D'extreure or a Austràlia a produir petroli a l'Iran

Aquesta primavera, en el món empresarial ha rebrotat un rumor recurrent des de fa anys: la possible fusió entre els dos gegants europeus del petroli, o, cosa que és el mateix, entre British Petroleum (coneguda comercialment com a BP) i Shell (la nova denominació de Royal Dutch Shell). Es consumi o no la fusió, la realitat és que la història de totes dues petrolieres és més que centenària i està plena de moviments corporatius. Si volem trobar l’origen de la British Petroleum, cal viatjar fins al 1901, quan un inversor adinerat del sud d’Anglaterra va aconseguir la concessió d’uns terrenys a Pèrsia (avui l'Iran) per fer prospeccions petrolieres. El seu nom era William Knox D’Arcy, i el projecte tindria una gran transcendència històrica.

El petroli no era pas el primer negoci en què D’Arcy invertia, perquè des de molt jove va seguir la tradició familiar i es va incorporar a les activitats del seu pare, un advocat enriquit que havia emigrat a Austràlia quan el nostre protagonista era encara un adolescent. La nissaga formava part de les elits de les illes des del segle XIV, perquè eren descendents de lord Darcy Knath, un governador principal d’Irlanda (en aquest cas, amb el nom escrit amb la mateixa grafia que un dels protagonistes d’Orgull i prejudici; l’apòstrof va venir més tard).

El 1882, un cop independitzat del pare, el seu projecte inicial va ser l’explotació d’una mina d’or a Queensland (Austràlia) acompanyat de socis locals, a través de la constitució d’una societat anomenada Mount Morgan Gold Mining. L’aposta els va fer milionaris. En aquell temps, la seva vida estava centrada en la mineria i mai no li va interessar gaire fer vida social. Les seves úniques distraccions eren la pràctica de l’esport, especialment les curses de cavalls, el tir i el rem. De fet, va arribar a presidir el seu club de rem i alhora va ser membre de la junta del club hípic de la localitat on vivia. Als cinquanta anys i amb una fortuna considerable, va tornar a la seva terra natal, Anglaterra, on es va dedicar a dur una vida de luxe extrem i a alternar amb les elits. Però aquella vida de dispendi continuat tenia un cost molt alt, cosa que es va combinar amb la fallida del Queensland National Bank –cosa que va minvar el seu patrimoni– i amb la caiguda de les accions de la Mount Morgan Gold Mining. Calia tornar a buscar projectes per multiplicar els pans i els peixos.

El següent pas, l’any 1900, va ser invertir part dels seus recursos en la cerca de minerals i de petroli a Pèrsia, sobretot a partir d’aconseguir la concessió que esmentàvem al començament. Tot va començar amb un acord amb el xa, que li va cedir els terrenys per seixanta anys a canvi de 20.000 lliures esterlines més un percentatge dels beneficis futurs, si la prospecció tenia èxit. El projecte es va dur a terme sota el paraigua d’un consorci d’inversors al qual més tard s’uniria una companyia anomenada Burmah Oil Company, d’origen escocès. Després de set anys d’intents, l’èxit no arribava i D'Arcy va estar a punt d’arruïnar-se, de manera que els diners que va aportar la Burmah van salvar-lo de la fallida. L’or negre va acabar brollant del sòl persa i allò va dur a la creació d’una nova companyia, l’Anglo-Persian Oil Company (1909), que inicialment lideraria ell mateix. També va ser el minut zero de la transformació de la regió en territori d’interès geopolític i niu de conflictes perpetu.

Retirat de l’activitat frenètica dels negocis, D'Arcy va morir de pneumònia a la seva impressionant mansió Stanmore Hall, a Middlesex, el primer de maig del 1917. Segons sembla, va deixar una herència de prop d’un milió de lliures esterlines, una fortuna en aquell moment. La seva vida va finalitzar, però l’Anglo-Persian Oil Company continuaria el seu recorregut al llarg de les dècades: el 1935 va canviar de nom per passar a ser l’Anglo-Iranian Oil Company i el 1951 va ser nacionalitzada per l’estat iranià, però només dos anys més tard els accionistes recuperarien el seu negoci. Finalment, el 1954 van modificar-ne el nom per esdevenir la British Petroleum, el darrer antecedent abans de la denominació actual, BP.

Per cert, la Burmah Oil Company, que va tenir un paper tan destacat el 1905 evitant la ruïna de D’Arcy, va acabar en mans de Castrol el 1966, i aquesta al seu torn va ser adquirida precisament per la British Petroleum l’any 2000. Es tancava el cercle. Això sí, aquelles 20.000 lliures esterlines que va invertir D’Arcy per aconseguir la concessió de mans del xa ara s’han convertit en una companyia valorada en 56.000 milions.