolució. El Che Guevara amenaça el sistema fins a acabar convertit en samarreta i icona pop. Les Dr. Martens eren pròpies de les tribus urbanes dels anys seixanta que refusaven la societat britànica d'aleshores fins que es van convertir, seixanta anys després, en un element imprescindible de la moda teenager que s'exhibeix a Instagram. No en va, són molt populars –les botes i també les sabates– entre els alumnes de secundària d'instituts on estudien els cadells de les classes mitjanes.

L'origen de la marca no és anglès. És alemany. La va crear el metge de la Wehrmacht Klaus Maertens. El 1945, mentre es recuperava d'una lesió en un peu, va dissenyar una bota amb una càmera interior d'aire i sola de pneumàtics i amb cos de pell que va robar a un sabater. Va comercialitzar una bota que va resultar un èxit, sobretot entre les dones de més de 40 anys.

El 1959, Maertens va considerar l'expansió al mercat del Regne Unit. I el fabricant britànic de botes de feina de propietat familiar Griggs va adquirir la llicència de la tecnologia, va anglicitzar el nom i així va néixer la Dr. Martens 1460, la bota original, denominada així per la data del seu llançament: l'1 d'abril del 1960. A finals de la dècada, s'havien convertit en un símbol de l'orgull de la classe treballadora i les duia gent com Pete Townshend de The Who o el polític laborista Tony Benn. Elton John també en duia a la pel·lícula musical Tommy, del 1975. The Clash i Sex Pistols també les farien seves. I van passar a formar part de l'uniforme dels punks, els gòtics i els entusiastes del grunge. Les botes eren fàcils de decorar i personalitzar, alhora que eren còmodes i assequibles. Però, al mateix temps, també les van adoptar els skinheads d'extrema dreta i els supremacistes blancs.

L'any 2013, el negoci, aleshores encara en mans de R. Griggs Group Limited, el va comprar el fons de capital privat Permira, que ara continua tenint el 40% de les accions. Qualsevol decisió futura sobre les quasi 13 milions de botes que es venen a l'any en 60 països del món passa pel seu consell de notables.