Construcció
Empreses03/06/2023

Bolquers, algues i palla: l’últim crit de la construcció

El saló Construmat va acollir la setmana passada les últimes iniciatives del mercat en matèria de sostenibilitat

BarcelonaA la casa del futur hi ha pellofes d'arròs, suro, palla i fusta, molta fusta. Exposada durant tres dies al saló Construmat, aquesta llar era fins fa uns mesos una peça de museu: sota el títol Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat, ha estat exposada al Disseny Hub Barcelona, en el marc d'una mostra centrada en la fusta com a material clau al servei de la cultura humana.

Inscriu-te a la newsletter EmpresesInscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

"A tothom li agrada la fusta, on hi ha fusta a tothom se li'n va la mà per tocar-la, és un material amic", explica al diari ARA el comissari d'aquesta exposició, Salvador Ordóñez. Ell també és conseller delegat de World Wood Future, una empresa dedicada a promocionar la cadena de valor d'aquest material, i qui juntament amb una vintena de proveïdors ha convertit la peça museística en un prototip que reuneix bona part dels materials que estan cridats a guiar el sector de la construcció cap a la sostenibilitat.

Cargando
No hay anuncios

Amb la pellofa d'arròs es fan uns blocs de 25 quilos que destaquen per la seva capacitat tèrmica i acústica, amb les tires de gira-sol es barregen en forma de panells, com el pladur, i en el cas de la palla s'integra un cop neta i esterilitzada dins unes estructures d'entramat lleuger que són estructurals, amb les quals poden aixecar pisos. La casa del futur també incloïa parts de suro, que s'utilitza com a aïllant i també com a element decoratiu. "Tant és així que la sonda Perseverance que la Nasa i l'Agència Espacial Europea (ESA) van enviar a Mart, portava una recoberta de suro. Té un gran factor de resistència a les friccions", explica Ordóñez.

Cargando
No hay anuncios

Una de les empreses que va participar en aquesta casa és Ecococon, que es va encarregar d'instal·lar un panell estructural d'entramat lleuger de fusta i palla de blat, de 30 centímetres de gruix, que feia la funció d'aïllant. "Aquest material genera una paret amb un elevat aïllament tèrmic i totalment transpirable, amb morters d'argila aplicats sobre la palla que regulen la humitat interior i eliminen les partícules volàtils i filtren l'aire", explica el representant de la companyia a Espanya, Gabriel Kosowski. Aquest compost és aplicable al mercat de les cases unifamiliars i Ecococon ja ha construït més de 400 cases a Europa, 20 de les quals a Espanya.

Aquest és només un cas de l'aposta del saló, que arribava a Barcelona amb la transformació sostenible per bandera, mentre que, a milers de quilòmetres, la revista Scientific Reports, vinculada al grup Nature, publicava un article sobre el reciclatge de residus de bolquers d'un sol ús com a material compost per a un component estructural i arquitectònic de l'edifici. El grup de científics, de la Universitat de Kitakyushu (Japó), demostren que poden substituir una part de la sorra pel formigó i el morter necessaris per construir una casa de baix cost sense que en disminueixi la resistència. La prova ha estat un habitatge prototip, que revelava que fins a 1,73 metres cúbics de residus de bolquers d'un sol ús es poden reduir i utilitzar per a una superfície d'habitatge de 36 metres quadrats.

Cargando
No hay anuncios

Una altra proposta que neix de l'acadèmia, però que ja ha fet el salt al món dels negocis, és la utilització d'algues com a material de construcció. "Hem agafat la llicència d'una investigadora valenciana i estem en fase de desenvolupament industrial", explica el director general d'Industria Circular CNT, Juan Molins. Sota la marca Poplac, aquesta companyia, amb l'impuls de socis com Colonial i Copisa, proposa convertir la posidònia que arriba morta a les platges en un aïllant natural aplicable a la construcció.

"Els ajuntaments la retiren perquè volen que la platja estigui neta, és un residu que no té cap utilitat, el que fem és aprofitar aquesta matèria primera com a base d'una barreja de components naturals: midó i carbonats. Aquesta és la fórmula per fer el material i té una reacció química amb aigua. És la base de la patent", explica Molins. Després d'un procés de premsa i assecat s'aconsegueix un tauler amb capacitats mecàniques i aïllants més resistent que el guix laminat. Un dels àmbits d'aplicació és en els sostres i també en la part interior de les parets mestres. "És una capa més i lliga molt bé en la construcció industrialitzada, com els banys per les obres", afegeix.