Al xòuman de Ryanair, Michael O’Leary, se li acaba la festa

No hi ha gaires consellers delegats al món que tinguin recopilatoris sota el seu nom amb les frases més esbojarrades que han pronunciat. Michael O’Leary és l’autor de perles com: “Me la bufa la meva dignitat personal” o “La gent em pregunta per què tenim bitllets tan barats i els dic que els nostres pilots treballen a canvi de res”. En els últims anys, els equips de relacions públiques de Ryanair han aconseguit retenir les declaracions desafortunades del seu conseller delegat a base d’apartar-lo a poc a poc del focus mediàtic. Ara, però, el salt de Michael O’Leary de la primera línia de la low cost irlandesa ja és definitiu.

Aquesta setmana -coincidint amb una presentació de resultats amb 20 milions d’euros de pèrdues en el seu tercer trimestre fiscal- Ryanair ha anunciat que el conseller delegat deixarà la gestió diària de l’aerolínia per presidir el grup. La companyia justifica que vol tenir una estructura més semblant a la del hòlding IAG, però a la pràctica -Ryanair només té dues marques comercials, a diferència del ventall del seu competidor- significa que deixarà la gestió quotidiana per centrar-se en el rumb financer de Ryanair. Això també implica menys aparicions públiques i deixar pas a una nova cara visible de l’aerolínia.

Una de les relacions més complicades del directiu és, precisament, la que manté amb els mateixos usuaris de l’aerolínia. Els ha titllat d’“estúpids” -quan no es recorden d’imprimir la targeta d’embarcament- i els ha enviat “a cagar” quan demanen que els tornin els diners. També va arribar a dir que no volia passatgers grassos asseguts a les seves aeronaus. “Ningú vol seure al costat d’un gras de merda a l’avió. Estem impressionats per la gran quantitat de clients que no només volen posar impostos als grassos, sinó que també els volen torturar”, va etzibar O’Leary.

Les histriòniques aparicions del principal directiu de Ryanair davant dels micròfons han provocat que molts cops sigui difícil saber si fa broma o parla seriosament. Un cop va assegurar que quan les vendes de begudes alcohòliques dins dels avions baixaven, Ryanair demanava als pilots que “fessin una mica de turbulències” perquè tornessin a pujar. Com quan va dir que volia “disparar als fills de puta” dels agents de viatge i els activistes mediambientals. Les declaracions han anat acompanyades al llarg dels anys de disfresses de tot tipus. O’Leary ha aparegut vestit de torero, de bufó, de Dràcula, de telèfon mòbil, de superheroi o amb una americana combinant la bandera europea i la britànica per defensar els beneficis fiscals que dona Irlanda a Apple.

El conseller delegat sempre ha defensat l’estratègia que ha portat la low cost a ser la segona aerolínia que transporta més passatgers a Europa, només per darrere del grup Lufthansa. O’Leary és el segon de sis germans i va néixer el 1961 en una família acomodada de Kanturk, un poble de poc més de 2.000 habitants a prop de la ciutat irlandesa de Cork. Després de graduar-se a la universitat, va tenir la sort de trobar-se pel camí amb Tony Ryan. Aquest multimilionari irlandès era el cofundador, juntament amb Christopher Ryan i Liam Lonergan, de Danren Enterprises, una aerolínia que anys després passaria a dir-se Ryanair. O’Leary es va convertir en la mà dreta de Tony Ryan i el seu assessor financer personal. Tot i així, l’aerolínia que havien creat els Ryan seguia un model tradicional i els resultats no l’acompanyaven. Desesperats, i després d’una sortida a borsa desastrosa, els fundadors van enviar O’Leary als Estats Units a estudiar el model de Southwest Airlines.

Aquesta aerolínia va ser el primer exemple al món de low cost i el directiu en va copiar una estructura de costos ajustada al màxim. L’ambició d’O’Leary era convertir els seus avions en una botiga amb ales, en què el baix preu del bitllet quedés compensat per la venda de serveis addicionals i productes a bord. Aquesta visió el va fer arribar al càrrec de conseller delegat de Ryanair, que també es va començar a centrar en oferir rutes des d’aeroports secundaris, on les taxes eren més baixes. Un dels que va acabar patint aquesta decisió és l’aeroport de Girona. L’aerolínia hi va fer una forta inversió, però a partir del 2011 va retirar moltes de les rutes per operar més al Prat. Això va provocar que Girona caigués de més de cinc milions de passatgers a poc més de dos milions.

Amb la fortuna que ha guanyat a Ryanair, O’Leary ha fet coses tan excèntriques com comprar-se un cotxe amb llicència de taxi per circular pel carril bus o un palauet a Mallorca en plena vaga de pilots. Ara, als més de 1.100 milions que posseeix n’hi podria sumar 100 més si dobla el valor de Ryanair en cinc anys.