Formació
1992-1993
COU AL COL·LEGI TECLA SALA
1995-2000
ENGINYERIA SUPERIOR MULTIMÈDIA A LA SALLE
“El meu somni des de petit era programar videojocs. Vaig descobrir la carrera de LaSalle i vaig veure que a tercer feien l’assignatura de videojocs, era com una promesa de felicitat. Allà vaig conèixer els que avui són els meus socis a Runroom”.
“Abans d’entrar a La Salle vaig cursar enginyeria informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya, però no m’ho vaig prendre gaire seriosament. La meva mare era professora de l’escola on estudiava i esclar, no podia fer campana ni res... Entrar a la universitat va ser una altra història”.
Experiència laboral
1997-1998
PROGRAMADOR JUNIOR A MB SISTEMES INFORMÀTICS
1998-2000
PROGRAMADOR JUNIOR A ACTIVA MULTIMEDIA
2001-2003
PROGRAMADOR DE VIDEOJOCS A GAELCO
2003-ARA
FUNDADOR DE RUNROOM
“Muntar la consultora va ser un salt al buit. Vam començar de zero, sense cap client. La idea era: tenim certs coneixements, sabem quin tipus d’empresa volem ser i quina vida volem portar. Anem a veure què passa”
“Mai no hem fet gaire cas de tots aquests grans aprenentatges que comparteixen els gurus de l’emprenedoria, ens ha guiat més la intuïció. I ens ha sortit bé, perquè els quatre socis compartíem una sèrie de valors molt profunds des del primer dia. Crec que sempre hem tingut més clar el que no volíem ser que el que sí”.
“A Barcelona hi ha una lluita aferrissada pel talent. És molt difícil contractar segons quin perfil, sobretot quan de sobte una ‘start-up’ aixeca 100 milions d’euros i es compromet a fer créixer l’equip en 300 persones. Trenca el mercat, literalment”.
2014-ARA
PROFESSOR I CODIRECTOR DEL PROGRAMA INDIGITAL A ESADE
“Ser professor té molt a veure amb la inquietud que tinc respecte a l’aprenentatge i el sistema educatiu. També té molt a veure amb el meu vessant d’actor. Jo faig classes a directius que duren fins a cinc o vuit hores, has d’entrar a l’aula i fer un xou”.
“Donar classes a Esade ha sigut una de les coses que més m’han fet créixer. Recordo que la primera classe que vaig fer va ser un desastre, ho vaig passar fatal no només a la classe, sinó durant tota la preparació. Allò va ser un ‘crack’ al cap, després ja va ser totalment diferent”.
+ Detalls
Lliçons de vida
“Quan vaig assolir el meu somni de programar videojocs vaig entendre que en realitat l’important no és què programes o què fas, sinó amb qui ho fas i si et compensa. Amb qui comparteixes el camí i amb quin propòsit”.
“Tothom parla dels valors, la missió i la visió, és un discurs molt gastat. Per a mi, el que realment defineix els valors d’una empresa és tenir clar què no estàs disposat a sacrificar i en què no et vols convertir”.