BlackRock, el poder a l'ombra de l'Íbex-35

MadridA la planta 13 de l'omnipotent Torre Picasso de Madrid, situada a la plaça que duu el nom del mateix pintor i tocant el passeig de la Castellana, no només tenen una bona panoràmica del complex empresarial i comercial que rodeja l'edifici, sinó que també la tenen de les seus de les empreses més influents de l'Estat. En aquest pis, BlackRock, el gestor d’actius més gran del planeta, hi té les seves oficines a Espanya. De fet, la Torre Picasso s'ha convertit en una fortalesa per a grans multinacionals i noms com Google o Deloitte també s'hi han fet un lloc. Tot i que l'edifici és a l'altra punta del Palau de la Borsa, hi ha un seguit de fils, en concret 22, que permeten al fons nord-americà fundat i dirigit per Larry Fink tenir una panoràmica del lloc on es troba la flor i nata de les grans corporacions espanyoles. Vint-i-dos és el número de cotitzades de l'Íbex-35 en què BlackRock ha aconseguit fer arribar els seus tentacles adquirint participacions significatives, és a dir, superiors al 3%.

L'últim gran desembarcament de BlackRock ha estat a Naturgy. Després de la compra del fons d'infraestructures Global Infrastructure Partners (GIP), fins ara accionista de l'energètica, per uns 12.500 milions de dòlars (11.494 milions d'euros, segons el canvi actual), i de rebre el vistiplau del govern espanyol –Naturgy es considera una empresa estratègica–, BlackRock ha obtingut ni més ni menys que un 20% del capital social de l'antiga Gas Natural. Aquesta inversió, juntament amb el capital que té a la resta de cotitzades de dins de l'Íbex-35, però també de fora, deixa sota control de BlackRock 37.500 milions d'euros en renda variable o accions a Espanya, segons dades a les quals ha tingut accés l'ARA. D'aquests, uns 7.500 milions són només a Naturgy. Es pot dir, però, que es tracta de xavalla si es té en compte que el fons nord-americà acaba d'anunciar que va tancar el tercer trimestre d'aquest 2024 gestionant uns actius que ascendeixen als 11,47 bilions de dòlars a tot el món, cosa que suposa multiplicar per vuit el PIB espanyol de l'any 2023.

De la banca a les energètiques

El capital social que BlackRock té a Naturgy, però, sobresurt i amb escreix si es compara amb el pes que té a la resta de cotitzades de l'Íbex-35 on també té presència. La firma que dirigeix Fink té participacions que oscil·len entre poc més del 0% i el 6% del capital social. Tres dècades després del seu aterratge a l'Estat l'any 1994, l'empresa nord-americana ha aconseguit posar un peu en tots els sectors estratègics a través de participacions milionàries. El sector energètic és, sens dubte, un exemple clar.

Segons la informació remesa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), a banda de Naturgy, també té una participació a Iberdrola (5,4%), Repsol (5,4%), Acciona (3,3%), Redeia (5%), Enagás (3,5%) i Solaria (3,8%). A totes aquestes empreses les segueix el sector bancari, on BlackRock també té participacions importants. D'entrada, tant al BBVA (5,4%) com al Banc Sabadell (3,9%). Però també al Banco Santander (5,4%), a CaixaBank (4,9%) i a Bankinter (4,4%). Cal tenir en compte que la CNMV només informa de les participacions dels accionistes quan aquestes superen el 3% del capital social de la companyia. En total, BlackRock està present en una setantena de cotitzades espanyoles, segons han publicat Bloomberg i Expansión, entre les quals hi ha Inditex (1,4%) o Puig (0,15%).

A la banca i les energètiques s'hi sumen les telecomunicacions, el sector de les infraestructures i la construcció, així com l'immobiliari. La llista l'amplien les següents cotitzades: Telefónica (4,6%), Cellnex (5%), ACS (5,8%), Ferrovial (3,3%), Colonial (3,9%) i Merlin Propierties (5,5%). A totes elles s'hi afegeix la farmacèutica Grifols (4,4%); Fluidra (6,1%), l'empresa catalana dedicada a les piscines; també Aena (3%) i, finalment, Amadeus (5,4%).

Aquesta fotografia s'explica perquè gran part de la inversió de BlackRock és estable, sobretot a través de fons passius o indexats, tot i que també a través de fons tradicionals. Els primers es caracteritzen per replicar exactament la composició d’un índex borsari, com pot ser l'Íbex-35, de manera que, per a bé o per a mal, també n’obtindran els mateixos guanys.

Això és important de tenir en compte perquè en essència BlackRock es dedica a gestionar actius, és a dir, no inverteix amb el seu propi balanç, sinó que inverteix els diners d'altres inversors. Els seus moviments, doncs, no responen a Larry Fink, o així ho defensen des de la firma nord-americana, sinó que responen als clients de la companyia, alguns dels quals es troben a Espanya. A l'Estat gestiona els diners de fons institucionals, assegurances o fins i tot banca privada.

Presència passiva, però poderosa

La seva posició a les participades també sol ser estable en termes de calendari. BlackRock opera a llarg termini, a diferència dels fons que entren en una empresa, però en surten de seguida que recuperen la inversió inicial amb alguns guanys. Tampoc sol reclamar una cadira als consells d'administració i adopta un rol passiu pel que fa a la governança de la companyia, de manera que evita posicionar-se sobre canvis en la gestió o l'estructura. Sense anar més lluny, BlackRock no s'ha mullat sobre els recents moviments a l'accionariat de Telefónica, però tampoc ho ha fet al voltant de l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell, malgrat que és accionista de totes dues entitats financeres. "L'únic que [BlackRock] vol és presència o poder, però no influència [en la gestió]. No és un fons activista", explica Xavier Brun, professor del màster en mercats financers de la Barcelona School of Management (UPF).

Per tot plegat, no és d'estranyar que sigui un company de tripulació que moltes de les cotitzades volen tenir al seu vaixell: "BlackRock afegeix estabilitat a les empreses", afirmava el president i conseller delegat de Naturgy, Francisco Reynés, recentment en un fòrum econòmic. Un elogi que posa negre sobre blanc la manera en què BlackRock es veu com un inversor ideal per a les cotitzades.

Però BlackRock no genera simpatia a tothom. Al cap i a la fi, el seu objectiu últim és el de generar rendibilitat als inversors a qui els gestiona els actius, cosa que no necessàriament ha d'anar de bracet dels interessos o objectius econòmics que pugui tenir un país. En el cas d'Espanya, formacions com Podem, però també Sumar, soci minoritari a l'executiu de Pedro Sánchez, han estat contundents i han demanat al govern espanyol que veti que un fons d'inversió com BlackRock pugui aconseguir participacions de companyies estratègiques de les quals en depenen serveis com el rebut de la llum, el gas o l'aigua, però també les hipoteques.

A preguntes d'aquest diari sobre la valoració que fa l'executiu de Pedro Sánchez de la presència de BlackRock a l'economia espanyola i en particular a l'Íbex-35, des de la Moncloa han declinat contestar. No obstant, l'últim gest del govern cap al fons ha estat el de posar-los la catifa per entrar a Naturgy. És cert, però, que el seu vistiplau ha anat acompanyat de condicions com les que també es van aplicar l'any 2021 al fons australià IFM quan va desembarcar a l'energètica d'origen català, com ara no emportar-se la seu fora d'Espanya o mantenir la companyia a la borsa.

Més enllà de les cotitzades

Amb tot, els tentacles de BlackRock a Espanya van més enllà d'aquestes cotitzades. De fet, hi ha qui assenyala aquesta cara de la moneda com la que realment exerceix influència. El fons nord-americà també inverteix en deute privat i deute públic. Segons les últimes xifres proporcionades a l'ARA, la inversió actual en deute és de 30.000 milions d'euros, 14.000 milions dels quals són bons de l'Estat. D'aquesta manera, Espanya, però també altres territoris, depèn avui dia d'un fons com aquest per col·locar el seu passiu. No és d'estranyar que tenint en compte això, a més del pes que BlackRock té a les principals empreses espanyoles, el mateix Pedro Sánchez hagi presumit d'haver-se reunit amb Fink en fòrums com el de Davos de l'any 2023. "[Fons com BlackRock] confien en les nostres bones perspectives econòmiques i renoven la seva aposta per Espanya amb inversions en sostenibilitat i digitalització", afirmava Sánchez a través de la xarxa social X. Pocs mesos després d'aquella trobada, l'abril del 2023, Larry Fink assegurava en una reunió amb inversors i empreses espanyoles: "Espanya és una gran oportunitat per a la inversió", segons va recollir Expansión. 

El cert és que lluny d'assumir un paper secundari en tot allò que fa BlackRock, Larry Fink –a qui es descriu com un home "discret", i així se sol presentar ell–, no només s'ha posicionat com un aliat per als països pel que fa al seu passiu, sinó que anualment publica una carta dirigida als inversors plena de missatges, però sobretot recomanacions, econòmiques i polítiques que es dirigeixen també als governs. En la carta d'aquest 2024, per exemple, alertava sobre l'envelliment, parlava fins i tot de la "crisi de la jubilació", demanava "replantejar el sistema" i apostava per allargar l'edat de jubilació més enllà dels 65 anys. I, esclar, també apostava perquè la solució provingués dels mercats de capital. Ser discret, doncs, no vol dir no tenir presència.

Mentrestant, a Espanya la firma continua mirant cap a la inversió en infraestructures: carreteres, immobles, però sobretot tecnologia, digitalització i transició energètica. De fet, fonts del mercat apunten a l'ARA que la compra de GIP és un clar pas endavant per incrementar el pes de BlackRock en totes aquestes àrees clau per a l'economia del futur. "És una tendència que estan seguint tots els inversors i gestores de fons. El focus continua sent la rendibilitat, i per això ja no serveix només tenir renda fixa o variable, tothom està mirant a les infraestructures perquè, a més, hi ha molta necessitat de capital i els estats saben que no estan arribant [a través de la inversió pública] a tot allò a què aspiren", reflexionen les mateixes fonts.