Dol empresarial al Regne Unit: rellotge aturat i braçalet negre

LondresEl signe més visible internacionalment de la mort de la reina Elisabet II va ser, probablement, la suspensió dels partits de la Premier League el cap de setmana del 10 i 11 de setembre, només quaranta-vuit hores després que es conegués el traspàs de la monarca. Però a Londres, més enllà de les enormes mesures de seguretat que es van imposar els dies previs al funeral, i la consegüent arribada d'uns setanta caps d'estat i altres dignataris, i que van fer del centre una fortalesa inexpugnable, el símptoma més evident del terratrèmol van ser els vels negres que van caure des del 9 de setembre i fins al dia 20 sobre els sempre enlluernadors aparadors de la botiga de Fortnum & Mason, a Picadilly. F&M, amb una cèdula reial, era una de les botigues preferides d'Elisabet II.

"Com a mostra del nostre respecte per l'extraordinària vida i regnat de sa majestat Elisabet II, els nostres aparadors estaran coberts fins a nou avís. Gràcies". Era un dels textos que s'hi podia llegir. Al finestral de la cantonada de Picadilly amb Duke Street St. James, potser el més preferencial de tot l'edifici, de sis plantes, les genuflexions cap al Palau de Buckingham eren encara més pronunciades i servils. A sota d'una imatge de la reina i els anys del naixement i de mort, fotografia que no apareixia a la resta d'aparadors, hi deia: "Amb profunda i sincera gratitud per una vida de servei i devoció cap al poble del Regne Unit i de la Commonwealth". Els dies que no va tancar, i durant tot el període de dol oficial, els treballadors van lluir un braçalet negre.

Les expressions empresarials del dol per decret vistes i viscudes al Regne Unit han arribat a extrems sorprenents. Per exemple, ITV i Channel 4 van suspendre l'emissió d'anuncis des del moment que es va difondre la notícia, a mitja tarda del 8 de setembre, fins a l'endemà al vespre.

Però la metàfora més precisa de com va viure el país –almenys el país oficial–, el que sens dubte ha sigut una sacsejada històrica, la va protagonitzar, altra vegada, Fortnum & Mason. Perquè el famós rellotge exterior del segon pis de l'exclusiu establiment, que sobresurt de la façana, literalment es va aturar. I res més exacte per definir com va viure el país –l'oficial, de nou– la mort de la sobirana. El tic-tac del rellotge no es va recuperar fins que la reina no va ser enterrada a la capella de Sant Jordi del castell de Windsor, dilluns passat.

L'anunci de Nadal

Els famosíssims grans magatzems Harrods, de Knightsbridge, els establiments de Marks & Spencer o Selfridges van tancar el divendres 9 de setembre i també el 19, el dia del funeral. Així ho van fer, també, John Lewis, Next, Zara, Primark, Hackett, Pepe Jeans, Apple, Sainsbury’s, Argos, Aldi, Lidl o Tesco. Les cadenes de pubs com ara Wetherspoon, Greene King o Marstons van mantenir els seus locals oberts.

I McDonald's va anar més enllà. Primer va piular: "Tot el sistema de McDonald's està profundament trist per la mort de sa majestat la reina Elisabet II. Va dedicar la seva vida a servir el Regne Unit i la Commonwealth, unint-nos tant en moments de celebració com de desafiaments. Oferim el nostre més sentit condol a la família reial". I després va anunciar que tancaria el dilluns 19 de setembre, però només fins a les cinc de la tarda, hora en què acabava la retransmissió en directe per televisió del funeral.

Ara com ara, un dels aspectes que més es comenten a través de les xarxes socials al Regne Unit no és quina ha sigut la reacció de les grans empreses –cap ni una no ha faltat a l'hora d'expressar condolències, des de cadenes de distribució d'alimentació fins a les grans marques de telefonia mòbil– o les exclusives botigues de moda o perfumeria de Jermyn Street, sinó quin serà l'argument del que acostuma a ser l'anunci més emblemàtic de la campanya de Nadal del país.

Parlem dels grans magatzems John Lewis i els supermercats Waitrose. Aquest espot televisiu de cada desembre és tan esperat, i té tants detractors i admiradors, com podia tenir l'anunci de les bombolles de Freixenet o el de to mediterrani de la cervesa Estrella Damm amb què, oficiosament, s'obre l'estiu a Catalunya i a les Illes Balears.

Una de les moltes piulades virals, d'una usuària anomenada Marty Perkins, comentava: "L'agència de publicitat de John Lewis ha hagut de refer, frenèticament, l'anunci de Nadal perquè hi hagi dues persones que es reuneixin a #TheQueue i acabin passant el Nadal junts. Amb una versió de piano lenta de 500 Miles, de The Proclaimers."

El comentari de Marty Perkins, irònic, no va ser gens forassenyat. Perquè la piulada s'acompanyava d'una altra, amb un fragment d'un reportatge de Channel 4 News, en què una parella, en Jack i la Zoe, explicava que s'havia trobat a la cua per passar davant de la capella ardent de la reina i ja havien quedat per assistir al funeral junts. L'humorista Dara Ó Briain també va tenir una idea similar, en aquest cas per a una comèdia romàntica: "Idea de presentació: un noi i una noia s'enamoren en les 11 hores d'espera per veure la reina. Netflix hi està molt interessat”.

Pel que fa a l'impacte econòmic de la mort de la reina, alguns economistes del Regne Unit van assegurar en diferents diaris i cadenes de televisió que podria ser semblant al que es va experimentar durant el dol per la mort de Diana de Gal·les. Malgrat tot, no serà fins al novembre que l'estadística sobre el tercer trimestre es farà pública. Aleshores, però, l'economia britànica ja estarà probablement en recessió, i el responsable en serà el mateix govern conservador dels últims dotze anys, no pas la reina.