Una bicicleta i un passapuré: les dues muses del creador de Moulinex

És dimarts, 16 de febrer de 1932. Amb un feix de papers sota el braç, Jean Mantelet fa estona que espera el torn a les oficines de l'Institut Nacional de la Propietat Industrial, a París. De tant en tant, agafa els documents i fa una darrera repassada als esbossos que contenen: revisa el croquis del disc rotatiu, del tamís i del bol metàl·lic, que té el fons lleugerament convex. Aquesta és, precisament, una de les particularitats del passapuré que vol patentar. Tancat al seu taller, Mantelet s'ha empescat un sistema per aconseguir fer purés sense cap grumoll. Quan falten deu minuts per les tres de la tarda, un funcionari ja ho ha comprovat tot i estampa un segell a la paperassa: amb el número 732.100, el Moulin-Légumes acaba de quedar patentat.

Aquest és l’invent que va posar en marxa la carrera empresarial de Jean Mantelet i que va plantar la llavor d'una de les marques franceses amb més renom mundial. Avui, Moulinex és un dels pals de paller del grup SEB, un colós europeu dels electrodomèstics que també té a la cartera els catàlegs de Krups, Rowenta i Tefal, entre altres. Amb 32.000 empleats arreu del món i presència en 150 països, el 2024 va facturar 8.260 milions d'euros. Però, com s'ho va fer Mantelet per convertir Moulinex en una de les marques més presents a la cuina?

El 1932, amb la patent del passapuré sota el braç, Jean Mantelet va llançar-se a recórrer fires industrials a Lió i a París per demostrar, en directe, què era capaç de fer el seu flamant artefacte metàl·lic. Ara bé, no venia només un producte: venia una solució. Utilitzar-lo era més ràpid que la resta de mètodes i, el resultat, molt més fi. L'invent va tenir un èxit immediat. Mantelet va adonar-se que, si ho volia aprofitar, calia produir-ne en sèrie per abaratir costos i arribar a moltes més llars. Entre 1933 i 1935 se’n van vendre dos milions. El que havia començat com una resposta a un problema domèstic s’ha convertit, en pocs anys, en el nucli d’una empresa amb una forta ambició industrial.

El 1937, el taller que tenia a la petita ciutat de Bagnolet li va quedar petit i va traslladar la producció a Alençon, a la regió de Normandia, on va poder escalar el negoci. El 1953, Mantelet ja tenia al seu nom 93 patents i el catàleg s'havia anat eixamplant. Al passapuré original s’hi van afegir molins per picar verdures crues, aparells per trinxar carn i molinets de sal, de pebre o de mostassa. Totes, eines útils, robustes i assequibles concebudes per repetir un mateix gest amb menys esforç. El gran salt de Moulinex, però, va ser amb la incorporació de l'electricitat als seus ginys.

L'electrificació dels invents

A mitjan anys cinquanta, després d’anys perfeccionant mecanismes manuals, Jean Mantelet va quedar fascinat pel Vélosolex. Era un ciclomotor de la marca Solex que, des del 1946, s'havia fet tremendament popular a França. De fet, el podia conduir qualsevol persona de més de 14 anys, sense necessitat de tenir carnet. Tenia un petit motor de gasolina muntat damunt la roda davantera que facilitava els desplaçaments quotidians. Li va agradar el concepte: com un motor petit ben integrat podia transformar un invent mecànic en un de molt més eficient. Així, el 1956, va anunciar el primer molinet de cafè elèctric, anomenat Moulinex.

L’èxit del molinet de cafè elèctric va marcar un abans i un després. A partir d’aquí, Moulinex va entrar de ple en l’era del petit electrodomèstic. Als anys seixanta, els hàbits de consum van canviar: el temps cada cop era un bé més escàs. Moulinex ho va saber llegir i va llançar robots de cuina, batedores i picadores elèctriques. També va construir un relat de marca basat en la utilitat, la simplicitat i l’estalvi de temps.

A mitjan anys setanta, en plena obertura econòmica, la companyia va instal·lar les primeres fàbriques a Espanya. Primer al País Basc, després a l’Aragó. En pocs anys, la filial espanyola va passar de fabricar uns quants centenars de milers d’aparells a produir-ne milions, fins a controlar prop d’un terç del mercat estatal. A començaments dels vuitanta, Moulinex venia a Espanya tres milions d’electrodomèstics l’any.

A partir dels noranta, la competència global i els costos industrials van posar en crisi el model Moulinex. El 2001, després de la suspensió de pagaments, la marca va passar a mans del grup SEB i va deixar de ser una empresa independent.