La botiga dels 120.000 discos

Des del 1978, un històric de Gràcia i de Barcelona, un temple de la música, un escenari de música en viu, una comunitat de clients fidels i de nouvinguts, un catàleg impressionant de vinils i CDs, un mostrari de totes les músiques del món, un lloc, en fi, on entusiasmar-se si ets col·leccionista musical, si ets melòman, si t’agrada deixar-te aconsellar i t’apassiona compartir la teva passió. Disco 100 va néixer al carrer d’Escorial número 100 –d’aquí el nom, esclar– fa quaranta-cinc anys, va anar expandint-se dins dels límits dels locals veïns i quan ja no podia ocupar més, l’any 1993, la família Mayor Bratvoge va decidir traslladar-se al 33 del mateix carrer. Hi segueixen avui, al seu local immens, un referent del comerç musical. 

La botiga la van obrir el Jesús Mayor i l’Elisabeth Bratvoge. Eren uns apassionats de la música i van decidir provar sort. La Barcelona de finals dels anys setanta era un bullidor d’anhels, experiments i ebullicions en contacte. La música, un catalitzador, un territori de sociabilitat preferent. Una botiga de discos tenia tot el sentit del món. Avui l’Elizabeth ja està jubilada, però el Jesús encara s’hi dedica. I són els seus fills, Dan i Lutz, els que porten les regnes del negoci. Em quedo impressionat quan el Dan em revela la xifra de discos que acumulen: 120.000! 20.000 vinils i 100.000 CD. I, atenció, tots de primera mà. Aquest és el factor més sorprenent.

La indústria musical en format físic no només ha experimentat una revitalització els últims anys, sinó que gaudeix una autèntica segona vida, una salut de ferro. Podríem pensar que tot és Spotify, descàrregues i format digital. I que, si de cas, els friquis del vinil de segona mà remenen una mica la cua. Res més lluny de la realitat. “No ho vèiem a venir de cap manera”, exclama el Dan. La nova febre del vinil els va agafar desprevinguts. La cronologia podria ser aproximadament aquesta. Fins al trasllat de. 1994, venien vinils, CDs i cassets. A partir del 1994 només CDs. I a partir del 2007, per insistència dels clients, van tornar al vinil.

“L’objecte físic és el que més es valora. És un tema de fetitxisme i de col·leccionisme, però també de qualitat musical”, argumenta. I és que el so del vinil continua sent especial, aporta proximitat i un valor afegit d’autenticitat, de sentir que la música s’està tocant al costat teu. “Pensa que les fàbriques de vinils tenen una llista d’espera de sis mesos!”, diu. Un exemple: el nou disc d’Els Amics de les Arts va sortir de 5 de març en CD i fins al cap de dos mesos no van poder oferir el vinil. A Disco 100 no volen entrar en el mercat de la segona mà, també clarament en auge, però marcat per dinàmiques molt diferents i un esperit especulatiu que no casa amb la seva forma de ser.

Algunes dades i xifres. Per cada vinil que es ven a Disco 100, venen quatre CD. En venen dos terços a botiga i un terç per internet, tant a la seva web pròpia –que tracten de tenir el màxim d’actualitzada possible– com en plataformes de venda especialitzades. L’any passat van donar d’alta 12.000 novetats discogràfiques. En una setmana fluixa apareixen entre 200 i 300 novetats. Només per al Record Store Day –acostuma a ser l’últim dissabte d’abril– apareixen unes 500 referències noves exclusives per a les botigues de discos. “El nostre punt més fort és la varietat, tenim tota mena de música i ben ordenada!", el Dan hi fa èmfasi perquè, certament, és un valor important a l'hora de triar i remenar, de trobar de seguida allò que vols o també deixar-te guiar per l’instint de qui vol deixar-se sorprendre. Tant ofereixen disc d’edició nacional com d’importació internacional. De tota classe de gèneres, estils i tiratges. Deixen escoltar els CD a qui ho desitgi i disposen de tota mena de guies i revistes de consulta per als clients. 

Tenen una clientela molt diversa, des dels clients de sempre fins als nous aficionats, passant per la gent del barri i els turistes que baixen caminant del Parc Güell fins a la Sagrada Família. Organitzen signatures, presentacions i prevendes i tenen ganes de recuperar a ple rendiment un dels valors que abans de la pandèmia els feia gaudir més: els concerts de petit format a la botiga –un o dos al mes–. Dani Nel·lo, De Pedro, Mikel Erentxun, Cris Juanico, Love of Lesbian, Andrea Motis, Judit Nedermann, Gemma Humet i molts altres artistes han tocat a Disco 100. El grup La M.O.D.A. a la resta de l’Estat presenta els discos al centre comercial de torn, però han adoptat Disco 100 com a lloc referencial a Barcelona. Impossible oblidar aquell dia que a la botiga no hi cabia ni una agulla per escoltar-los. Dies memorables, una botiga fabulosa.