Els ‘dolents’ d’‘Alcarràs’ que volen il·luminar 258.000 persones

Els alcaldes i pagesos d’Alcarràs -i de molts altres municipis productors de fruita- estan en peu de guerra contra el Govern perquè consideren que no ha fet res per pal·liar el fort impacte en la collita de les glaçades tardanes a finals d’abril. Alcarràs està de moda per la pel·lícula de Carla Simón sobre l’abandonament de les zones rurals. I el film posa sobre la taula un element: l’ocupació del territori per fer-hi instal·lacions d’energies renovables. De fet, aquest municipi del Segrià té sobre la taula el projecte fotovoltaic més gran que hi ha ara a Catalunya, que produirà, si arriba a bon port, prou electricitat per a 258.000 persones.

Però si la pel·lícula planteja la substitució de producció de fruita per plaques solars, la realitat del projecte no és exactament aquesta. És cert que el parc fotovoltaic que planegen Solaria i Ignis ocuparà 800 hectàrees de territori. Però no són petites o mitjanes explotacions de pagesos, sinó un latifundi de la principal empresa ramadera de Ponent, Vall Companys, on a més actualment no es cultiven préssecs, sinó que pateix abocaments de purins.

Manel Romero, codelegat de la patronal de fotovoltaica, Unefcat, ha deixat clar que la llei catalana no permet posar plaques on hi ha una explotació agrària. “La normativa (decret llei 24/2021, article 2.7) no permet fer plantes fotovoltaiques com les que es plantegen a la pel·lícula perquè protegeix els terrenys amb usos agrícoles (i molt especialment els de regadiu, com és el cas dels presseguers). L’última imatge (alerta, espòiler!) de la família dreta mirant com una excavadora arrenca els presseguers és lamentable, per simple i irreal”, ha explicat a l’ARA.

El projecte d’Alcarràs està actualment en fase d’informació pública i, si tira endavant, les empreses, tal com marca la legislació catalana, obriran un 20% del capital al territori. Els grans números del parc són una potència instal·lada de 800MW per produir 826 GWh a l’any. Un projecte que evitaria l’emissió de 172.000 tones a l’any de CO, l’equivalent al que embruten l’atmosfera 86.000 cotxes.

Per fer-ho s’ha previst una inversió de 178 milions d’euros en total, dels quals 81 milions corresponen a plaques fotovoltaiques, 6,3 milions a les línies d’evacuació de l’electricitat i 8,7 milions a subestacions elèctriques. Els promotors destaquen el retorn que pot tenir per al municipi: 1,61 milions en impostos de construcció, 460.000 euros en impostos municipals anuals (IBI i IAE) durant 30 anys, i 900.000 euros en contractes per als propietaris durant 30 anys, a banda de la creació d’un miler de llocs de treball durant la construcció i 20 llocs de treball directes fixos addicionals per a les tasques de manteniment i operació del parc. L’alcalde d’Alcarràs veu amb bons ulls el projecte. Jordi Janés, de Junts, creu que no hi ha afectació agrícola ni ramadera i, a més, li permetria no augmentar els tributs locals durant almenys una dècada.

Al retorn econòmic per al municipi s’hi ha de sumar un benefici afegit en termes mediambientals i també d’energia verda. Dins el projecte està prevista una planta de producció de biogàs a través de purins, amb una capacitat de 100.000 metres cúbics, equivalent al subministrament de 4.600 habitatges. Tractar i valoritzar les dejeccions porcines és especialment important a Alcarràs, un municipi amb una gran cabana porcina.

Però no tot és fàcil. Un dels principals problemes és la línia d’evacuació, que recorre els municipis d’Alcarràs, Albatàrrec i Lleida. Una línia que ha d’arribar fins a la subestació de Magraners, a Lleida, i que el Govern va demanar que fos soterrada, cosa que l’empresa promotora veu impossible de fer en tot el recorregut perquè, segons els responsables de Solaria, no seria rendible la inversió. Fonts de la companyia deixen clar que soterrar la línia tindria un cost d’un milió d’euros per quilòmetre. “És inviable”, expliquen, ja que multiplica per 10 el cost de la línia.

Tot i això, el traçat i la manera com fer-ho estan encara en negociació i les mateixes fonts confien en la possibilitat d’arribar a un acord perquè sigui una línia mixta, és a dir, una part aèria i una altra soterrada. La infraestructura, a més, podria millorar encara més la competitivitat del polígon de Quatre Pilans, el gran projecte de l’executiu català de creació de sòl industrial a Lleida, ja que cada cop més empreses, bàsicament per criteris de sostenibilitat, demanen que el seu subministrament elèctric sigui d’energies renovables.