Quan un ascens a la feina no t'interessa

Estic en un sector i en una empresa on només t'apugen el sou si assumeixes més responsabilitats, i ara m'han ofert un ascens. La feina no m'interessa, però necessito cobrar més. Què em recomanes?

Dani, l'Hospitalet de Llobregat.

Pel que comentes, la teva satisfacció actual amb la feina no està en qüestió, per tant valora dues altres variables: les noves tasques que t'ofereixen i el cost de les noves responsabilitats. Per un costat, assumir responsabilitats noves vol dir que faràs més funcions, entre les quals, tasques no promocionables. Es denominen així les que no t’ajuden a seguir creixent dins l’empresa, et porten més feina i no són reconegudes ni valorades. Dependrà de cada empresa, però poden ser tasques com ara convocar reunions de seguiment, ensenyar als nous treballadors o redactar informes de control. No em malinterpretis: són tasques importants, però habitualment no són valorades. Per tant, t’interessa un ascens en què predominin les tasques promocionables; en cas contrari, aquest ascens et portaria a un carreró sense sortida.

Parlem de costos. Igual que una empresa, has d’assumir dos tipus de costos: els costos d’inversió o d’esforç inicial d’adaptació, i els costos fixos o esforç que faràs cada vegada que executis una de les tasques noves. Si la inversió inicial és elevada has de garantir que l’ascens serà de llarga durada, per amortitzar aquest sobreesforç inicial. Si el que augmenta són els costos fixos, valora si els beneficis –la millora de sou– que obtens d’aquestes responsabilitats els compensen.

Si finalment acceptes l’ascens, comença a planificar el teu canvi de sector. La feina no t’interessa i el benefici d’un augment de sou és volàtil, ja que al cap d’un temps t’acostumes al nou sou, l’increment et deixa de compensar i possiblement tornaràs a aquest mateix punt d’incertesa. Un canvi de sector porta temps, però ara, amb la tranquil·litat de l'estabilitat econòmica, pots temptejar el mercat i buscar altres oportunitats més interessants. Citant Confuci: “Fes una cosa que t’agradi, i no treballaràs un sol dia de la teva vida”. Arribar a aquest objectiu pot semblar utòpic, però apropar-t’hi una mica no ho és.