Arnau París: “Després de 'MasterChef' guanyava molts més diners fent de comercial d’aixetes que no de cuiner”
El cuiner i comunicador explica la seva relació amb la feina i els diners
BarcelonaEl cuiner i comunicador Arnau París (Barcelona, 1988) tenia tres anys i ja li agradaven els diners. Si anaven a un restaurant, els pares havien de vigilar que no s’endugués ell la propina: “Veia cent pessetes allà? Les agafava i me les fotia a la butxaca”.
París es va endinsar en el món laboral treballant de tècnic d’instal·lacions elèctriques quan tenia 15 anys. El primer sou el va destinar a una moto: “Era una 49, Vicent vermella. Mon pare me'n va fer pagar el 25%”. I quan va arribar el cotxe van acordar pagar meitat i meitat. “He tingut la sort que a casa no ens ha faltat mai res. Hem tingut una posició còmoda i, per tant, no he hagut de treballar per pagar-me els estudis”, detalla. Tot i això, compaginava el grau d’administració i direcció d’empreses amb la feina: “Treballava en una empresa que feia inversions i ho veia com una possibilitat d'aprendre fora de la carrera”. “Em pagaven una merda, ho veig ara i dic: «Que cabrons!»”, recorda el cuiner.
París ha nascut en una família d’emprenedors; el pare té una companyia d’aixetes i la mare és mestra i va muntar una llar d’infants: “M'he vist influenciat per l'empresa familiar paterna. Em vaig formar en multinacionals per tal d'acabar agafant el relleu”. Hi estava treballant quan la seva vida va fer un gir de 180 graus, l’any 2021, quan es va convertir en el guanyador de MasterChef. Des de llavors es dedica a la gastronomia: “No és que deixés les aixetes perquè veiés que podia viure d'això; vaig deixar-ho perquè em venia de gust treballar-hi i volia aprofitar l’oportunitat”. “De fet, vaig estar dos anys que guanyava molts més diners fent de comercial que no de cuiner o comunicador. I deia: «Potser m’he equivocat»”, explica, però aclareix que després les coses es van anar posant a lloc. Li van proposar entrar a TV3, va fer el càsting i es va tornar a guanyar millor la vida. I avui dia viu d’això.
L’actual presentador del Cuines aprofita que té estabilitat a la tele per invertir en projectes que li semblen sensats i que en un futur, quan no tingui pantalla, siguin una font d'ingressos. Ara ja fa anys que és autònom: “Soc un obsessionat pels números. La comptabilitat la porto al minut. Cada dia miro l'acumulat de venda mensual, la despesa, el benefici”. I això li permet prendre decisions: “Abans d'invertir calés en algun lloc m'ho miro molt. I sí, he posat diners en llocs on no ha anat bé, però almenys sé el motiu”. Un exemple és una marca d’espècies que va muntar amb dos socis més: “Per aguantar el dia a dia de la companyia, hi hem d'estar injectant calés. No és una situació que m'agradi posar diners en una empresa que ara no està tirant. Però sé que ha tirat en el passat i veig que hi ha coses de gran volum que estan per tancar a curt termini i que tirarà”.
La millor decisió, però, va ser apostar per les xarxes socials, fent vídeos i contingut. No només per fer publicitat, sinó per fer créixer diferents projectes: “Hem fet showcookings pels pobles de Catalunya, tele, ràdio, llibres. Tot això tan màgic és gràcies a la inversió que he fet en la marca Arnau París”.
Pel que fa a finances personals, no és una persona amb “grans luxes”: “Tenim una masia genial a Lleida. Intento en general no malgastar, controlar la despesa”. Tot i que té “moments esplèndids”: “Quan menys t'ho esperes, et faig un regal”. I si vol molt una cosa, assegura que no s’està de comprar-la: “A mi m'és igual pagar comptes cars si valen la pena. M'emprenya més pagar 50 euros a un restaurant que no m’ha agradat que no pagar-ne 100 o 200 i sortir content”, afirma.
Respecte a l’habitatge, ha viscut sempre de lloguer: “Ara dic que estic d'okupa perquè el pis és de la meva parella, però tenim un acord econòmic. I ara estem mirant de comprar-nos algun immoble”. Com que va treballar de gestor d’hipoteques, s’ha fet a la idea d'allò a què pot aspirar: “Sé el que tinc estalviat i el que puc aportar. Quants calés puc demanar, però sobretot quants puc assumir jo en cas que tot vagi malament”.
D’altra banda, París té clar que tindrà una jubilació: “Hi ha una part del que estàs cobrant ara que t'ha de servir per mantenir-te a llarg termini. A part d’apostar per projectes, hi ha una part que s'inverteix en actius, accions, capital mobiliari. Alguna cosa hi ha d'haver que m'ajudi a sustentar-me en el futur”.