La ruïna dels comiats de solter: d'una nit de gresca a caps de setmana sencers plens d'activitats

En només dos anys la Marta (és un nom fictici per estalviar-li converses incòmodes amb les seves amigues) haurà acumulat nou casaments i dos comiats de soltera. Com que al seu cercle ja li feien broma, finalment va calcular quants diners es va gastar el 2022 entre casoris i despeses derivades: la suma vorejava els 1.500 euros. Rebre una invitació a un casament –a la qual es poden sumar unes quantes més– pot ser un condicionant de cara a plantejar les vacances d'estiu i un forat prou important en el pressupost anual del convidat en el context d'inflació actual. El comptador per a aquest any comença des de zero i de moment la Marta ja s'ha gastat 300 euros en un cap de setmana a la Costa Brava per al comiat de soltera d'una amiga: "A vegades he dit que sí a coses que no m'agradaven o que em semblaven massa cares per no ser una aixafaguitarres".

El que va néixer com una única nit de festa i disbauxa –els orígens no estan clars, però es diu que els homes espartans del segle V aC ja celebraven amb brindis entre amics la jornada prèvia a la boda– ara s'ha convertit molt sovint en un cap de setmana sencer amb un programa atapeït d'activitats de tota mena. Encara que no hi ha gaires dades del volum d'aquesta indústria, en podem treure algunes conclusions sobretot tenint en compte que, segons l'INE, el 2021 es van formalitzar a Espanya 148.588 matrimonis. D'acord amb el portal especialitzat Bodas.net, només un 10,5% dels més de 15.000 nuvis i núvies preguntats en una enquesta no van celebrar cap comiat de solter. El 45% van optar per fer-lo a la mateixa ciutat on viuen, mentre que el 44,5% restant van organitzar un viatge a una altra destinació per a l'ocasió.

Però com han canviat en els últims anys aquestes celebracions? Duren més dies? Ha augmentat el pressupost? L'empresa de Carlos Morales organitza comiats de solter des que Barcelona va acollir els Jocs Olímpics del 1992. Què Fem? Festa Aventura és una de les agències que es dediquen a muntar tot el paquet de reserves que pot comportar un esdeveniment d'aquest tipus: des de l'allotjament, els àpats i un catàleg inacabable d'activitats fins a l'entrada de la discoteca on acabarà la nit. "Els comiats de solter han canviat moltíssim des que no hi havia mòbils i havíem d'aturar-nos en una cabina de telèfon al mig de la carretera per avisar que un xou començava amb retard", recorda el propietari d'aquesta companyia catalana.

En la seva opinió, als anys 90 els grups buscaven bàsicament una nit d'eufòria amanida amb "espectacles" –és la manera suau de referir-se a l'aparició planejada d'un o una stripper–, mentre que ara es tracta de festes de cap de setmana en què els participants "volen estar entretinguts tot el dia". La seva empresa planifica comiats a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Saragossa, Eivissa i Andorra, i és un negoci que té el tret de sortida després de la Setmana Santa i es pot estirar fins a l'octubre. "La despesa ha pujat perquè antigament era sobretot un sopar amb espectacle i discoteca, però ara es busca un combinat d'activitats per a tot el dia. El tiquet pràcticament s'ha duplicat", explica l'empresari. La mitjana la situa entre els 60 i els 80 euros per participant.

Sobre el sexe (i sovint el mal gust) com a eix vertebrador d'aquestes festes, Morales defensa que aquest interès ha virat cap a l'humor. "Hi ha grups que encara volen el clàssic striptease, però és tot amb un toc més còmic, i també ens demanen animacions. Tenim un equip d'actors que es pot fer passar per un cambrer del restaurant o un cosí llunyà del nuvi o la núvia en algun moment de la nit", diu Morales. Ciutats espanyoles com Màlaga han endurit les ordenances municipals per evitar els passejos gairebé nus i els complements sexuals, però el propietari de Què Fem? Festa Aventura assegura que a l'agència hi ha un encarregat de deixar molt clares als clients les normes de comportament. "Hi ha altres empreses que deixen via lliure als grups i després se'ls en va de les mans", lamenta. D'anècdotes gracioses n'acumula moltes, però la majoria no es poden explicar. També es mantenen en secret les xifres de negoci.

Enrique Camba va arribar a la indústria dels comiats de solter organitzant reunions de tuppersex. La seva empresa va començar muntant aquestes trobades per vendre joguines sexuals a grups de noies, però amb la Gran Recessió (i més tard la facilitat per comprar els mateixos productes per internet) aquest nínxol va anar morint. El 2015, doncs, va crear Despidalia, la marca amb què la seva companyia paraigua Events Marketing Group es dedica a aquestes festes a tall de gimcana dissenyades especialment per als nuvis i núvies. "Tenim al voltant de 400 activitats i hi ha moltes combinacions de plans. És com un Primark: molta varietat i a bon preu. En això creiem que vam ser disruptius", afegeix el conseller delegat. Admet que els homes són els que encara demanen comiats més "clàssics", però creu que "hi ha vida més enllà" de l'stripper i que cada vegada els demanen més plans d'"aventura". Entre els elements estrella d'un comiat de solter o soltera actuals hi ha les festes en vaixell, els karts, el paintball, els tallers de balls com el twerk o l'estil Bollywood i les gimcanes aquàtiques inspirades en el programa japonès Humor amarillo.

El 2022 va ser un any sense precedents per al sector dels casaments, perquè moltes celebracions havien quedat en pausa per la pandèmia i trobar una data disponible es va convertir en alguns casos gairebé en una missió impossible. Això no obstant, Camba assegura que encara no han recuperat les xifres prèvies a l'arribada de la covid-19. "Moltes agències han mort amb la pandèmia. A nosaltres afortunadament no ens va enganxar en un mal moment, però no és cert que el sector s'hagi recuperat del tot", insisteix el fundador d'Events Marketing Group. A més, considera que alguns grups també intenten ajustar més el pressupost i contracten més els serveis pel seu compte, sense recórrer a intermediaris com la seva empresa. "No som més cars que els proveïdors. En moltes ocasions som més barats perquè ho paquetitzem i ho testegem tot perquè no tinguis cap disgust", afegeix. A les seves oficines de Cerdanyola del Vallès són cinc treballadors directes i Camba prefereix no donar dades de facturació.

"Aquest any és exagerat"

Però els comiats de solter i soltera no només són una font d'ingressos important per a les agències que s'encarreguen de confeccionar a mida els programes de festa. Aquestes celebracions també s'han convertit en clients destacats per a empreses catalanes que ja han notat el seu ressorgir postpandèmic. "Aquest any és exagerat", explica l'encarregat de Bosc Aventura Salou, un parc amb recorreguts de tirolines i paintball al litoral tarragoní. En el seu cas, la majoria dels grups els arriben a través d'intermediaris i acostumen a ser d'entre sis i una vintena de persones. Als catamarans Sensation sempre recordaran el 2022 com l'any en què van tenir "més feina que mai". "Ara estem una mica més tranquils, es deuen haver acabat els estalvis", diu la Carmen, una de les treballadores d'aquest negoci que ofereix passejos de tres hores en vaixell amb música a tot drap, menú barbacoa i dos gots de cervesa o sangria a diferents punts de la costa catalana. El públic és principalment estranger, sobretot francesos, anglesos i alemanys que han contractat un turoperador.

Al Grup Karting Castellolí no els cal recórrer a les agències, perquè el negoci ja se'ls omple només amb les reserves directes. "El percentatge de comiats al juny i al juliol és alt, baixa a l'agost i al setembre i a l'octubre encara tenim la rematada final", apunta el gerent, Edim Castells. Aquest any el volum de clients s'ha estabilitzat després de la bogeria que va suposar l'anterior per a aquesta empresa, que també compta amb la possibilitat d'allargar la jornada amb un dinar i altres activitats més enllà dels vehicles, com el paintball o l'Humor Amarillo. "Diria que les disfresses s'han anat adequant amb el temps. Ja no hi ha tanta nina inflable o vestits pels quals hem hagut de fer tocs d'atenció. Es veuen més disfresses de Mario Kart o d'El Juego del Calamar, quan hi va haver el boom de la sèrie", afegeix.

La Montse treballa a Anigami, que presumeix de ser la primera empresa a importar el format Humor Amarillo a Catalunya, i creu que encara no ha remuntat el volum de gent prepandèmia. "Quan vam néixer estàvem més orientats a les activitats de muntanya, però va sorgir l'oportunitat de muntar un parc d'aventura i ara també tenim una gimcana a l'estil Ninja Warriors", indica. Els comiats mixtos que barregen homes i dones continuen sent minoria i reconeix que els masculins són els que es poden complicar més per motius etílics. Ella ja té l'estratègia preparada quan li arriba un grup que ha begut més del compte: "Quan venen una mica esverats els poso a fer càrdio perquè es cansin una mica primer i després queden ben suaus, però m'ha passat que he hagut de dir a un grup que no poden entrar al parc". Per exemple, el seguici d'un nuvi que es va enfilar a la teulada de les oficines i van haver de marxar del recinte. Amb elles també té alguna anècdota, com la broma que van gastar a una núvia antitatuatges a qui van embenar els ulls i que, per una estona, va creure que li estaven deixant escrit per sempre el nom del seu futur marit al braç. Només era el soroll d'una màquina de depilar i un bolígraf, però la broma li va agradar tant que se'l va acabar fent.