D’on són les mitges de Rosalía?

Qui no sent fascinació per les botigues-porteria? En queden poques a Barcelona, però, si un rebusca una mica, encara en pot trobar un grapat. Són els comerços que ocupen una porció d’espai de la porteria de l’edifici. Petits perímetres que es resisteixen a claudicar al pas del temps. Ja fa anys que no se’n concedeixen llicències, però les que queden continuen injectant vida a un panorama comercial cada dia més repetitiu i desangelat. A Ciutat Vella en podem trobar unes quantes. Una d’elles és la Perfumeria Bonsuccés, al carrer del mateix nom, esclar, a tocar de la Rambla, un oasi de bon rotllo, caliu i també especialització.

Gemma Comabella va heretar fa pocs anys el negoci de la seva mare, Montserrat Prats, que està jubilada però encara apareix sovint per la botiga, xerra amb els clients i els proveïdors i sent el negoci com a molt propi. Va ser ella qui va fer-se càrrec de l’especialització en “cap i pota”, com en diuen, amb bon ull i sentit de l’humor, dels productes primordials que ofereixen. O sigui, mitges –una varietat impressionant– i complements per als cabells: passadors, diademes, agulles i pinces. Avui reben molta clientela jove que desitja complements per als seus estudis –teatre i dansa– i també per als seus vídeos a les xarxes socials.

Mentre conversem, venen dues noies expats a preguntar per l’última moda del moment: les mitges amb lunars, anomenades Polka Dots. “S’estan venent com xurros”. Aquesta temporada també ha sigut una bogeria el blau cel, tots els proveïdors han exhaurit existències. I l’any passat va passar el mateix amb el vermell i el color vi. Ah! I no oblidem que enguany hi ha també molta demanda de color blanc. Per què? Perquè Rosalía als seus últims videoclips llueix molt blanc. I sabeu un secret? Les mitges que porta són comprades a la Perfumeria Bonsuccés. També les de l’Amaia. Les estilistes de les dues artistes són clientes de la casa. I és un orgull per a la Gemma i la Montserrat, i tant que sí. Tenen un Instagram ben actiu @mediasbonsucces.

La paret de davant la botiga està plena de fotos de la seva història que, junt amb les cames enfundades de mitges, donen un ambient genial a la porteria. En un comerç com aquest és un factor imprescindible el bon caliu de veïnatge. I en aquest cas es compleix al 100%. Són pocs veïns i l’ambient és molt bo. “Gemma, pots estar pendent del nen? De seguida torno!” És un gust estar al cas, tafanejar una mica amb les interaccions, els holes i els adeus, els “Bon dia, guapa!” La Gemma i la Montserrat expliquen els orígens del negoci. Va ser el besavi de la Gemma, Joan Prats, qui va fundar-lo en algun moment dels anys 10 del segle passat. El primer contracte de lloguer que conserven és del 1925, però ja feia ben bé deu anys que hi eren. Primer va ser un taller de rellotgeria. Prats comprava les peces a Suïssa i un dia, per error, la comanda incloïa una partida de fulles d’afaitar que no havien demanat. Però els les van treure de les mans! Els anomenats xarlatans, venedors ambulants que deambulaven per la Rambla, les van vendre en un tres i no res.

Va ser Agustí Prats, el fill del Joan, qui, en veure aquest èxit inesperat, va fer el canvi cap a perfumeria. Fulles d’afaitar, sí, però també colònia, gomina, sabons i tota mena de productes d’higiene. El negoci va créixer i van obrir un nou local al carrer del Carme per vendre al major. Un desgraciat accident familiar que va ocasionar massa pèrdues va deixar el negoci en mans d’una nena a les albors de la preadolescència. La Montserrat. I sí, va fer el cor fort i va continuar. I aquí, pocs anys després, veient l’auge de les grans marques de perfumeria que anaven fagocitant el mercat, va fer la ja mencionada especialització en “cap i pota”. La calceteria, la mitja i el mitjó. Sempre productes de qualitat, buscant el millor proveïdor nacional i de fora.

Cent vint-i-cinc colors de mitges diferents! Deu verds diferents! Una especialització molt valuosa. Mitges de llana, mitges pintades a mà, mitges clàssiques, mitges llampants, gustos alternatius... "¿Una persona que pesi més de cent quilos i vulgui sentir-se sexi amb unes mitges de la seva talla, les pot trobar? I tant que sí! Que vingui!"