De cambrer a creador del cervell de la IA: la història del fundador de Nvidia

Potser avui t’has despertat amb l’alarma del mòbil. Has esmorzat i has marxat cap a la feina conduint un cotxe d’última generació que t’ha corregit la trajectòria per mantenir-te dins el carril. Assegut a l'oficina, has editat un vídeo i has fet un parell de consultes a un servei d’intel·ligència artificial. Malgrat ser accions ben diferents, darrere és molt probable que hi hagués un xip de la mateixa marca: Nvidia. Des de fa dues dècades, és l'empresa líder de targetes gràfiques, però ara també és el principal proveïdor mundial de xips per a intel·ligència artificial. Nvidia s'ha convertit en la peça clau dels centres de dades que alimenten els grans models d’IA generativa.

Això l’ha portat a batre rècords estratosfèrics de facturació. En l’últim exercici, Nvidia ha mogut 215.900 milions de dòlars, un 65% més que l’any anterior, i ha registrat un benefici net de gairebé 117.000 milions. Però, qui hi ha darrere de Nvidia i com s'ho ha fet per transitar cap a la IA amb tanta eficàcia?

La fascinació pels ordinadors

Darrere de la companyia hi ha Jensen Huang, nascut a Taipei (Taiwan) el 1963. De petit va emigrar amb el seu germà als Estats Units. D'adolescent, sense dominar encara l’anglès, va treballar rentant plats, servint taules i netejant lavabos. Durant un temps va viure i estudiar en un internat de Kentucky que s’assemblava més a un reformatori que a una escola convencional. L’ambient era dur: molts alumnes portaven navalles i les baralles eren habituals.

Quan en va sortir, va estudiar enginyeria elèctrica a la Universitat Estatal d’Oregon, on va començar a intuir el potencial dels ordinadors personals. Més tard va completar la formació amb un màster a la Universitat Stanford i va fer el salt a la indústria dels semiconductors. Va treballar en empreses com AMD i LSI Logic, on va adquirir experiència en el disseny de xips i va conèixer els qui acabarien sent els seus socis. De la combinació d’aquests coneixements tècnics i d’aquelles complicitats professionals en va néixer, el 1993, Nvidia.

Un esmorzar inspirador

Concretament, la idea de fundar Nvidia va néixer en un restaurant de San José, a Califòrnia. Allà, conversant entre cafès i plats combinats, Jensen Huang i els enginyers Chris Malachowsky i Curtis Priem van intuir el mateix: els ordinadors personals es convertirien en dispositius de consum massiu i necessitarien una potència gràfica molt superior a la que oferien els xips de l’època. Per això, van decidir crear una empresa dedicada a dissenyar-los.

En aquell moment hi havia desenes de fabricants de xips gràfics. La competència era ferotge i, de fet, molts no van sobreviure. Nvidia tampoc no va tenir un inici plàcid: el seu primer producte, l’NV1, llançat el 1995, va tenir una acollida discreta. Però el 1997, amb la targeta RIVA 128, les coses li van anar molt millor: va vendre un milió d’unitats en només quatre mesos i va començar a consolidar-se al mercat.

El 1999 va arribar el moviment que marcaria un abans i un després: Nvidia va presentar la GeForce 256 i va encunyar el concepte de GPU (Unitat de processament gràfic, per les seves sigles en anglès), integrant en un sol xip funcions que fins aleshores estaven disperses. Aquell microprocessador va redefinir els videojocs i el rendiment visual dels ordinadors.

A partir dels anys 2000, Nvidia va consolidar el lideratge en el mercat dels videojocs i va expandir-se cap a nous àmbits. Va desenvolupar processadors per a consoles com la PlayStation 3, va entrar en el segment dels gràfics integrats i va començar a explorar la computació d’alt rendiment. El 2006, però, va fer el moviment més transcendental: la presentació de CUDA, una arquitectura que permetia utilitzar les GPU no només per generar imatges, sinó per executar càlcul massiu en paral·lel. El que havia nascut per millorar gràfics es convertia en una plataforma idònia per als futurs sistemes d’intel·ligència artificial.

La dècada següent va confirmar el gir. Nvidia va apostar decididament pel deep learning, va impulsar superordinadors i va situar les seves GPU al centre dels centres de dades globals. Quan la intel·ligència artificial generativa va esclatar comercialment, la companyia ja tenia l’ecosistema tècnic preparat. Les seves arquitectures successives han anat incrementant la potència de càlcul fins a convertir Nvidia en un dels proveïdors imprescindibles de la revolució de la IA.