El controvertit negoci de vendre roba interior usada

BarcelonaSí, vendre roba interior usada també pot arribar a ser un negoci. Per a alguns, fins i tot s'ha convertit en la font principal d'ingressos. TikTok i Instagram poden ser un gran baròmetre de noves tendències. Si el lector és consumidor d'aquestes xarxes socials, és possible que hagi vist alguns vídeos promocionals en què un presentador fa una pregunta a una noia: "Quants diners tens al compte corrent?" La resposta de la noia, en anglès, deixa tothom bocabadat: "Uns 500.000 dòlars". "Què!? A què et dediques?", pregunta l'entrevistador. "Venc la meva roba interior per internet", li respon la noia rient.

És, en efecte, un vídeo promocional de Sofia Gray, una de les plataformes més grans del sector del fetitxisme. Amb seu a Londres, compta amb més de 250.000 usuaris que hi entren regularment, aconsegueix més d'un milió de visites mensuals i és present en més de deu països, entre els quals Espanya. Més enllà dels vídeos promocionals, hi ha una gran varietat de testimonis a la xarxa que asseguren que guanyen grans sumes de diners venent les seves calces usades per la xarxa, algunes fins a 5.000 dòlars per article, o uns 10.000 euros mensuals. De fet, algunes de les venedores més actives –i parlem en femení perquè el 99% de les venedores són dones– viuen d'aquests ingressos.

En realitat, el negoci és semblant a vendre per aplicacions d'articles de segona mà com Wallapop i Vinted, però aquí la motivació és el fetitxisme i, com tot el que envolta el negoci del sexe, és més controvertit. A més, les webs asseguren l'anonimat de tots els usuaris. Quan parlem de roba interior usada ens referim a roba bruta: en general, "com més dies la portes sense rentar, més rendiment en pots treure", asseguren usuàries a través de les seves xarxes. Entre els articles més cotitzats hi ha calcetes, sostenidors i també mitjons usats, que de fet tenen una categoria pròpia a les plataformes.

Una tendència en auge a Espanya

Tot i ser la plataforma més coneguda, Sofia Gray no és, ni de bon tros, l'única. A Espanya, aquest negoci també va a l'alça i s'ha disparat els darrers anys. Hi ha diverses plataformes creades aquí: sense anar més lluny, Barcelona és la seu d'una de les més utilitzades al país, Secret Panties. El funcionament és molt semblant al de Sofia Gray, però la comunitat és més reduïda i, segons expliquen a l'ARA, les sumes de diners no són tan importants. Secret Panties té més de 65.000 usuaris entre venedors i compradors, actua a Espanya i ara està entrant amb força al mercat colombià. "On hi ha més moviment és, sens dubte, a Barcelona, Madrid i València", expliquen fonts de la plataforma.

"Sense gaire esforç, una venedora estàndard pot obtenir un sobresou d'entre 400 i 450 euros al mes", expliquen a Secret Panties, i asseguren que la majoria de venedores ho fan per afegir aquest extra al sou de les seves feines. "Però tenim algunes usuàries que s'hi dediquen a temps complet i són molt actives. Aquestes aconsegueixen fàcilment uns 2.500 euros al mes".

El perfil és molt variat i entre les més actives hi ha des de "dones casades amb fills" fins a professionals d'altres sectors, com per exemple militars, que dediquen una part del temps lliure a la web. Sí que han notat un canvi, a la plataforma, amb l'edat d'entrada: "Fa uns anys les més joves solien superar els 30 anys; ara ja en tenim moltes de 22 anys". I els compradors "solen ser homes més grans, de més de 40, però hi ha una mica de tot".

De fet, Secret Panties ha crescut molt en només sis anys. La seva fundadora és Katia Elhart, que va muntar la plataforma després de conèixer aquesta controvertida tendència al Japó, on és molt estesa. Elhart va començar amb una xarxa de només vint venedores i va aconseguir arribar fins a desenes de milers d'usuaris. Fa quatre anys, Elhart va vendre l'empresa als actuals propietaris, que no volen revelar la identitat.

Però, com dèiem, a Espanya s'està estenent amb força aquesta pràctica, que va arribar fa una dècada des del Japó, i hi ha diverses webs que s'hi dediquen. La saragossana SinBragasYaLoLoco, creada fa dos anys pel Gabriel i la Beatriz, marit i muller que ja tenen una empresa de tuppersex, compta amb un miler d'usuaris. A escala mundial, també són molt conegudes les plataformes Snifffr i Panty Deal.

Com funciona?

Cada plataforma té la seva manera de funcionar. D'una banda, la majoria cobren una comissió per venda. També hi ha models de subscripció. El cas de la catalana Secret Panties, per exemple, funciona de manera que els venedors poden pagar una subscripció prèmium des de 4,90 euros al mes per tenir avantatges dins la plataforma, com ara més visibilitat, promoció, etcètera. Per la banda dels compradors, de tot allò que comprin dins la plataforma, Secret Panties se'n queda el 20% i la resta és per al venedor. El model de Sofia Gray és diferent: no hi ha cap comissió per transacció, però la venedora ha de pagar una quota d'uns 30 euros a l'hora de donar-se d'alta a la web i crear el perfil.

Un cop dins, el funcionament és molt semblant a les aplis més conegudes d'articles de segona mà. La venedora té el seu perfil i un marketplace, un aparador virtual on penja les fotos dels seus articles i els posa un preu. A Secret Panties, per exemple, marquen un preu mínim per article de 20 euros, "per controlar fins a cert punt que hi hagi un equilibri entre les venedores", expliquen des de la plataforma. A partir d'aquí, es tracta de negociar amb els compradors, que poden fer peticions "particulars" que tenen a veure, generalment, amb el grau d'ús de cada article. Alhora, també hi ha una altra línia de negoci, que és la que anomenen "creació de contingut digital". Dins la plataforma, també es poden vendre fotos, vídeos o sessions de sexting. En el cas d'aquesta plataforma particular, el mínim per al contingut digital és de 5 euros per foto.

Un dels punts més foscos és la tributació. Tot i que en un principi seria com la venda de segona mà que qualsevol usuari pot fer per Wallapop, no es pot tractar de la mateixa manera perquè, generalment, amb la venda de segona mà hi ha una pèrdua de diners. Si, per exemple, algú ven un sofà que en el seu moment va comprar per 500 euros i ara l'ofereix per 100, està tenint una pèrdua. Però en el cas de la roba interior, en aquest peculiar univers l'article es revalora, de manera que segons fonts del ministeri d'Hisenda "s'hauria de tractar com una transmissió patrimonial", un impost que està cedit a les comunitats autònomes. Amb tot, asseguren que els casos en què guanyen grans quantitats "s'haurien d'analitzar un a un", però que, en principi, "no tindria perquè diferenciar-se d'una venda física".

Per la seva banda, fonts de la conselleria d'Economia i Hisenda asseguren que, en el cas que el venedor tingui un guany patrimonial, "ho hauria de declarar per IRPF", com qualsevol venda de segona mà, i alhora, el comprador hauria de pagar impost de patrimoni (ITP), que seria un 5% del valor de l'article. Fonts coneixedores del sector admeten que és difícil controlar aquestes transaccions si no es tracta de guanys molt elevats.