Lluc Salellas: "Em semblaria injust queixar-me del meu sou"

BarcelonaEl politòleg, periodista i actual alcalde de Girona, Lluc Salellas (Girona, 1984), va començar a treballar de ben jove ajudant al despatx d’advocats del seu pare quan la secretària feia vacances. Però el primer sou va ser treballant en el món del lleure al voltant dels 16 anys. Els diners els utilitzava per pagar-se les primeres sortides amb els amics. "Quan estudiava a Barcelona, utilitzava aquests diners per a les coses extres, perquè és veritat que per a les coses més ordinàries a casa m'ajudaven", explica Salellas en una entrevista a l’Empreses, feta abans de la pèrdua perinatal del seu fill Ovidi.

El politòleg sempre ha estat compromès amb les lluites socials: "He militat políticament des que tenia 14 anys. Tenia ganes d'aprendre, m'havia interessat molt sempre, i vaig estudiar ciències polítiques". Com que, a més, li agradava escriure i estar al corrent de l’actualitat, va estudiar també periodisme. Però mai es pensava acabar exercint de polític en l’àmbit institucional, perquè sempre n’havia fet fora de les institucions: "La meva vida no ha tingut mai gaire temps per a l'oci. És a dir, jo estudiava o treballava i la majoria d'hores restants, el que feia era participar en entitats, col·lectius polítics, assemblees". "No puc entendre la vida sense aquest compromís social i polític amb el meu entorn. A mi a casa hi havia una cosa molt clara que m’ensenyaven: no n'hi ha prou que estiguis bé, sinó que els del teu voltant també han d'estar bé", afegeix.

Aquesta responsabilitat social l'ha portat a l’alcaldia: "M’ha sorprès la quantitat de coses petites, mitjanes i grans que poden arribar a passar a la ciutat en un sol dia". Per poder-ho fer bé, es necessita "una gran capacitat d'ordre mental". "Si només miro què faig jo i la feina que tinc, podria pensar que és una feina que econòmicament no està mai suficientment remunerada, perquè és un gran esforç".

Però hi ha dues coses més: "El retorn que et dona una feina d'aquesta mena, com el prestigi social, els contactes, les coses que n'aprens o la capacitat que et dona quan surts d'aquí de poder trucar a portes que no tenies abans, això no són diners, però és una recompensa que té un valor molt important. I l'altra és que no puc dir si estic ben pagat si no em comparo amb la resta. Quan miro el context, estic cobrant per sobre de la mitjana de la gent. I, per tant, em semblaria poc acurat i un punt injust queixar-me del meu sou".

Garantir un "futur bo" a les seves filles

Pel que fa a les finances personals, assegura que era estalviador fins que va convertir-se en pare: "Per poder-los garantir un present i un futur bo a elles". Les seves despeses principals actualment són, a més de pagar les factures habituals de menjar, aigua i llum, el lloguer d’on viu i la hipoteca de la casa que s’està fent: "Estic prioritzant poder tenir una casa amb espai on les meves filles puguin estar i córrer". No té aficions que costin diners, més enllà dels llibres.

Una de les millors inversions de la seva vida és haver anat a estudiar a una universitat escocesa: "Ho vaig poder fer perquè els meus pares van morir i, per tant, els seus estalvis els vaig poder utilitzar. Estic molt orgullós perquè em va ajudar molt a la vida". I, d’altra banda, les aportacions que ha fet en diferents projectes: "No m'han tornat més diners dels que he donat, però, en canvi, em dona una satisfacció molt gran veure que s'obre un casal, que s'obre un bar, que s'obre un mitjà de comunicació, són coses que queden i que existeixen en el futur". I afegeix: "I de vegades no són només els diners, sinó també apostar al teu temps, que és renunciar a moltes altres coses". En aquest sentit, va obrir un bar: "Vam fer una vermuteria, però la vam obrir just uns mesos abans de la covid i després la vam acabar traspassant". Tot i això, assegura que li va servir per aprendre'n i "ajudar que passin coses".

Actualment, Salellas està vivint la pèrdua del seu fill: "La mort de l'Ovidi m'ha travessat del tot. A mi i a tota la família. És un abans i un després en molts sentits. Soc una persona diferent. I, evidentment, estic immers en un dol molt gran, un procés que no serà ni ràpid ni senzill. Haig d'aprendre a conviure-hi, també el meu entorn que, en més o menys grau, està vivint un dol".

Aquest fet ha afectat la vida personal i professional de l’alcalde: "Ha tingut una afectació en la meva disponibilitat aquestes primeres setmanes, que ha minvat. He anat seguint els temes, especialment els estratègics, he reduït agenda pública i em dedico més a la gestió". Amb el pas de les setmanes, s’anirà reincorporant a la jornada d'abans.