Adeu al camioner lleidatà que va importar a Espanya el transport en fred

Josep Tarragona, el Pepito de Lleida, va morir fa unes setmanes amb 84 anys. Finalitza així una llarga carrera dedicada exclusivament al transport, que va arrencar gairebé de zero i va culminar amb Transports Tarragona, l’empresa més antiga de l’estat espanyol en transport frigorífic i que actualment dona feina a més de 200 persones.

La història del Pepito comença amb el seu pare, el Miquel, mestre i funcionari d’abastos que durant la Guerra Civil va haver de refugiar-se a Viver i Serrateix (Berguedà), on accidentalment va néixer el Josep l’any 1938. Novament a Lleida i un cop acabada la guerra, el Miquel, gran amant dels camions, va comprar-se un vell Ford de segona mà per fer els primers transports de gra i alfals. Eren temps de racionament i amb l’economia intervinguda del govern de Franco, que en alguna ocasió va requisar-li el vehicle per transportar militars cap al front dels Pirineus en la lluita contra els maquis.

Josep Tarragona va estimar tant la feina del seu pare que als anys 50 ja pujava sol a la cabina. Les males llengües diuen que va començar a conduir camions sense tenir l’edat suficient. “Em temo que la llegenda és certa –confessa ara el seu fill Tito amb un somriure–, però espero que el delicte ja hagi prescrit”.

El 1955 neix oficialment Transports Tarragona. I és a partir d’aleshores, amb el Pepito al capdavant, quan l’empresa agafa unes dimensions importants. “El nostre pare va ser el seu gran desenvolupador”, confirma el Tito. La firma va arrencar amb una desena de camioners que anaven fent rutes de les mercaderies que arribaven per mar, fins que als anys 70 el Pepito va tenir la seva gran visió: transportar càmeres frigorífiques. Tarragona va ser el primer de tot l’estat espanyol a fer els primers viatges a l’estranger, inicialment a França, amb productes alimentaris que arribaven frescos a destí. “Trucaven clients de tot el país reclamant aquest servei –expliquen fonts de l’empresa–, i vam acabar amb una llista de diverses setmanes per atendre’ls”. Era una època en què s’havien de superar duanes i sofrir molts suborns policials. “Ell sempre estava amb el telèfon a la mà, en estat d’alerta contínua, preocupat perquè els seus camions arribessin a destí”, afegeix el Tito.

Diuen que Josep Tarragona era perseverant, incansable, patidor i, fins i tot, preocupat per la vida dels seus treballadors. “El fet d’haver sigut camioner el convertia en una figura molt propera per a la resta de xofers –indica el seu fill–, sabia on i com vivien tots i cadascun dels seus empleats. David Minguella va ser un d’ells. Ara ja jubilat, aquest camioner amb més de 40 anys d’experiència a Transports Tarragona recorda el Pepito com un empresari que sempre “perdia el cul” per ells. Minguella reconeix que era un home amb una forta personalitat, “però quan el coneixies bé t’adonaves que era un tros de pa”.

Transports Tarragona va anar creixent i, fins i tot, involucrant la tercera generació de la família. El Tito, que ha heretat la presidència del grup, reivindica que una de les últimes gestes del seu pare va ser incorporar el transport fraccionat. Es tracta de donar servei als petits productors alimentaris catalans per traslladar quantitats que no omplen ni una desena part d’un camió. “La majoria de transportistes volen clients que els omplin tota la càrrega –explica el Tito–, però nosaltres intentem ajudar els productors locals perquè puguin exportar a petita escala”. Peix, pastisseria, gelats i embotits són alguns dels productes que viatgen per les principals capitals europees fins a països de l’Europa de l’Est com ara Romania, Bulgària i, fins i tot, Ucraïna. Actualment, el grup empresarial dona feina a més de 200 persones, repartides per mitja dotzena de delegacions a Espanya, Portugal i França.

“Duia una activitat extraordinària i tenia una voluntat tremenda de tirar endavant”, recorda Antoni Siurana, alcalde de Lleida durant 24 anys (1991-2003) i cunyat del mateix Pepito. “Era sempre de la broma”, afegeix. El Pepito va estar nombroses legislatures al comitè executiu de la Cambra de Comerç de Lleida com a tresorer i va arribar a ser vicepresident d’Asotrans, la patronal del transport. Un dels màxims impulsors del polígon industrial El Segre de Lleida, va rebre un premi al millor gerent de la International Road Transport Union (IRU) i la Medalla d’Or de l’associació del transport frigorífic (ATFRIE).