Calculadores, teclats i rellotges digitals: la tríada d'invents que ha fet triomfar Casio
La multinacional japonesa s'ha adaptat als nous hàbits de consum amb una barreja de nostàlgia i innovació
Al barri de Seijo, al districte de Setagaya (Tòquio), hi ha la casa on Toshio Kashio va imaginar bona part dels invents que van donar fama mundial a Casio. Avui l'antiga llar del segon dels quatre germans fundadors d'aquest imperi de l'electrònica acull el Museu Commemoratiu dels Invents de Kashio Toshio. A les vitrines s'hi exposen les primeres calculadores de la marca, els seus cèlebres rellotges digitals i els mítics teclats Casiotone. També s’hi pot visitar l'estudi original de Kashio, amb diagrames traçats a mà i objectes personals que expliquen la seva manera de treballar. Al jardí, conegut com el Bosc dels Invents, s’hi respira la premissa que va guiar tota la seva vida: els invents poden sorgir de les necessitats, però també poden servir per crear-ne de noves.
Avui l'empresa és un gegant capaç de facturar uns 1.600 milions d'euros l'any arreu del món i que dona feina a prop de 9.000 treballadors. Només a Espanya i Portugal, el 2024 la filial de la marca japonesa va moure al voltant de 40 milions d'euros. Però, d'on va sortir la llavor de la companyia i com va arribar a topar amb la tríada guanyadora de les calculadores, els teclats i els rellotges?
L'inici: un anell per fumar
L’origen de Casio es remunta al petit taller familiar que Tadao Kashio va fundar el 1946 en un país marcat per la postguerra. Allà, ell i els seus tres germans –en Toshio, en Kazuo i en Yukio– van començar reparant màquines i fabricant peces metàl·liques fins que, gràcies a l’enginy d'en Toshio, van donar forma al seu primer èxit: un anell que permetia sostenir el cigarret per poder-se'l acabar sense cremar-se els dits. L'esperit de combinar utilitat i curiositat va marcar totes les seves creacions posteriors. Amb els beneficis d’aquell invent van finançar el projecte que canviaria per sempre la història de l’electrònica domèstica: la primera calculadora elèctrica compacta del Japó.
La idea de la calculadora va sorgir gairebé per casualitat. En una exposició d’articles d’oficina al barri de Ginza, Toshio Kashio va quedar fascinat amb unes grans calculadores elèctriques d’origen estranger. Funcionaven amb engranatges metàl·lics, feien un soroll mecànic constant i costaven gairebé tant com un cotxe, però va veure clar que representaven el futur. De tornada al taller familiar, va començar a estudiar com reduir-ne la mida i el cost. Amb el suport dels seus germans, va substituir els engranatges per relés elèctrics –uns petits interruptors automàtics que s’activen amb corrent i permeten fer càlculs de manera molt més ràpida i silenciosa– i va idear un nou teclat numèric, amb les xifres ordenades del 0 al 9 en tres columnes i quatre files. Es tractava d'una disposició més ràpida i intuïtiva que es va convertir ràpidament en un estàndard mundial. Després d’anys de proves i més d’una desena de prototips, el 1957 els germans van presentar la Casio 14-A, la primera calculadora elèctrica compacta del Japó. Aquell invent no només va posar en marxa la companyia, sinó que va obrir una nova era per a l’electrònica japonesa.
Cap als rellotges i als teclats
L’èxit de la calculadora 14-A va brindar a Casio dues lliçons fonamentals: que la innovació era compatible amb preus de venda assequibles i que la simplicitat també podia ser un gran negoci. Amb aquests dos principis al cap, els germans Kashio van començar a pensar com aplicar-los a altres àmbits de la vida quotidiana. El 1974 Toshio va aplicar la seva experiència en circuits electrònics al rellotge de polsera i va llançar el Casiotron, el primer model capaç d’ajustar automàticament el calendari a finals de mes.
L’altre gran salt va arribar de la mà de la música. Toshio, que veia paral·lelismes entre el càlcul i el so –tots dos es basen en patrons numèrics–, va voler democratitzar l’accés als instruments electrònics. El 1980 va presentar el Casiotone 201, un teclat barat i lleuger que podia reproduir sons de vint-i-nou instruments diferents. Aquell producte va encetar el mercat de la música domèstica.
Avui, en un mercat dominat per pantalles tàctils i dispositius intel·ligents, la marca ha sabut adaptar-se al nou panorama combinant nostàlgia i innovació. La seva fortalesa ha estat entendre que la simplicitat, ben aplicada, també és una forma d’avantguarda.