Direcció analògica de Comunicació

Alguns nomenaments d’Ada Colau a l’alcaldia de Barcelona han portat cua. Generalment no dic res sobre els càrrecs de confiança. És comprensible que els polítics vulguin tenir suport quan trepitgen territori desconegut. I és injust que professionals competents vegin qüestionada la seva feina només perquè un familiar seu ha guanyat unes eleccions. En tot cas, es pot criticar que Barcelona en Comú hagi caigut en una de les pràctiques que blasmava en campanya.

Hi ha, però, un fitxatge de Colau que m’intriga. Així que es va saber que Águeda Bañón serà la nova directora de Comunicació de l’Ajuntament, vaig fer el que faria qualsevol periodista que ha de seguir l’activitat municipal: buscar-la a LinkedIn per establir-hi contacte de cara a futures necessitats d’informació. Però resulta que Bañón no és usuària de la xarxa social professional més important del món. Bé, sí que ho és: hi té un perfil amb un historial professional i acadèmic mínim ('webmaster' i llicenciatura en arts) i només tres contactes (que no puc saber qui són). Ja són més que els zero contactes que té a LinkedIn l’alcaldessa, però és més pertinent comparar-los amb els més de 500 (poden ser molts més: per sobre del mig miler, la plataforma no ho concreta) que tenen tant Marc Puig, predecessor de Bañón al càrrec, com Lucila Rodríguez-Alarcón, la seva flamant homòloga a l’Ajuntament de Madrid. Per si fos un cas d’al·lèrgia a serveis d’internet ianquis, també he buscat Bañón a Xing, l’alternativa europea a LinkedIn. Però allà ni tan sols hi té perfil.

Que algú et vegi borratxo a Facebook -o pixant al carrer en una foto del teu blog, posem per cas- potser no hauria de determinar el teu futur laboral. Però sorprèn que la capital mundial del mòbil, que presumeix de capdavantera en el món digital, encomani la relació amb els mitjans -editorial i publicitària- a algú que no destaca per l’ús de les eines relacionals que ofereix la xarxa.