La conseqüència perversa de les noves traves per als visats dels EUA
La deslocalització a l'Índia i altres països podria accelerar-se
"Si et gradues a la universitat, crec que hauries d'obtenir, automàticament com a part del teu diploma, una targeta verda [residència permanent als Estats Units]", va prometre Donald Trump durant la campanya electoral de l'any passat. Com a president, el passat 19 de setembre Trump va encaminar-se en la direcció contrària: va proposar una taxa de 100.000 dòlars per a les noves sol·licituds de visats del tipus H-1B, un dels preferits per les empreses tecnològiques que contracten graduats estrangers. Cada any se'n concedeixen 85.000 per loteria (la demanda supera amb escreix aquesta quota). Fins ara, el cost d'obtenir-ne un ha estat d'uns 2.500 dòlars en despeses legals i de tramitació.
Les grans empreses tecnològiques dominen els visats. Només Amazon en va rebre més de 14.000 el 2025 (les renovacions no s'inclouen entre les 85.000 que se sortegen anualment). Els gegants indis dels serveis informàtics com ara Infosys i Tata Consultancy Services (TCS) també es troben habitualment entre els principals patrocinadors. I els ciutadans indis obtenen la majoria dels visats, aproximadament tres quartes parts el 2023. A part de la Xina, amb un 12%, cap altre país n'obté més del 2%. Molts dels partidaris de Trump es queixen que això implica que llocs de treball que podrien ser per a estatunidencs amb talent se'ls queden graduats indis. Però els efectes de la nova taxa poden ser més complicats del que esperen.
Durant el cap de setmana, molts dels gegants tecnològics dels Estats Units es van afanyar a aconsellar els seus empleats amb visats H-1B que no abandonessin el país fins que no s'aclarissin les normes; encara no se sap si es faran exempcions per a alguns grups. L'anunci, però, s'ha sentit amb més intensitat a l'Índia. A l'agost, Trump va imposar un aranzel del 50% als productes indis, exceptuant només els essencials com l'electrònica i els productes farmacèutics. Ara ha atacat el sector més reeixit del país.
Segons Goldman Sachs, les exportacions de serveis van passar dels 53.000 milions de dòlars als 338.000 milions de dòlars entre el 2005 i el 2023, gairebé el doble de la taxa global. Aquest creixement va ser impulsat per un boomde la població d'enginyers de l'Índia, especialment en informàtica. Les empreses de tecnologies de la informació (IT) es basaven en l'enviament d'enginyers als Estats Units en el marc del programa H-1B per servir els seus clients, una pedra angular del seu model de negoci. Durant dècades, els visats H-1B van oferir als techies indis una via cap a llocs de treball més ben remunerats a Amèrica. Aquest camí ara sembla molt menys segur.
Per a les empreses de serveis informàtics de l'Índia, que donen feina a més de 5 milions de persones, les taxes per als visats són un maldecap més. L'auge de la intel·ligència artificial (IA) ja ha inquietat la indústria. Les eines d'IA generativa amenacen amb erosionar la demanda d'alguns dels seus serveis. L'empresa d'investigació Gartner calcula que el 2029 més de la meitat de les interaccions de les persones amb aplicacions empresarials, una gran font d'ingressos, seran automatitzades per la IA. Algunes empreses ja han començat a retallar personal. Al juliol, TCS va anunciar plans per acomiadar 12.000 treballadors, aproximadament el 2% de la seva plantilla, al·legant que s'està produint un "desajustament d'habilitats".
Tot i això, la indústria està més ben posicionada per adaptar-se que en el passat. Durant el primer mandat de Trump, es va endurir l'escrutini de les sol·licituds de visat i les taxes de rebuig de les empreses informàtiques índies es van multiplicar per més de quatre. Moltes hi van respondre reduint l'ús dels visats, traslladant més feina a l'estranger i contractant més personal local. Només al voltant del 8% del personal d'Infosys té ara la seu als Estats Units. Des del 2018, més del 90% de les contractacions que han fet allà han estat locals. Els inversors també semblen relaxats: l'índex NIFTY IT, referent per a les principals empreses de serveis, va caure només un 3% el 22 de setembre, el primer dia de negociació després de la notícia.
Els treballadors tecnològics de l'Índia també tenen alternatives més enllà de les grans empreses d'externalització. Els centres de capacitat global (GCC per les sigles en anglès), creats per multinacionals per deslocalitzar tots els processos, des de l'anàlisi de dades fins a la recerca i el desenvolupament, s'han convertit en un pilar del sector serveis de l'Índia. Eli Lilly, una empresa farmacèutica estatunidenca, i Rolls-Royce, un fabricant de motors britànic, es troben entre els que els utilitzen per a tasques cada cop més complexes. Segons l'organisme industrial NASSCOM, el nombre de GCC ha augmentat de 700 el 2010 fins a més de 1.700 l'any passat. En conjunt, van generar 64.000 milions de dòlars en ingressos i van donar feina a 1,9 milions de persones.
La nova taxa per als visats podria accelerar així l'expansió de les operacions de les multinacionals a l'Índia (tot i que alguns integrants del moviment MAGA també voldrien frenar la deslocalització). Una investigació de Britta Glennon, de la Wharton School, que examinava les restriccions introduïdes el 2004, va descobrir que les empreses que depenien en gran manera dels H-1B van augmentar la seva ocupació a l'estranger en aproximadament una quarta part en comparació amb les que en depenien menys. Els llocs de treball intensius en R+D van ser dels primers a moure's cap a fora. Els beneficiaris: el Canadà, la Xina i l'Índia.