De fer paper de vàter a ser la reina dels mòbils: així es va alçar l'imperi de Nokia

BarcelonaSi agafes el cotxe a Hèlsinki, enfiles la carretera E12 cap al nord i hi condueixes durant un parell d'hores, passaràs a tocar d'una petita ciutat de 35.000 habitants. El nom de seguida et cridarà l'atenció: Nokia. D'uns anys ençà, el municipi s'ha fet popular a la contrada per ser el bressol del kuuma koira, una mena de frànkfurt embolcallat amb un brioix ensucrat. Ara bé, qui va fer que el món sencer conegués el nom d'aquest poble va ser Frederik Idestam, un discret enginyer de mines que, el 1865, va decidir fundar una fàbrica de cel·lulosa al sud de Finlàndia. El negoci de fer paper li va sortir bé i, al cap de poc temps, va construir una segona fàbrica. Aquest cop, al petit nucli urbà de Nokia, a tocar del riu Nokianvirta. Amb la industrialització, la gran demanda europea de paper i cartró va convertir l'empresa en un autèntic imperi. La companyia va adoptar el nom de Nokia i, al seu voltant, s'hi va anar configurant la ciutat actual.

Més d'un segle i mig després, Nokia és coneguda arreu del món per haver estat una icona mundial de l'electrònica i les telecomunicacions. El 2001, més del 30% dels telèfons mòbils duien el seu logotip. Avui, els seus anys de glòria ja són història, però minijocs com l'Snake o el to de trucada preestablert dels dispositius segueixen ben vius per a moltes generacions. Ara bé: com s'ho va fer una fàbrica de paper de vàter per acabar regnant al sector de la telefonia mòbil?

La guerra, un paper clau

A finals del segle XIX, el fundador de Nokia va morir i els seus successors van decidir obrir una nova línia de negoci: la generació d'electricitat aprofitant l'aigua del riu. De seguida, la zona es va industrialitzar amb força. El 1904, va traslladar-s'hi una fàbrica de cautxú, pneumàtics i calçat. Al cap de poc temps, també hi va aterrar un fabricant de cables per a telèfons. De sobte, a la ciutat de Nokia s'hi havien ajuntat els ingredients que, ben combinats, serien clau per dur Nokia al paradís tecnològic.

El primer pas per encaminar-s'hi es va produir a les acaballes de la Primera Guerra Mundial. La crisi havia deixat molt tocada l'empresa paperera i elèctrica. La fabricant de cables, tampoc n'havia sortit ben parada. La de cautxú va aprofitar-ho per estendre el telonari, comprar-les totes i reflotar-les. Amb la Segona Guerra Mundial, el filó d'or el van trobar fabricant respiradors mèdics. Amb un bon múscul financer, el 1960 Nokia va fer el salt al món de les telecomunicacions.

"Eren anys d'un enorme desenvolupament del camp de l'electrònica i, posteriorment, de la microinformàtica", contextualitza Frederic Guerrero-Solé, investigador de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) expert en xarxes socials i comunicació pública. Amb una economia finlandesa massa dependent del negoci de la fusta, Nokia va saber aprofitar la seva estructura empresarial sòlida per atacar un mercat que s'acabaria convertint en estratègic per als països occidentals, segons l'expert. L'empresa va crear un departament d'electrònica i va situar la innovació constant com un dels seus valors essencials. Els esforços es van traduir en un tipus de cable telefònic que permetia transportar molta més informació. "Van invertir fort per fer realitat el seu desig: que la comunicació mòbil pogués popularitzar-se", explica Guerrero-Solé.

Pioners de la telefonia mòbil

Més enllà d'investigar com millorar els cables telefònics, Nokia també es va centrar en el món de les ones i de la radiotransmissió. La seva recerca va traduir-se en una fita històrica: el 1981, Finlàndia es va convertir en el primer país del món a tenir un servei de telefonia mòbil. Un any després, la companyia va presentar el Mobira Talkman, el primer telèfon portàtil de la història. Tanmateix, el gran salt no el va fer fins al 1987, amb el Mobira Cityman, un telèfon de 800 grams que va causar furor arreu del planeta. El 1998, la presentació de l'indestructible Nokia 3310 va acabar de reblar el clau que situava Nokia com a reina mundial de la telefonia mòbil. Al cap de deu anys, però, el paradís se li va esgotar: l'estrena del primer iPhone, d'Apple, va destronar Nokia per sempre.