Els 'boomers' estan forrats. Per què són tan garrepes?
La voluntat de deixar patrimoni als fills, la pandèmia i l'estalvi per a quan necessitin assistència mèdica expliquen per què els jubilats gasten poc als països rics
Els baby boomers van néixer entre el 1946 i el 1964, i són la generació més afortunada de la història. La majoria de la generació, que suma 270 milions de persones als països rics, no ha lluitat en cap guerra. Alguns van veure en directe els Beatles. Es van criar durant una època de fort creixement econòmic. No tots són rics, però en termes agregats han acumulat una gran riquesa gràcies a una combinació de tipus d'interès decreixents, una disminució de la construcció de cases i ingressos elevats. Els boomers dels Estats Units, que són un 20% de la població del país, controlen un 52% de la riquesa, uns 76 bilions de dòlars.
Ara que aquesta generació es jubila, què en faran de tants diners? La pregunta és important no només per a clubs de golf i empreses de creuers. Com que tenen les butxaques plenes, les seves decisions de consum tindran una influència enorme sobre el creixement econòmic global, la inflació i els tipus d'interès. Doncs resulta que els boomers són remarcablement garrepes, no només als EUA, sinó arreu dels països desenvolupats. No es gasten el que tenen, sinó que intenten preservar-ho o fins i tot augmentar-ho. El problema per a l'economia en les dècades del 2020 i del 2030 no serà per què els boomers gasten tant, com molts van anticipar, sinó per què gasten tan poc.
Els economistes tenen un model sobre com la gent gasta segons l'edat: durant la joventut, les despeses excedeixen els ingressos, ja que es demanen préstecs per invertir en educació o comprar un habitatge. La gent d'edats mitjanes acumula diners de cara a la jubilació. I en edats més avançades es gasta més del que es guanya, finançant aquest estil de vida amb estalvis o venent patrimoni.
Tanmateix, l'evidència més recent fa planar dubtes sobre la teoria en el cas dels boomers. Itàlia i el Japó, dos dels països més envellits del món, han tingut inflacions i tipus d'interès molt baixos durant anys. Els acadèmics parlen de l'enigma de la desacumulació de la riquesa, l'observació que la gent gran es gasta el patrimoni més lentament del que prediu la teoria econòmica. Un article del 2019 de Yoko Niimi i Charles Horioka, dos economistes, apunta que la gent més vella del Japó només gasta anualment entre un 1% i un 3% de la seva riquesa, la qual cosa vol dir que molts moren sent rics. A Itàlia, Luigi Ventura, un altre economista, i Horioka van descobrir que un 40% dels jubilats continuen acumulant actius. Feu un volt per qualsevol ciutat italiana i el missatge és clar: a la gent gran d'Itàlia els agrada seure i xerrar… i això és gratis.
La nostra anàlisi indica que l'enigma de la desacumulació de la riquesa és cada cop més enigmàtic, ja que els boomers són més avars que les generacions anteriors. En el passat recent, la gent gran s'ha comportat com predeien els models econòmics. A mitjans dels anys 90, als EUA les persones entre 65 i 74 anys gastaven un 10% més del que ingressaven i tiraven de patrimoni. Però des del 2015, la gent d'aquesta edat estalvia un 1% de la renda. Al Canadà, la taxa d'estalvi de la gent més gran de 65 anys va caure durant els anys 2000, però vora el 2014 la reducció es va aturar. Més recentment, ha augmentat.
Al Regne Unit, els jubilats gasten una proporció cada vegada més petita del que ingressen. A Austràlia, a principis dels 2000, la gent de més de 65 anys no estalviava res. El 2022 estalviaven el 14% dels ingressos. A Alemanya, entre el 2017 i el 2022 la taxa d'estalvi dels jubilats va créixer del 17% al 22%. I al Japó, els estalvis de les persones més grans s'estan disparant. Els pensionistes representen un 40% de la despesa en consum del país, menys de la meitat del que representaven fa una dècada, tot i que ara n'hi ha molts més.
Pocs boomers estan reduint l'habitatge, la qual cosa els ajudaria a obtenir diners per gastar en coses millors a la vida. Els boomers sense fills a casa són propietaris del 28% dels habitatges amb tres o més habitacions. Qualsevol boomer que es faci respectar ha de tenir un dormitori buit a casa: a Anglaterra, el 20% dels dormitoris estan buits. L'espectacular pis amb vistes al Colosseu que té Jep Gambardella, el protagonista de 65 anys de La gran bellesa –una pel·lícula sobre boomers de Roma–, acolliria set persones. Només hi viu el Jep.
Potser els boomers deixaran d'acumular. Molts són més rics que els seus predecessors, cosa que els ha permès retardar la jubilació i acumular més patrimoni. En les economies avançades, el percentatge de treballadors d'entre 55 i 64 anys va arribar al màxim històric del 66% el 2011. Els governs han aprovat lleis per afavorir que la gent gran es mantingui al mercat laboral.
No obstant això, hi pot haver corrents més profunds que fan que els boomers siguin contraris a gastar el que han guanyat i que, alhora, empenyen a la baixa els interessos i els preus. Hi ha tres factors: les herències, la pandèmia de la covid i les preocupacions sobre cures.
Més herències que mai
Molts boomers reconeixen la sort que han tingut d'acumular tanta riquesa. La volen deixar als seus fills, molts dels quals tenen problemes per comprar una casa o pagar-se l'educació. La recerca de Ventura i Horioka, centrada en Europa, mostra que la decisió de deixar un llegat als fills explica en bona part per què els jubilats no es gasten el patrimoni. El total d'herències està augmentant a tots els països rics. Els nord-americans hereten cada any un 50% més del que heretaven als anys 80 i 90. A Irlanda, s'hereta el doble.
També hi ha la pandèmia. Molts han adquirit hàbits d'ermità dels quals els costa desfer-se. El 2022 els boomers nord-americans van gastar un 18% menys menjant fora de casa que el 2019. Els responsables de Darden Restaurants –empresa que gestiona cadenes de restaurants als EUA– han notat que la despesa dels clients de més de 65 anys encara està per sota dels nivells precovid. A Itàlia, la despesa dels jubilats en restaurants cau. Mentre prens un Negroni en un bar davant del Colosseu, es veuen mil·lennials, gent de la generació X i algun zeta. Però si són tan rics, on són els boomers?
El factor final és la longevitat. Molts boomers superaran els cent anys i passaran un terç de la vida retirats. Això té un cost financer, especialment per als que necessitaran assistència mèdica les 24 hores del dia. El percentatge de jubilats nord-americans que tenen plena confiança de tenir prou estalvis ha caigut de més del 40% a mitjans dels 2000 a menys del 30% avui.
Aquestes pors canvien comportaments. Per a molta gent a qui els fa perdre la son la possibilitat de patir demència o perdre mobilitat, el risc de gastar diners avui els sembla massa alt. Un 13,5% de la riquesa total als EUA es deu a estalvis de gent gran per pagar despeses mèdiques. Niimi i Horioka van arribar a una conclusió extraordinària sobre el Japó: molts jubilats no només estalvien per pagar-se les seves despeses mèdiques, sinó també les dels seus pares, que encara són vius. En un món que envelleix, ocupar-se dels problemes bàsics sembla més urgent que beure còctels davant del Colosseu.
