Què té Barcelona de ‘smart city’?

El juny del 2015 Francesc Bert, l’enginyer responsable de la multinacional Cisco a Catalunya, n’estava convençut: “La capital catalana és un referent mundial en smart cities i, per això, l’any que ve inaugurem al 22@ el nostre centre mundial d’innovació en smart cities, en el qual s’han invertit 30 milions de dòlars”. L’any que ve ja ha arribat i l’edifici on hi hauria d’haver el centre de què parlava Bert continua en ruïnes i amb un cartell de “data prevista de finalització: en revisió”.

Barcelona s’ha esmerçat durant anys per fer onejar amb orgull la bandera de smart city i demostrar que el seu potencial tecnològic va una mica més enllà del que li atorga ser la seu del Mobile World Congress. Després de consolidar iniciatives com el Bicing, les parades d’autobús automàtiques, el sistema d’aparcament intel·ligent o els sensors ambientals als fanals, el projecte que havia de donar cos i forma a la Barcelona intel·ligent era l’Smart City Campus, un complex situat al districte del 22@ que ja va projectar el consistori socialista de Jordi Hereu i que havia de “concentrar empreses, centres tecnològics i d’innovació, universitats i altres agents relacionats amb la tecnologia i la innovació urbana”, com s’explica encara a la web.

Però el vent que bufava per mantenir onejant la bandera de ciutat intel·ligent ha canviat de direcció amb l’últim relleu en la gestió de l’Ajuntament de Barcelona. El nivell d’actualització d’aquesta web ho constata. “Trias defensa a Madrid la seva aposta per fer de Barcelona una smart city de referència internacional” és l’última notícia que apareix en el llistat de novetats relacionades amb la capital catalana, que l’any 2015 va ser nomenada Global Smart City segons el rànquing Juniper Research, per davant de Nova York i de Londres.

Diverses veus del sector, tant empresaris com emprenedors especialitzats en tecnologies de ciutats intel·ligents i big data alerten que la Barcelona intel·ligent perd pistonada. “Estàvem molt ben situats en l’àmbit internacional i ara, en l’últim congrés mundial Smart City celebrat a Mèxic, Màlaga era el primer referent espanyol i Barcelona ni tan sols hi era”, diu Esteve Almirall, professor d’Esade i expert en smart cities.

Què determina que una ciutat sigui o no intel·ligent? El concepte smart city és a vegades eteri i controvertit, però hi ha consens a definir-lo com una gestió més eficient dels serveis i recursos d’un nucli urbà gràcies a l’ús de les noves tecnologies. Sota aquest concepte hi entren diverses variables que ajuden a avaluar com és de smart una ciutat. Un dels rànquings més utilitzats pel sector és el de l’escola de negocis Iese, que s’actualitza cada any i que el 2016 situava Barcelona en la 33a posició, just per sobre de Madrid. En aquesta classificació es tenen en compte variables com el nombre de smartphones per càpita, el d’usuaris de Facebook, l’eficiència del trànsit mesurada en nombre d’accidents o embussos, l’impacte a les xarxes socials internacionals de la ciutat com a destí turístic, l’accés a banda ampla o les xarxes públiques de wifi. També es pondera el pes de les escoles de negoci, la presència d’estudiants internacionals, el nivell de participació ciutadana en la presa de decisions o el nombre de bicicletes. Per a aquest rànquing, Barcelona destaca en els àmbits de governança, projecció internacional i mobilitat i punxa en cohesió social, potència econòmica i gestió pública. Les primeres capitals a la llista són Nova York, Londres, París i San Francisco.

És important recordar que sovint aquestes classificacions estan patrocinades per les mateixes empreses a les quals els interessa que les ciutats comprin o instal·lin les seves solucions tecnològiques de smart cities. En aquest cas, l’informe de l’Iese està impulsat per Schneider Electric, IBM i Telefónica, tres empreses líders en l’aplicació d’aquestes tecnologies arreu, també a Barcelona. De fet, Schneider era el segon gran soci, juntament amb Cisco, del nucli del Smart City Campus del 22@. Ara aquesta multinacional francesa ha abandonat el projecte per “la indefinició del compromís del consistori amb el model smart city ” i la “probable falta de finançament compromesa per l’Ajuntament”. El consistori, però, nega que aquest sigui el motiu que ha fet que Schneider es despengés del projecte (ho atribueix a canvis a la cúpula de l’empresa), tot i que ha reconegut que el projecte de rehabilitació per al nucli de l’Smart City Campus estava congelat perquè calia reformular-lo segons la nova visió de l’Ajuntament, que encara no està gaire clar en què consisteix.

Casos com aquest són els que han fet que el sector es qüestioni el nou enfocament per a la Barcelona smart. L’Ajuntament ha deixat clar que és crític amb el concepte de smart city que el consistori convergent de Xavier Trias va voler impulsar. L’actual equip de govern critica que aquest concepte respon als interessos de grans corporacions, que no es tradueixen un benefici per al conjunt de la ciutadania sinó per a uns pocs. Francesca Bria, comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona, explicava en una entrevista recent a l’ARA que el nou Ajuntament apostava pels conceptes de smart citizen o democratic city. En les seves últimes intervencions, però, l’Ajuntament ha modulat el discurs. Després que l’ARA publiqués el bloqueig que vivia el projecte del 22@, Agustí Colom, regidor d’Empresa i Turisme, va defensar el concepte smart city i va reconèixer que ha de servir per promoure l’ocupació de qualitat. Ni Francesca Bria ni Agustí Colom han volgut respondre les preguntes que se’ls va plantejar per fer aquest reportatge.

Ara bé, l’equip d’Ada Colau no és l’únic que qüestiona el concepte smart city. “És un fenomen que es va posar molt de moda fa poc menys d’una dècada i que ara ha anat de baixada”, diu Esteve Almirall. “L’etiqueta smart s’ha imposat com una moda que sembla que vulgui dir millor. És evident que la tecnologia ens millora la vida, però encara hem de decidir quins canvis tecnològics són els millors. Hem de ser capaços de posar-hi un punt de vista crític i de prendre les decisions encertades”, deia també a aquest diari Henry Overman, professor de geografia econòmica a la London School of Economics i assessor de diverses administracions en termes de smart city. Per a aquest professor, una ciutat és intel·ligent si està gestionada de manera intel·ligent, ja sigui amb o sense tecnologia. El que tots aquests punts de vista tenen en comú és que es tracta de millorar la manera de gestionar les ciutats. Uns consideren que això ha d’anar de bracet amb les solucions impulsades per les grans empreses i els altres, amb els ciutadans com a centre de la presa de decisions.

“És cert que tot el que té a veure amb les s mart cities ha quedat com congelat, però els canvis de govern sempre suposen aturades”, explica Albert Isern, fundador de Bismart, una empresa barcelonina dedicada a vendre solucions de big data que compta amb diferents projectes amb l’Ajuntament de Barcelona i altres administracions d’arreu del món. Isern considera que el consistori barceloní sí que té clara l’aposta per la transparència i l’obertura de dades. “S’està continuant amb força amb la tendència dels anteriors gestors en open data ”, diu Isern, que té un acord amb l’empresa municipal Barcelona Serveis Municipals.

Tot i això, empresaris del sector asseguren que sense l’interès i la implicació de les companyies, ja siguin grans o petites, les administracions no poden desenvolupar projectes com el del Bicing o l’aplicació ApparkB, que gestiona tot el servei d’aparcament d’alguns barris de la capital catalana a través dels sensors de la catalana Worldsensing, dirigida per Ignasi Vilajosana. Per a aquest emprenedor, “sí que s’estan fent petites coses”. “Imagino que formen part d’una estratègia més àmplia, però abans la indústria participava més en l’estratègia de la ciutat”, comenta. Altres empreses catalanes com Moca, proveïdora del Mobile World Congress, alerten que Barcelona té un potencial innovador que no s’està aprofitant i que el seu principal mercat està sent l’estranger.

Sigui quina sigui l’accepció del concepte, Barcelona compta amb un teixit de petites i grans empreses dedicat a les tecnologies per a smart cities que, a hores d’ara, creuen que podrien fer més per la ciutat i que, mentrestant, busquen altres sortides.