El químic controvertit que dona nom a tot un barri d'Esplugues

Potser sovint us heu preguntat per l’origen de la denominació del barri de Can Vidalet, a Esplugues de Llobregat. De fet, al mateix barri hi ha un parc homònim, el Parc de Can Vidalet, un pulmó verd de gairebé quatre hectàrees. La resposta a tot plegat la trobem en una finca familiar que des del 1863 hi havia a la zona: la de Josep Vidal Ribas, empresari fonamental de la Catalunya del segle XIX amb activitat en diversos sectors, sobretot el químic.

No resulta gens fàcil capbussar-se en la vida personal de Vidal Ribas perquè la seva hiperactivitat mercantil va anar acompanyada d’una extrema discreció pel que feia a la seva vida personal, de manera que els detalls que ens n’han arribat són més aviat escassos. Un dels motius és que, a diferència de molts empresaris de la seva època, Vidal Ribas no va entrar en política ni va assumir rols destacats dins la societat civil fora de l’economia. Els primers passos els va fer com a comerciant de productes químics (el que es coneixia com a drogues) al centre de Barcelona, al carrer Vidrieria, molt a prop del Born. Més tard va traslladar el negoci al Palau Dalmases del carrer Montcada, on va coincidir amb dos empresaris que deixarien marca: Joaquim Alomar Font i l’andreuenc Joan Uriach Feliu, que acabaven d'establir les bases del que avui és la gran farmacèutica Uriach.

La confirmació de l’ascens social de Vidal Ribas es va reflectir en la seva entrada com a vocal a la Junta de Comerç de Barcelona (1842), una entitat creada el 1758, però vinculada a organitzacions anteriors des del 1692. Dos anys després del nomenament va entrar a formar part com a accionista del Banc de Barcelona, una entitat de molt de pes en l’àmbit financer català i que tot just naixia en aquell moment. També en el sector dels diners, el 1856 es va unir a l’empresari Antoni Brusi Ferrer, propietari del Diari de Barcelona, per crear la Societat Catalana General de Crèdit, un banc d’inversió destinat a finançar el món empresarial català, sobretot el sector ferroviari. En aquesta aventura va anar acompanyat per uns altres grans financers del moment com Josep Jover Sans i Isidor Pons Roura.

També en aquella època va començar les activitats comercials amb l’altra banda de l’Atlàntic, triangulant entre Barcelona, la Guinea espanyola i Amèrica. El primer viatge formal (1855) va acabar malament perquè va ser detingut per les autoritats britàniques sota l’acusació de tràfic d’esclaus. La denúncia no va ser demostrada i Vidal Ribas va ser indemnitzat. Malgrat aquest començament, la seva activitat mercant va augmentar els anys següents. Els principals productes amb què comerciava eren vi, aiguardent i oli de palma, però aviat va tornar a ser interceptat pels anglesos. En aquesta segona ocasió els tribunals van considerar que sí que hi havia motius per creure que Vidal Ribas i els seus socis tenien previst dedicar-se als esclaus, cosa que va acabar comportant el tancament del negoci amb pèrdues molt significatives. Per cert, en un d’aquests processos l’advocat del nostre protagonista va ser ni més ni menys que Laureà Figuerola, l’home que anys més tard passaria a la història per ser el creador de la pesseta. A la recta final de la seva vida, Vidal Ribas ja s’havia situat entre els principals contribuents de la ciutat de Barcelona, cosa que dona una idea de la seva fortuna. Un cop les muralles de la ciutat havien caigut, va actuar també com a promotor immobiliari de la zona d’expansió a través de la societat Foment de l’Eixample. El seu fill es va fer edificar la Casa Vidal Ribas (1863-1963) al passeig de Gràcia, 19, on avui hi ha la Borsa de Barcelona (la propietat original va ser enderrocada per situar-hi la seu del Banc Exterior d’Espanya).

Després de la seva mort, el negoci va passar a mans dels fills i va continuar creixent, afegint els productes colonials als tradicionals de drogueria. Aquesta segona generació va fer un salt endavant perquè van liderar la Companyia Anònima de Productes Químics (1881), una fusió de diverses firmes del sector que es va constituir en la primera gran empresa de l’àmbit químic a Catalunya. Un dels nets, José Vidal-Ribas Güell, va ser president interí del Barça dues vegades, el 1942 i el 1953.

En els darrers anys, la figura de Josep Vidal Ribas s’ha vist afectada de ple per l’onada de revisionisme històric de manera que el seu passat com a tractant d’esclaus ha comportat que el carrer que tenia el seu nom a Esplugues hagi canviat de denominació, una circumstància que és probable que es repeteixi aviat a Sant Feliu de Llobregat.