Bolquers, algues i palla: l’últim crit de la construcció

BarcelonaA la casa del futur hi ha pellofes d'arròs, suro, palla i fusta, molta fusta. Exposada durant tres dies al saló Construmat, aquesta llar era fins fa uns mesos una peça de museu: sota el títol Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat, ha estat exposada al Disseny Hub Barcelona, en el marc d'una mostra centrada en la fusta com a material clau al servei de la cultura humana.

"A tothom li agrada la fusta, on hi ha fusta a tothom se li'n va la mà per tocar-la, és un material amic", explica al diari ARA el comissari d'aquesta exposició, Salvador Ordóñez. Ell també és conseller delegat de World Wood Future, una empresa dedicada a promocionar la cadena de valor d'aquest material, i qui juntament amb una vintena de proveïdors ha convertit la peça museística en un prototip que reuneix bona part dels materials que estan cridats a guiar el sector de la construcció cap a la sostenibilitat.

Amb la pellofa d'arròs es fan uns blocs de 25 quilos que destaquen per la seva capacitat tèrmica i acústica, amb les tires de gira-sol es barregen en forma de panells, com el pladur, i en el cas de la palla s'integra un cop neta i esterilitzada dins unes estructures d'entramat lleuger que són estructurals, amb les quals poden aixecar pisos. La casa del futur també incloïa parts de suro, que s'utilitza com a aïllant i també com a element decoratiu. "Tant és així que la sonda Perseverance que la Nasa i l'Agència Espacial Europea (ESA) van enviar a Mart, portava una recoberta de suro. Té un gran factor de resistència a les friccions", explica Ordóñez.

Una de les empreses que va participar en aquesta casa és Ecococon, que es va encarregar d'instal·lar un panell estructural d'entramat lleuger de fusta i palla de blat, de 30 centímetres de gruix, que feia la funció d'aïllant. "Aquest material genera una paret amb un elevat aïllament tèrmic i totalment transpirable, amb morters d'argila aplicats sobre la palla que regulen la humitat interior i eliminen les partícules volàtils i filtren l'aire", explica el representant de la companyia a Espanya, Gabriel Kosowski. Aquest compost és aplicable al mercat de les cases unifamiliars i Ecococon ja ha construït més de 400 cases a Europa, 20 de les quals a Espanya.

Aquest és només un cas de l'aposta del saló, que arribava a Barcelona amb la transformació sostenible per bandera, mentre que, a milers de quilòmetres, la revista Scientific Reports, vinculada al grup Nature, publicava un article sobre el reciclatge de residus de bolquers d'un sol ús com a material compost per a un component estructural i arquitectònic de l'edifici. El grup de científics, de la Universitat de Kitakyushu (Japó), demostren que poden substituir una part de la sorra pel formigó i el morter necessaris per construir una casa de baix cost sense que en disminueixi la resistència. La prova ha estat un habitatge prototip, que revelava que fins a 1,73 metres cúbics de residus de bolquers d'un sol ús es poden reduir i utilitzar per a una superfície d'habitatge de 36 metres quadrats.

Una altra proposta que neix de l'acadèmia, però que ja ha fet el salt al món dels negocis, és la utilització d'algues com a material de construcció. "Hem agafat la llicència d'una investigadora valenciana i estem en fase de desenvolupament industrial", explica el director general d'Industria Circular CNT, Juan Molins. Sota la marca Poplac, aquesta companyia, amb l'impuls de socis com Colonial i Copisa, proposa convertir la posidònia que arriba morta a les platges en un aïllant natural aplicable a la construcció.

"Els ajuntaments la retiren perquè volen que la platja estigui neta, és un residu que no té cap utilitat, el que fem és aprofitar aquesta matèria primera com a base d'una barreja de components naturals: midó i carbonats. Aquesta és la fórmula per fer el material i té una reacció química amb aigua. És la base de la patent", explica Molins. Després d'un procés de premsa i assecat s'aconsegueix un tauler amb capacitats mecàniques i aïllants més resistent que el guix laminat. Un dels àmbits d'aplicació és en els sostres i també en la part interior de les parets mestres. "És una capa més i lliga molt bé en la construcció industrialitzada, com els banys per les obres", afegeix.