Eduard Viladot: "Els dinars de negocis no són per tancar negocis"
Eduard Viladot (Barcelona, 1961) és soci fundador i director creatiu de Màrmara Comunicació
Quina va ser la seva primera feina?
Vaig començar a treballar als 16 anys, ajudant a l'empresa familiar, al ram de l'hostaleria.
A què es dedica actualment?
Vam crear una agència juntament amb la meva germana i preparem esdeveniments per a empreses, produccions audiovisuals i actes de caràcter cultural.
Quants metres quadrats té el seu despatx?
No és gaire gran, uns 10 metres quadrats.
De quina decisió del passat es penedeix?
De cap, les decisions ens porten allà on som i, ara mateix, no em puc penedir de cap de les que he pres.
Quanta estona parla per telèfon cada dia?
Quan treballo des del despatx, aproximadament dues hores. Si sóc fora, com passa sovint, més o menys la meitat.
iPhone o BlackBerry?
Android.
¿Serveixen d'alguna cosa els dinars de negocis?
Sí, però no per tancar cap negoci. Per reforçar lligams amb clients o col·laboradors sí que són útils.
A part del seu habitatge i dels estudis, quina és la despesa més important que ha fet mai?
En la meva família, concretament en l'educació dels meus fills. Fora d'això, en una segona residència.
De què li ha servit el que va estudiar?
Jo vaig estudiar interiorisme i disseny, però només em va servir de pont cap a la fotografia i, més endavant, cap al vídeo i la comunicació, la meva vocació des de petit.Per quin motiu canviaria de feina?
No canviaria de feina.
Ha estat mai a l'atur?
No, mai.
Digui el nom d'algú que estigui sobrevalorat.
La gent que té molta fama està molt sobrevalorada. Convertim els famosos en referents i sovint els sobrevalorem.
Amb quina regularitat inverteix a borsa?
Mai, havia comprat alguna acció d'un banc però no és un negoci que m'agradi.
¿Ha comprat bons de la Generalitat?
No, tampoc.
Què és el pitjor que ha de fer a la seva feina?
Acomiadar o alliçonar algú sempre és molt desagradable.
És d'esquerres o de dretes?
D'esquerres! A mi em van educar en el món de la justícia i la solidaritat, uns valors que m'han acompanyat sempre. I són valors d'esquerres.