Dos anys del pols entre Elon Musk i els sindicats de Suècia

CopenhaguenA Suècia, hi ha 65 mecànics de cotxes que des de fa dos anys segueixen en vaga sindical contra l’empresa de vehicles elèctrics Tesla, propietat de l’home més ric del món, Elon Musk. El conflicte ja és la vaga més llarga que s'ha vist en el país nòrdic en els últims 100 anys, a més de representar la primera i única vaga en el món contra una empresa del multimilionari que fa uns mesos va deixar de ser la mà dreta de Donald Trump a la Casa Blanca.

L’arrel del conflicte va néixer l'any 2023 davant de la negativa de Tesla de firmar un conveni col·lectiu amb els seus treballadors. Des de llavors, catorze sindicats de quatre països (Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia) s’han afegit a la protesta amb accions de solidaritat per pressionar l’empresa.

Malgrat el pols dels sindicats, no han aconseguit parar l’activitat de Tesla al país nòrdic, i la companyia ha respost amb diverses accions judicials contra l’Agència de Transports Sueca que han tingut uns costos legals multimilionaris. També se n'han ressentit les vendes de cotxes de la marca durant el 2025, si bé el mercat del vehicle elèctric s'està estenent per Suècia.

Des del sindicat industrial IF Metall demanen un augment dels salaris per als mecànics i millors condicions laborals, però també admeten que el que està en joc en aquesta protesta és el model de negociació col·lectiva del mercat laboral suec que Musk, notòriament antisindicalista, es nega a reconèixer.

Lluny de resoldre’s el conflicte, en les últimes setmanes les posicions entre els sindicats i Tesla encara estan més enrocades. L'Oficina Nacional de Mediació de Suècia va anunciar recentment que llançava la tovallola després de més d’un any en negociacions per intentar arribar a un acord entre les parts. “La meva impressió és que tant IF Metall com la filial de Tesla a Suècia volen posar fi al conflicte, però aquesta és una qüestió que no només té a veure amb Suècia, sinó també amb la identitat de l’empresa”, va afirmar la directora de l'Oficina, Irene Wennemo al mitjà Svenska Dagbladet.

Com a resultat del final en la mediació, els sindicats suecs han intentat tensar encara més la corda amb deu accions noves contra la companyia que s’afegeixen a les que ja es duien a terme. En els últims 24 mesos, els estibadors portuaris s’han negat a desembarcar els nous cotxes de Tesla que arriben a Suècia, les escombraries no es recullen en els concessionaris de l’empresa i les noves estacions de càrrega que es construeixen no es connecten a la xarxa elèctrica del país.

El portaveu d’IF Metall, Jesper Pettersson, assegurava que “la voluntat de continuar amb la vaga és avui encara més ferma entre els mecànics”, si bé també admetia que “la protesta suposa un desgast psicològic important per a ells”. Des del sindicat, compten amb un fons abundant per a vagues gràcies als més de 300.000 afiliats, fet que ha permès compensar els vaguistes amb el 130% del salari: “Econòmicament, per a nosaltres no és un problema continuar amb la vaga, tenim els recursos per seguir durant molt de temps, tant com els mecànics estiguin disposats a fer-ho”, va aclarir Pettersson.

Caiguda en les vendes aquest any

L’aturada de més de la meitat dels mecànics que Tesla té al país també li està suposant una crisi de reputació que afecta el mercat escandinau, un dels més importants per a la companyia a Europa. De fet, aquest any les vendes de cotxes Tesla han caigut a Suècia un 65%, i a Dinamarca un 54%, mentre que Noruega ha sigut dels pocs països europeus on han crescut un 24% respecte a l’any passat. Mentrestant, les vendes de la competència en vehicles elèctrics, especialment els fabricats a la Xina, no han deixat de créixer a Suècia, de manera que han augmentat fins al 15% des de fa un any, i els vehicles elèctrics ja representen el 60% de les noves matriculacions en turismes.

L'investigador del centre Arena Idé, German Bender, creu que “hi ha molt poques empreses al món que estiguin preparades per acceptar el cost econòmic, però també en imatge de marca que està causant la vaga de mecànics”. Tot i això, l’investigador atribueix la davallada de les vendes “més aviat a les decisions polítiques que ha pres Musk apropant-se a la ultradreta i també a l’augment de la competència, i no tant als efectes de la vaga”.

Des de l’inici del conflicte, les úniques declaracions que ha fet Tesla als mitjans van ser fa un any, quan el responsable de la marca a Suècia, Jens Stark, va assegurar que a l’empresa li convenia més no firmar un conveni col·lectiu (una fórmula que cobreix el 90% dels treballadors del país nòrdic). El que els analistes creuen és que Tesla pot considerar que si cedeix en la batalla sindical a Suècia això ho podrien utilitzar els treballadors de les seves plantes de producció en altres països, com a Alemanya o als EUA, on té milers d’empleats.