Auge i caiguda de l’empresa de les injeccions per perdre pes

CopenhaguenFa tan sols dos anys, la farmacèutica danesa Novo Nordisk era l’empresa més valuosa d’Europa (al voltant dels 600.000 milions d’euros), i el seu creixement semblava que no tenia límit gràcies a les vendes dels medicaments Ozempic i Wegovy. Originalment, aquests medicaments estaven indicats per a la diabetis, però van resultar ser unes injeccions miraculoses per perdre la gana i els quilos, fet que va provocar que en només cinc anys la firma danesa multipliqués per cinc el seu valor.

Però, malgrat l’espectacularitat del seu auge, en els últims mesos els inversors han deixat de tenir confiança en l’empresa, que ha caigut més d’un 60% en borsa. Segons els experts, la farmacèutica danesa ha tingut pocs reflexos per no preveure que li podien sorgir competidors als seus medicaments per aprimar-se, que en alguns casos han resultat ser més eficaços i econòmics.

Una de les primeres decisions que ha pres el nou conseller delegat, Mike Doustdar, designat al mes d’agost per revertir la crisi, ha estat l’acomiadament de 9.000 treballadors (l’equivalent a l’11% de la plantilla). La majoria de les destitucions són en llocs de treball a Dinamarca, on anteriorment l’empresa superava el PIB de tot el país nòrdic, i per això els economistes temen que la crisi de la farmacèutica acabi afectant el creixement del país.

Per justificar aquesta retallada dràstica de llocs de treball, Doustdar va expressar: “Els nostres mercats estan evolucionant, especialment el de l’obesitat, ja que s’ha tornat més competitiu, i està més orientat al consumidor. Per tant, la nostra empresa també ha d’evolucionar”. Així, l’empresa preveu estalviar 1.100 milions d’euros en costos per revertir-los en el desenvolupament i la venda de nous fàrmacs.

Enrere queden els dies en què les injeccions d’Ozempic i Wegovy van revolucionar la indústria farmacèutica, fins al punt que el New York Times va definir aquests medicaments com un fenomen només comparable a l’impacte que havien tingut abans els implants de bòtox i la Viagra. El punt d’inflexió va ser l'any 2018 quan Novo Nordisk va entrar en el mercat dels Estats Units, on es calcula que hi ha 100 milions de persones que no reben cap tractament per a l’obesitat. Des de llavors, el 60% de les vendes de la farmacèutica s’han concentrat als EUA. Al seu èxit també hi ha ajudat que a les xarxes socials es viralitzessin els vídeos de famosos explicant que havien perdut pes ràpidament gràcies a les injeccions produïdes per la farmacèutica danesa.

Però els problemes van començar quan la farmacèutica estatunidenca Eli Lilly li va guanyar terreny amb una aposta molt decidida pels medicaments contra la diabetis Mounjaro i Zepbound, que alguns estudis clínics han demostrat que són més eficaços per perdre pes. A més a més, Novo Nordisk també s’ha hagut d’enfrontar a les pressions del president dels EUA, Donald Trump, i la seva política d’aranzels als medicaments produïts fora del seu país. Trump també va enviar durant l’estiu una carta dirigida al primer executiu de Novo Nordisk i a 17 farmacèutiques més en què clamava una rebaixa dels preus dels seus medicaments i donava un termini de 60 dies per complir-ho. L’anunci va provocar un dia negre a la borsa per a les farmacèutiques, fet que va enfonsar una mica més el valor i les perspectives de Novo Nordisk. Amb tot, Trump ha eximit dels aranzels Eli Lilly, ja que la firma està construint noves fàbriques als EUA.

Per si no fos prou, Novo Nordisk també ha hagut de competir amb l’augment de les còpies més barates. L'any 2022 l’empresa va experimentar una escassetat de semaglutida, el principi actiu en què es basen l’Ozempic i el Wegovy, deguda al fet que la seva cadena de producció no donava l'abast per a tanta demanda. Això va donar ales als seus competidors a copiar i produir versions dels seus medicaments patentats, fins que aquest any ja s’ha aixecat l’escassetat. Tot i això, l’empresa es troba en una batalla legal amb més de 130 demandes obertes en 40 estats dels EUA per tractar de treure del mercat les falsificacions dels seus productes.

Males perspectives

Per si els problemes actuals no fossin suficients, les perspectives de futur tampoc són gaire més encoratjadores, sobretot quan la semaglutida que hi ha en les injeccions de Novo Nordisk es torni un genèric a partir de l’any 2032, fet que obre la porta a tenir encara més competidors, mentre que en altres mercats, com el xinès, la patent expira l’any que ve. D’aquesta manera, la dosi d’Ozempic, que avui es comercialitza als EUA a un preu de 1.000 dòlars al mes, d'aquí a pocs anys “podrà ser produïda a l'Índia per poc més de 4 dòlars mensuals”, apuntava l’investigador en farmacologia de la Universitat de Liverpool Andrew Hill en una entrevista per a AFP.

A Dinamarca, els economistes alerten de la por que l’enfonsament de Novo Nordisk acabi arrossegant la resta de l’economia danesa. D’ençà de la crisi de la covid, el país nòrdic ha experimentat un “miracle” econòmic: va créixer l’any passat fins a un 3,5%, una xifra superior als països del seu entorn (Suècia, Alemanya i els Països Baixos). Tot i això, des de l’executiu han admès que sense el sector farmacèutic l’economia hauria tingut un augment negatiu en els últims anys.