Apple i Google volen el llegat de Kodak

Que les dues empreses més poderoses de l'àmbit digital s'uneixin per a una tasca concreta és tota una novetat, ja que totes dues són rivals acarnissats en la lluita pel tron dels smartphones i les tauletes. Aquesta aliança inèdita, desvelada aquesta setmana per Bloomberg, permetria a les dues companyies quedar-se una sèrie de patents de fotografia digital de Kodak a un preu relativament baix. En total, 500 milions de dòlars (385 milions d'euros) que tant Apple com Google poden pagar amb facilitat.

D'ençà que Apple es va llançar al control de la telefonia mòbil amb el primer iPhone el 2007, les seves relacions amb Google s'han deteriorat força. Apple va considerar que Google va jugar brut en oferir gratuïtament el sistema operatiu per a mòbils Android als fabricants de la competència asiàtica: LG, HTC i sobretot Samsung, que amb la seva gamma Galaxy S amarga l'èxit a l'iPhone.

La rivalitat entre iOS (sistema operatiu de l'iPhone i l'iPad) i Android ha degenerat en una guerra global de patents entre tots els fabricants de telèfons. Microsoft va denunciar Samsung i HTC per determinades característiques de les seves pantalles tàctils; Nokia va acusar HTC i RIM (fabricant de BlackBerry) de violar 45 patents seves i HTC, al seu torn, va denunciar Apple per haver copiat els seus desenvolupaments de connexió a les xarxes LTE.

Les patents com a arma

Sobretot han estat Apple i Samsung els que s'han barallat per tot el món. Ja sigui a Europa, Àsia o els Estats Units, allà on un dels dos intenta conquerir un mercat, l'altre el demanda per usurpació de patents. Han posat de moda les demandes de patents, una pràctica a la qual s'han apuntat molts advocats sense escrúpols, els patent trolls , que patenten tot tipus d'idees amb l'esperança de poder demandar a qui les faci servir.

Apple sempre ha dit que en aquesta batalla Samsung assumeix el paper de braç armat de Google: mentre el cercador s'ocupa de millorar Android, Samsung fabrica un exèrcit de telèfons cada vegada més competitius, fins al punt de poder tractar l'iPhone d'igual a igual. Ara Android és el sistema operatiu més estès, per davant d'iOS. El fons de l'assumpte són els ingressos per la publicitat -el veritable gran negoci d'internet que Google no pensa deixar escapar-, de la qual smartphones i tauletes s'espera que siguin els principals suports en el futur.

Per tant, la unió d'Apple i Google en l'oferta per les patents de Kodak té una doble significació. D'una banda, s'uneixen dos enemics irreconciliables. De l'altra, s'uneixen enfront d'un enemic comú i poc definit que podria ser tant la por que les patents caiguin en mans dels patent trolls com que vagin a parar a altres fabricants, potser Nokia o Microsoft, que es planteja llançar el seu mòbil l'any que ve.

Venda al millor postor

Kodak ha denunciat repetidament Apple i altres fabricants durant els últims anys per l'ús de les seves patents en fotografia digital, sobretot les que afecten la captura d'imatges i el seu enviament posterior per correu electrònic o per internet. Les càmeres digitals tradicionals no s'ocupen en general d'aquestes funcions, però sí que ho fan els smartphones , especialment des de l'aparició d'aplicacions com Instagram.

La major part de les vegades, encara que no sempre, els jutges han donat la raó a Kodak, que durant els noranta va investigar molt en fotografia digital, tot i que no va arribar a aplicar els seus desenvolupaments. La companyia, inventora dels rodets de paper fotogràfic i un dels símbols del segle XX als EUA, està des del gener en concurs de creditors després de 131 anys de vida.

Ara el seu objectiu és tornar els 830 milions de dòlars invertits en la companyia per un fons al novembre i reorientar el negoci a la tecnologia d'impressió d'alta qualitat, per a paqueteria i serveis d'empresa principalment. Pensa fer-ho amb la venda de les seves patents -Kodak calcula que si les col·loca totes podria obtenir fins a 2.500 milions de dòlars- i està disposada a donar-les a qui millor pagui: aquest és el temor d'Apple i Google, que pretenen evitar que les que els afecten acabin en mans inconvenients.

Lloguer de patents

Durant anys Kodak va llicenciar a nombroses empreses -entre les quals Samsung, LG, Motorola i Nokia- l'ús dels seus desenvolupaments, de manera que va obtenir ingressos de prop de 3.000 milions de dòlars. És una pràctica que també fa servir Microsoft, que obté més diners en telefonia mòbil llicenciant patents als seus rivals que venent-los el seu Windows Phone. Però després de la dramàtica fallida del gener, l'objectiu immediat de Kodak és obtenir una forta suma de diners per poder pagar els deutes i reinventar-se lluny del món de la fotografia.

L'estratègia del gallec

Darrere dels moviments de Kodak hi ha el conseller delegat, Antonio M. Pérez, oriünd de Vigo i de 65 anys que va entrar a la companyia el 2003 procedent d'HP amb l'objectiu d'adaptar-la als nous temps. Encara que la caiguda des de llavors ha estat imparable, Pérez ha aconseguit mantenir Kodak amb vida. Se'l considera responsable tant de les noves vies de negoci com de la política de patents. Si la jugada li surt bé, se'l recordarà com l'home que va salvar Kodak.

Apple i Microsoft també van unir-se

La unió entre Apple i Google té un precedent: el consorci que va formar Apple amb Microsoft, Sony i RIM per a la compra de les patents de la companyia en fallida Nortel per 4.500 milions de dòlars, bàsiques per al desenvolupament de les tecnologies mòbils. Google va licitar amb una oferta de 900 milions, però va perdre. Va aprendre, almenys, que la unió fa la força. Encara que sigui amb els enemics.