De fer cabassos d'espart a fabricar carros de la compra per al MoMA

ValènciaD'elaborar cabassos d'espart a fabricar carros de la compra amb material reciclat. D'una petita població propera a la costa a l'efervescent ciutat de Nova York. Aquest és el viatge de l'empresa valenciana Rolser, un itinerari que té parada a Miami i a l'antiga capital del Vietnam, Ho Chi Minh.

Si voleu testejar el seu èxit, qualsevol dia que vagin a comprar podeu fer un senzill exercici. No us hauria de costar trobar el seu nom, ja que actualment Rolser fabrica més del 60% dels carros de la compra que es venen a Espanya. Si demaneu veure l'etiqueta, comprovareu com el seu origen és Pedreguer, un petit municipi de la Marina Alta, una comarca amb dues ànimes. La més moderna ha posat tots els ous en la cistella del turisme i la construcció. La més antiga ha donat llum a nombroses companyies, algunes com la cadena de supermercats Masymas, també amb seu a Pedreguer. A mig camí trobem la potentíssima naviliera Baleària, amb seu a Dénia.

Com en molts casos, la història de Rolser arrenca amb una crisi, la del cultiu de la pansa, que l'any 1966 va obligar el matrimoni d'Isabel Pérez i Vicente Server a reinventar-se. Ho van fer amb un negoci de bosses de mà i cabassos que feien amb espart i palma. El punt d'inflexió va arribar cinc anys després quan la recent aterrada a l'Estat de la cadena de supermercats austríaca Spar els va encarregar els primers carros de la compra. Dotze mesos després, Rolser afegia un xassís i unes rodes a les bosses de tela. "No els inventàrem, però sí que podem afirmar que vam ser els primers a fabricar-los a l’Estat", presumeixen. I després de Spar van arribar altres negocis com Galerias Preciados o Lanas Aragón.

Conscients que l'exportació seria clau en el seu futur, van sumar les tres primeres lletres del verb rodar en anglès rol i la primera síl·laba del cognom familiar ser i van crear la seva marca. El 1978, els tres fills del matrimoni, Salvador, Joan i Paquibel, van agafar el relleu i, dos anys més tard, van començar a exportar a Portugal, França, Bèlgica i el Regne Unit. El 1983 van sumar la producció d'escales i el 2005 les taules de planxar. Amb tot, els carros de la compra suposen encara el 80% de la seva facturació, que s'eleva a 20 milions d'euros anuals, segons dades del 2022. Actualment la companyia té prop de 200 treballadors, una planta de producció de més de 21.000 metres i exporta a 60 països. La venda a l'exterior representa el 25% de les seves comandes i destaquen els Estats Units, França, l'Argentina i el Japó. A més, compten amb instal·lacions a Miami i a Ho Chi Minh, al Vietnam.

A Rolser presumeixen que són una empresa familiar. De fet, des del 2018 la companyia la dirigeix la tercera generació a través de dues direccions generals que encapçalen Vicent Server i Mireia Server. També defensen que són una companyia "molt arrelada" a la seva població i que ofereixen "un horari que permet conciliar la vida personal, familiar i laboral".

Sobre els motius del seu èxit, Vicent Server, explica a l'Empreses que creu que ha estat l'aposta per la innovació. Des de Rolser afirmen que no existeix a Europa una fàbrica amb el seu grau d'especialització que confeccioni la seva pròpia maquinària a mesura. En aquest sentit, destaquen que han estat guardonats amb el premi de disseny Reddot: “És com guanyar un Oscar”. Igual d'important va ser quan l'any passat van rebre un encàrrec del MoMA de Nova York. Els van dir que estaven interessats en productes que ajuden a resoldre problemes quotidians i que s'havien fixat en un carro de sis rodes que facilita superar els trams d'escales. Un d'ells ha passat a engrossir els fons del prestigiós museu d'art modern.

Disseny i sostenibilitat

Els responsables de Rolser afirmen que el seu ADN sempre ha estat el disseny i la sostenibilitat. De fet, el model seleccionat pel MoMA és un producte elaborat amb materials 100% reciclats com el polièster, derivat de botelles de plàstic, i cotó, també reciclat. Sobre aquesta aposta, Server és optimista. "Hem d'entendre que el planeta no aguanta. El que es pugui reaprofitar, s'ha de reaprofitar", emfatitza. També reconeix algunes dificultats: "Ens costa molt trobar proveïdors de materials".

Pel que fa al creixement a l'estranger, Server emfatitza la complexa gestió de les diferències culturals. "Al Vietnam no tenen consciència del treball fix. Quan arriba l'Any Nou Xinès, els empleats se'n va al poble i ja no tornen. I això que nosaltres oferim salaris dels més alts". També recorda quan la Marina Alta era "un niu d'empreses". "Això es va perdre per la competència dels fabricants asiàtics. Allò de la reindustrialització en època de pandèmia s'ha quedat en un titular. Potser per a les companyies grans, però per a les mitjanes i xicotetes, no. Convoquen ajudes, però per a nosaltres és molt difícil accedir-hi", conclou.