L'incansable geòleg que va buscar petroli al Baix Empordà

Al llarg d’aquesta sèrie hem parlat amb certa freqüència de personatges vinculats a la indústria del petroli, una de les més influents dels segles XX i XXI. Per aquí hi han desfilat personatges com Eduard Recasens, Marc Rich, Calouste Gulbekian, Henri Deterding, Evarist Fàbregas o Josep Maluquer , tots ells vinculats d’alguna manera a l’or negre. I el personatge d’avui, Domènec Palet, també va posar un peu en el món petrolier, però en aquest cas d’una manera força estrambòtica i del tot diferent als abans esmentats. Més endavant sabrem per què.

La primera vocació del terrassenc Palet van ser les lleis, de manera que el 1896 es va llicenciar en dret. Però els seus interessos anaven molt més enllà i va procurar-se formar-se sòlidament en geologia, la passió que l’acompanyaria al llarg de tota la vida. També la política i el servei públic en general el van motivar, de manera que ja abans d’acabar el segle va entrar de regidor a l’Ajuntament de Terrassa, on arribaria a ser alcalde accidental. Abans, el 1891, havia començat a publicar escrits a la premsa sobre la geologia local. La seva activitat dins la societat civil va ser frenètica, i prova d’això són la multitud de càrrecs que va ocupar. A finals del 1894 va entrar a la junta directiva de l’històric Centre Excursionista de Catalunya i quatre anys després va passar a ser secretari general de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.

La seva tasca política va estar sempre presidida per les seves conviccions clarament republicanes, frontalment oposades a cert caciquisme que en aquell temps encara regnava a la seva ciutat, en general representat per Alfons Sala Argemí, comte d’Ègara i protector d’un jove immigrat anomenat Demetrio Carceller, que en el futur també serà un home clau del món del petroli. Es va afiliar a la Unió Catalanista i va ser president de la vallesana Fraternitat Republicana, vinculada precisament a la Unió Catalanista. També en l’àmbit republicà va ajudar a fundar la Casa del Poble (1903), on va ser tresorer.

L’any 1904 va obrir la seva pròpia empresa de gèneres de punt, anomenada Bosch Martí i Palet, associat amb Miquel Bosch i Joan Martí, que era el seu sogre. Al cap de dotze anys els socis ja només eren el sogre i ell, i el 1919 es quedar com a propietari únic del negoci. La maquinària tèxtil estava ubicada al Vapor de la Companyia, que era una explotació fabril creada per la família Galí el 1833 i que en els moments de més auge havia estat una de les principals fàbriques del país (la segona tant de Catalunya com de tot l’Estat, només superada pel Vapor Bonaplata).

Més entitats amb les que va tenir una vinculació directa van ser la Institució Catalana d’Història Natural, on va ser president (societat fundada, per cert, per Josep Maluquer, de qui hem parlat al començament), la Creu Roja local, l’Escola d’Economia Domèstica o el Seguro Tarrasense. Quan el febrer del 1923, el físic Albert Einstein va visitar Catalunya, un dels seus amfitrions va ser Palet, que el va rebre com a president de la Junta del Museu de Terrassa. Tornant a la política, cal dir que va ser diputat provincial (1917-1921), diputat a les Corts de de Madrid (1923) i també diputat en les tres legislatures del parlament de la República (1931, 1933 i 1936). Queda clar que per dur a terme una activitat tan extensa calia que Palet fos un treballador infatigable, i així el recordaven els qui l’havien conegut, que destacaven d’ell la seva capacitat per estudiar i aprendre, recolzat en una memòria prodigiosa.

Denostat pels científics

En l’àmbit de la geologia va ser tot un pioner, amb aportació de conceptes innovadors. Va arribar a prendre part en el Congrés Geològic Internacional que el 1926 es va celebrar a Madrid. Però ben aviat va derivar cap a la radioestèsia com a tècnica per trobar aigües subterrànies i la prova és un any més tard va prendre part en un concurs de saurins a la ciutat de Barcelona. En aquesta contesa, va presentar un dispositiu de la seva invenció que era capaç de detectar corrents d’aigua subterrània mitjançant unes misterioses ones anomenades ràbdiques i que no semblaven tenir gran base científica. I de l’aigua va passar al petroli, perquè va intentar aplicar aquesta metodologia per trobar jaciments de cru. A finals de la dècada dels quaranta va fundar una companyia petroliera batejada com a Petróleos Españoles, SA (PESA) per posar en pràctica les seves teories sobre la prospecció. L’empresa farà un primer intent en uns terrenys molt a prop del nucli de La Bisbal (Baix Empordà), però no van trobar petroli i Palet va acabar sent objecte de befa pels científics, que no donaven cap mena de crèdit als seus mètodes. Dos mesos després del fracàs de La Bisbal va morir víctima d’un infart.