La carnisseria centenària de Lloret que ha guanyat premis al millor embotit a Alemanya

Lloret de Mar (Selva)Quan Antoni Planet només tenia 14 anys, el seu pare, d'un dia per l'altre, el va enviar en autobús a Alemanya des de Girona amb un salami a la maleta. Era el final de la dècada dels 60, els turistes ja inundaven Lloret de Mar i Joan Planet havia fet el pas una dècada enrere d'ampliar el negoci fundat pel seu avi el 1877 i especialitzar-se en la confecció de tota mena d'embotits de procedència centreeuropea. "Recordo que eren les acaballes de novembre, feia un fred que pelava i ja em tens a mi, que era un nano amb unes nocions mínimes d'alemany, pujant a un autobús que va trigar dos dies a arribar a Alemanya per nacional –explica Antoni Planet–. Quan vam arribar a la frontera, la policia ens va fer saber que tothom que portés productes càrnics no podia entrar. Em vaig quedar quiet i van començar a treure de tot del maleter: pernils, xoriços... Jo duia la peça de salami a sobre i vaig tenir la sort, potser per l'edat i perquè estava assegut darrere de dues dones alemanyes ja grans, que no em van dir res".

Aquell viatge iniciàtic es va convertir en el primer de molts que acabarien convertint el que avui és el comerç més antic de Lloret en una carnisseria i xarcuteria de renom guanyadora de premis al millor embotit a Alemanya. Per a Antoni Planet, quarta generació al capdavant del local de la mà de la seva germana Montse, la seva dona, Montse Vives, i un dels seus fills, el Sergi, l'anècdota graciosa –que no s'acaba aquí– és una mostra de com de ben jove li van inculcar que la "qualitat ha d'estar per sobre de tot, tant el bon gènere com la seriositat". No en va, Joan Planet va enviar-lo a l'antiga capital de la República Federal d'Alemanya, Bonn, després de diversos intents infructuosos d'oferir el millor salami als seus clients. Poc s'esperava, però, el que va passar quan va arribar a la seva carnisseria de confiança: al veure'l entrar, el xarcuter, que estava enfilat netejant una finestra, es va endur tal ensurt que va caure i es va trencar el braç. Tot i això, l'Antoni va tornar a Lloret de Mar coneixent a la perfecció la recepta del salami. I ara comparteix vitrina amb desenes d'embotits més amb tota mena d'elaboracions. El mateix camí va seguir el seu fill, Sergi Planet Vives, que ara és el titular de l'activitat familiar.

Can Planet, a tocar de la joia modernista de l'església parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar, és avui dia un vestigi de la gran transformació que ha viscut Lloret l'últim segle. La va fundar el besavi d'Antoni Planet el 1877, en un context en què el municipi creixia de forma exponencial gràcies als viatges a Amèrica i les fortunes dels indians. Caldria esperar 80 anys fins a la gran evolució del negoci a partir del 1953. Va ser llavors quan Joan Planet va fer amistat amb una parella de clients formada per un txec i una alemanya que passaven els estius a Lloret i li van proposar fer productes alemanys. Poc després viatjaria a Colònia i obriria el local actual al carrer Sant Pere 2, en ple barri antic. "El pare es va fixar en els alemanys perquè llavors eren una de les xarcuteries més fermes, amb un gremi molt consolidat amb el qual va poder formar-se", detalla Joan Planet, que explica que en aquella època a Espanya el que es feia era seguir només la tradició familiar.

Productes de fora, clientela de proximitat

Però en contra de l'imaginari de ser només una carnisseria dedicada al turisme, aquests dies previs a les festes de Nadal Can Planet bull de feina. Tant a la botiga, regentada per Maribel Vives, com també a l'obrador, als afores de Lloret. Tot i estar especialitzats en embotits alemanys, també venen els clàssics de la cuina tradicional catalana, com feien fins a mitjan segle passat. "Som un comerç local i un 80% de la nostra clientela és d'aquí, que també ha anat coneixent els nostres productes", explica el besnet del fundador. En això han tingut una gran influència totes les dones de la família que han atès a la botiga. Ja fos Joana Gallard, l'àvia de Joan Planet, com Maria Carnicé, la seva mare, i ara tant la seva germana Montse com la seva dona Maribel. "La canalla quan ve demana fleishwurst per tastar en lloc de fuet", explica. A la botiga també tenen molta tirada les hamburgueses en què la carn la tallen amb unes ganivetes per tots costats, en lloc de picar-la.

Per a Antoni Planet, la fórmula d'haver aconseguit mantenir-se oberts durant tants anys radica en "buscar sempre el fet diferencial" i en "l'especialització". Perquè, a parer seu, avui dia "obradors tan petits no aconsegueixen sobreviure". En el seu cas són només sis treballadors, i tenen la intenció de mantenir-se d'aquesta manera, mentre continuen caçant novetats per perfeccionar el producte. Ells van començar fumant a la terrassa de dalt del local i ara, en canvi, són reconeguts per fumar el pernil dolç amb fusta de faig i ginebró.