Xavier Claveria: “A Londres s’ha tancat un barri sencer i aquí encara ens fan por les superilles”

La idea de crear Santafixie va néixer en un pis d’estudiants a Londres.

Exacte. Sempre havia tingut moltes ganes d’emprendre, però després de cursar un màster en direcció financera a Barcelona no vaig trobar cap bona idea per llançar-m’hi. Va ser aleshores quan vaig decidir agafar la maleta i marxar fora a aprendre anglès. A Londres vaig anar a parar en un pis compartit on tothom es movia sempre en bicicleta. Realment em va sobtar: a pesar del clima i de la seva orografia, aquest mitjà de transport s’havia fet molt popular entre els londinencs. De fet, havia visitat la ciutat cinc anys abans i el panorama havia canviat radicalment: el 2010 les bicicletes ja havien guanyat molt de terreny. Va ser aleshores quan em vaig fixar en un model concret, anomenat fixie, que s’havia fet molt popular. Es tractava d’una bicicleta molt econòmica -al voltant d’uns 300 euros- i amb una estètica molt cuidada: podies personalitzar els diversos elements amb el color que preferissis. Em van agradar tant que se’m va encendre la bombeta. Per què no començar a importar-les a Barcelona?

I, a partir d’aquí, la història de Santafixie continua en un garatge a Catalunya.

Sí. Vaig contactar amb diversos proveïdors, vaig fer-ne una primera comanda de 30 unitats i les vaig emmagatzemar en un garatge que tenien els meus pares. Per poder-les comercialitzar, vaig fer-me autònom i vaig optar per la via més senzilla: obrir una botiga online. Vaig trigar tres setmanes a vendre la primera i, quan ho vaig fer, el client em va dir que no s’acabava de refiar de mi. Realment, a la pàgina web no hi especificava ni les condicions de compra ni on podien trobar-me. Era el 2011. Ara, però, ja venem a través de tres plataformes online, facturem 2,5 milions d’euros i tenim 15 treballadors força joves. De fet, les start-ups haurien de donar feina especialment al talent més jove acabat de sortir de la universitat. També es mereixen una oportunitat. També venem a Holanda, França i el Regne Unit.

Tanmateix, van arrencar el negoci des de Barcelona, una ciutat on l’ús de la bicicleta encara és menor que en aquests països. Per què creu que això és així?

Si aquest mitjà de transport ha triomfat a Londres, per què no ho pot fer a la capital catalana? Com en totes les societats, a Barcelona tenim instal·lada la cultura del no al canvi. Hem d’adonar-nos que utilitzar el cotxe dins la ciutat és més un maldecap que cap altra cosa. I, a banda de disminuir la contaminació atmosfèrica i acústica que generen els vehicles, crear zones restringides fa pujar els lloguers i atrau, per tant, persones amb un poder adquisitiu més alt. A Londres s’ha tancat un barri sencer a la circulació i no ha passat res; aquí encara ens fan por les superilles.

Santafixie acaba d’aixecar 500.000 euros en una ronda de finançament. A què tenen pensat destinar-los?

La major part dels recursos els volem invertir a millorar l’experiència d’usuari de les nostres plataformes. Tenim un portal específic per a bicicletes fixie, un altre que duu per nom Vola Velo especialitzat en bicicletes més comercials, i New Born Riders, amb bicicletes infantils. A banda d’això, volem fer un pas molt important: llançar la nostra pròpia marca. Després dels sis anys, coneixem molt bé el client i sabem què busca.