En un any com el 2025, amb guanys rècord a la borsa, els principals directius de les empreses de l’Íbex, la principal referència del mercat de renda variable a Espanya, van obtenir, en una gran majoria, ingressos molt destacats, que van eixamplar encara més la bretxa amb la mitjana del que cobren les seves plantilles. La vinculació de les retribucions amb l’evolució de les accions va contribuir a engreixar els ingressos de molts alts executius. Un clar exemple va ser Manuel Manrique, president de Sacyr, que va encapçalar la classificació al percebre 32,6 milions d’euros, un 384,59% més que l’exercici anterior, gràcies a la bonificació per la pujada a borsa de la companyia des de la pandèmia. A conseqüència d’aquest pla, aquest directiu, un dels fundadors de Sacyr, va multiplicar la retribució d’uns 6,7 milions del 2022, 2023 i 2024. El fet és que la retribució de Manrique va multiplicar per 628 vegades la mitjana que percep la plantilla d'aquesta companyia, que és d'uns 52.000 euros, segons l'informe de remuneració dels consellers publicat per aquesta empresa.

Un gelat de vainilla dins una carcassa de plàstic amb forma de tucà. A mitjans de març, la gelatera La Menorquina va anunciar que descatalogarien el mític Punky, el gelat de vainilla de la firma que es comercialitza amb un embolcall molt original. "Les noves generacions busquen altres coses i els adults... bé, el recordeu amb afecte, però us fa massa vergonya demanar-lo en públic", explicava l'empresa menorquinocatalana a les seves xarxes socials. A partir d'aquí, el tucà més famós de l'illa es va convertir en un fenomen viral a les xarxes; sobretot gràcies a un compte d'Instagram que es va dedicar a demanar el seu retorn amb un grapat de gamberrades a les oficines de La Menorquina.

Daquí cinquanta o cent anys, si un figurinista o responsable de vestuari d’una pel·lícula necessita vestir els actors com la gent es vestia el 2026, el més probable és que tingui un problema seriós. Bea Castelló ho té claríssim: “Avui ningú guarda la roba. Gairebé tot és de mala qualitat i d’un sol ús. És estrany que algú es posi la roba que portava dues temporades enrere”. Això abans no era així. Sap de què parla. El seu negoci, Las Pepitas, que va heretar de la seva mare, fa molts anys que dona servei en un terreny tan fascinant com és la roba. La de vestir i la de la casa.

Oficialment és una ciutat, però Hanchuan, al centre de la Xina, és majoritàriament rural. Té un milió d'habitants, però molts viuen entre camps i petites fàbriques. Una empresa que produeix fil de cosir i un grapat de companyies pesqueres constitueixen bona part de la seva economia. Tot i això, quan The Economist la va visitar recentment, hi havia un lloc en particular que era ple a vessar de gent: el primer McDonald's de Hanchuan, que va obrir al gener.

Encara que no n'estiguem pendents, el petroli sempre discorre pel subsol de les nostres vides, com a element fonamental de la majoria d’activitats que portem a terme. Però de tant en tant, abandona la seva discreció i passa a formar part dels titulars de les notícies, mai per una bona causa. Avui dia tornem a viure un d’aquells períodes en què les informacions sobre el preu del cru ens martiritzen i amenacen el nostre estil de vida. L’or negre és el gran aliment de la societat capitalista des de la segona meitat del segle XIX, però mentre avui dia els grans operadors són multinacionals sense rostre, durant moltes dècades els qui feien i desfeien en aquest sector eren personatges molt reconeguts, com és el cas de Jean Baptiste August Kessler.

Des de fa gairebé 130 anys, Ercros és la referència a Catalunya de la indústria química, un dels sectors més importants del país, que sempre està al capdamunt del rànquing exportador. La història de la companyia és llarga. A finals dels anys vuitanta del segle passat, ERT i Cros es van fusionar i va sorgir Ercros, que havia de ser el gegant de la indústria química catalana. Als anys noranta, però, amb KIO com a principal accionista, va protagonitzar la suspensió de pagaments més gran fins aquell moment a Espanya. El rescat el van patir els petits accionistes i, des d'aleshores, la companyia l'ha dirigida Antoni Zabalza, un executiu que ara plega després de triomfar l'opa de Bondalti sobre la química catalana.

Ara que tenim l’esborrany de la renda disponible, recordo sovint una frase d’un professor meu de fa molts anys: “Jo sempre espero que em surti a pagar.” En aquell moment no l’entenia. Ara sí.

En un moment en què sembla que hi ha una allau de pèrdues de grans empreses familiars catalanes sorgeix una gran excepció. Es tracta de Mango, l'imperi tèxtil fundat pel desaparegut Isak Andic i que presideix i dirigeix Toni Ruiz. Quan li pregunten si pensen comprar o sortir a la borsa, és molt clar: "No i no. No ens plantegem compres. Un compra quan no sap com desenvolupar el seu negoci. Tenim moltes oportunitats i mercats per créixer". I sobre la borsa encara és més directe: "Tinc molts amics que són consellers delegats i no em parlen ni de clients ni de negoci sinó de preocupació amb els informes trimestrals, dels bonus..." No li cal afegir gaire més.

La taxa d'estalvis dels ciutadans espanyols ha augmentat els últims anys. Però és ben sabut que tenir els diners al banc sense invertir-los és perdre diners, perquè la remuneració dels comptes corrents a l'Estat és de les més baixes d'Europa, per sota de la inflació. Si es tenen els diners i no s'inverteixen, això suposa que el seu valor real va a la baixa a mesura que avança el temps. A més, el sector immobiliari és el preferit per part dels ciutadans per invertir quan tenen estalvis, cosa que en el fons ajuda també a l'increment del preu de l'habitatge.

Uns 738 euros més a l'any és el que gasta avui en menjar, de mitjana, cada català si no ha canviat els hàbits de consum en comparació amb el gener del 2020, just abans de l'esclat de la pandèmia. En menys de cinc anys, el cost de l'alimentació ha augmentat un 37% per a la família mitjana.

Les trucades per oferir serveis als clients hauran de tenir un codi numèric específic. El Congrés ha fet un pas important per evitar les trucades spam amb números de telèfon fixes o mòbils convencionals i que impedeixen saber abans de despenjar qui hi ha a l'altra banda de la comunicació. La comissió de Drets Socials de la cambra baixa ha aprovat aquest dimecres la llei de serveis d'atenció a la clientela i que incorpora com a novetat principal aquesta modificació. La iniciativa encara s'haurà d'elevar a ple i després passar pel Senat abans de veure la llum verda definitiva.

El plànol data del 15 de novembre del 1904. Dibuixat amb gran precisió, hi apareix un mànec allargat, una peça dentada, uns quants caragols petits i una fulla metàl·lica prima ben esmolada. És la patent de la maquineta d’afaitar que va inventar King C. Gillette, un empresari nord-americà que va entendre abans que molts altres el potencial comercial que podien tenir els productes d’un sol ús.

Hi ha un concepte dins de la historiografia empresarial americana que és el de robber barons. Es refereix a tota una sèrie d’empresaris de finals del segle XIX que van construir els seus imperis traient profit d’una època de capitalisme salvatge i fent servir pràctiques considerades poc honorables. En aquesta sèrie hem parlat d’algun d’ells, com és el cas de John Jacob Astor, Andrew Carnegie, Cornelius Vanderbilt o Leland Stanford, i ara parlarem d’un gran magnat dels ferrocarrils, Jason Jay Gould, també inclòs sovint en aquest grup.

La Setmana Santa ha arribat amb sorpresa. Malgrat que ja s'esperava un relleu al capdavant de l'empresa tecnològica i de defensa Indra després de la dimissió d'Àngel Escribano com a president, el nomenament d'Àngel Simón per rellevar-lo ha ocupat tots els titulars. La proposta de Simón la va fer el govern espanyol a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), el seu braç inversor, que és el primer accionista d'Indra amb un 28% del capital social.

Jordi Muntañola (Barcelona, 1978) fa un any que és conseller delegat dels laboratoris Salvat. Aquest biòleg molecular procedent d'Esteve, que també va ocupar càrrecs de responsabilitat al grup Werfen, ha situat Salvat al club dels 100 milions de facturació 12 mesos després d’iniciar una gran transformació per potenciar els valors i les característiques d’una farmacèutica de capital familiar amb més de 70 anys; cartera de productes propis, amb marques com l'antisèptic Cristalmina, i una fundació a la qual destina una part dels seus beneficis. I, a més, amb grans perspectives, amb l'acceleració del negoci de producció per a tercers i el llançament durant la primera meitat d'aquest any d'un nou producte als EUA, amb la perspectiva de comercialitzar-ne un altre l'any que ve i un altre a la Xina. Sempre acompanyada d'un soci local, la fórmula que utilitza per a la internacionalització, que l'ha portat a ser present en més de 60 països. I sense descartar possibles compres, un camí que la companyia potser incorporarà al pla estratègic 2027-2030, que espera tenir a punt aquest estiu.

Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.

Fins a finals de la dècada dels cinquanta del segle passat, la ciutat de Las Vegas (Nevada) era un llogarret enmig del desert amb unes característiques molt adients per instal·lar-hi bases militars i, fins i tot, fer-hi proves nuclears. A la rodalia de la ciutat hi ha la base de Nellies de la força aèria i, especialment, la llegendària Àrea 51, que sempre ha estat al punt de mira dels conspiranoics pels secrets que l’envolten. El detonant dels canvis que arribarien anys després va ser la legalització dels casinos, l’any 1931, una decisió que va permetre que Las Vegas comencés a fer-se un lloc als mapes.

A cada racó del Port Vell. En banderoles i tòtems arreu de la ciutat. A la televisió. Als envasos d'alguns productes del supermercat. En pantalles gegants que els comerciants instal·len per convidar la ciutadania a seguir la Copa Amèrica. En mostres i fires comercials organitzades ex professo per a la competició. Des de fa uns mesos, caminar per Barcelona és llegir el nom de Louis Vuitton cada dues passes. La marca de luxe és la principal patrocinadora de la competició de vela més important del món, que ha atracat a la capital catalana i que s'hi estarà fins a l'octubre. Gairebé a tot arreu on hi ha el logotip de la competició, hi apareix també el de l'exclusiva marca al costat. Ho ha aconseguit després de desembutxacar uns 20 milions d'euros, segons diversos mitjans. Però qui era el Louis que va donar nom i cognom a l'imperi més conegut pels amants de l'exclusivitat?

La periodista Jèssica del Moral, nascuda a Martorell, detalla el procés migratori de la seva família per explicar els seus orígens. Del Moral defineix la seva situació com de “classe treballadora” i posa especial èmfasi en el transcurs vital del seu avi: “Va estar condemnat a tres penes de mort i després a treballar forçosament al túnel de Viella. Els pocs estalvis que tenia la meva família els va perdre quan la moneda republicana va passar a ser il·legal i es van veure, com moltes famílies, en situació de misèria”. 

Entre l'AP-7, la N-II i la via del tren que uneix Barcelona amb Girona, en un poble de la Selva que no arriba els 7.000 habitants, hi ha una de les deu empreses europees que més ha crescut la darrera dècada: Kave Home. La seva fórmula és força única, plena de factors diferencials. S'ha convertit en "campiona del creixement" tenint la seu fora d'una gran ciutat, sent una empresa amb el capital 100% familiar i girant el mitjó en un dels sectors econòmics menys modernitzats: el del moble. Fa tres anys que el seu conseller delegat és Francesc Julià Ametller (Girona, 1992), fill del fundador de Julià Grup. Qui va començar amb un petit magatzem venent matalassos als hotels de Lloret de Mar és avui en dia un gegant amb més de mil treballadors, la majoria d'ells a la seu de Sils, que ha consolidat un model de gamma mitjana del moble allunyat d'Ikea. "Fer assequible el disseny original de qualitat", en paraules de Julià. L'antic magatzem s'ha transformat en una empresa puntera amb tints de start-up que més que vendre mobles ven un concepte de "com habitar la llar".

El repte no és tant crear una empresa com que duri. Les dades ho reflecteixen. Cada any es constitueixen a Catalunya unes 100.000 empreses (la dada inclou des de societats a autònoms i altres), però només n'hi ha tres que tenen més de 300 anys (Codorniu, que actualment ja no és de la família Raventós; la mateixa Raventós, que té altres negocis al sector, i les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, segons el Registre Mercantil). Són dades presentades per Oriol Amat, professor de la Universitat Pompeu Fabra-Barcelona School of Management (UPF-BSM) i director de l'Observatori de l'Empresa Familiar.

La multinacional catalana de fragàncies Puig ha nomenat un nou conseller delegat. El directiu José Manuel Albesa, actualment subconseller delegat l'empresa, assumirà aquest càrrec, que ara ostenta –juntament amb la presidència del grup– Marc Puig, segons ha informat aquest dimarts l'empresa en un comunicat. Amb el nomenament, Marc Puig deixa aquest càrrec però es mantindrà com a president executiu.

El Govern ha fet un nou pas per impulsar la implantació de centres de dades a Catalunya i ha identificat 26 projectes potencials que en total sumarien prop de 2.000 megawatts (MW) de potència. "Més concretament, hi ha una desena d'aquests projectes que tenen un grau de maduresa alt que podrien assolir una potència d'entre 300 i 500 MW progressivament entre 2030 i 2035", ha assenyalat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que aquest dimarts ha presidit la segona reunió de la Taula Institucional d'Impuls dels Centres de Dades. En paral·lel, la Generalitat ha establert fins a set pols d'implantació de centres de dades al territori català: el Parc de l'Alba, Sant Adrià-Barcelonès, l'Anoia, zona Metropolitana Sud, Tarragona, Lleida i Terres de l'Ebre.

Cory Doctorow (Toronto, 1971) és una de les veus més lúcides per parlar de poder i tecnologia. Conscient de la importància de les paraules –és novel·lista i periodista–, va inventar a finals del 2022 un concepte per definir, fugint de tecnicismes, el procés que estaven experimentant les plataformes: emmerdificació. Un concepte que s'ha popularitzat i que dona nom al seu últim llibre, que ha traduït al castellà Capitán Swing.

La teleco catalana Parlem ha viscut uns últims dies de març intensos. En qüestió d'una setmana, l'operadora amb seu a Barcelona ha canviat el seu conseller delegat –Xavier Capellades– i s'ha allunyat d'una possible integració amb la madrilenya Avatel, si bé durant els últims mesos diferents mitjans donaven per feta l'operació. Tal com expliquen fonts pròximes al possible moviment a l'ARA, la realitat, però, és que, malgrat que les converses estaven molt avançades, l'opció mai es va acabar de concretar i que, en tot cas, la catalana va procedir segons consideraven oportú: van "estudiar l'oferta" per donar una resposta "dins els terminis establerts".

El grup familiar català especialitzat en sistemes de reg i en producció de productes fitosanitaris MatHolding va tancar el 2025 amb una facturació rècord de 429 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 6% respecte a l'any anterior. Coincidint amb el norantè aniversari de la companyia, el grup industrial també ha millorat el seu ebitda –indicador financer que mostra el benefici d'explotació d'una empresa abans de restar-ne els interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions– en un 16%: l'ha incrementat fins als 65 milions.

"Europa ha de ser estratègicament autònoma amb tot allò que pugui, també en el sector de la defensa". El Govern anuncia la creació d'un nou programa per capacitar 400 empreses catalanes perquè es puguin introduir al sector de la seguretat i la defensa. Tal com ha anunciat aquest divendres el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, el nou programa –anomenat Dual Technology & Industry Readiness Programme– estarà destinat a introduir en el mercat pimes que es dediquin a l'automoció, l'espai, la metal·lúrgica i la maquinària amb tecnologies duals. El pla té previst oferir sessions on es tractaran aspectes clau per a aquells que vulguin apostar pel mercat de la defensa i la seguretat, com ara les diverses certificacions necessàries per operar, els processos d'homologació que cal dur a terme i les vies d'accés als processos de contractació estatals i europeus.

Wallbox, la companyia catalana de sistemes de recàrrega de cotxe elèctric, ha tancat l'acord per a la reestructuració del deute per un import de 169,5 milions d'euros amb els creditors principals, que representen més del 83% del deute financer de l'empresa, així com els accionistes principals i els inversors institucionals, a través d'una ampliació de capital. Una ampliació en què la Generalitat entrarà a la companyia com a accionista.

L'actual president de Cecot, la patronal vallesana, Xavier Panés, ha decidit optar a la reelecció de cara als comicis que aquesta organització celebrarà el pròxim 3 de juny. La seva junta directiva ha acordat a la reunió d'aquest dimecres l’inici del procés electoral a la presidència de l’entitat, que culminarà amb la celebració de l’assemblea general electoral el pròxim 3 de juny del 2026.

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha decidit optar a un tercer mandat al capdavant de l'organització patronal catalana, fins al 2030. Així ho ha comunicat avui a la junta directiva en la qual s'han convocat les pròximes eleccions de l'organització per al pròxim 18 de maig, en lloc del 18 de juliol, que és quan vencia el mandat. El 8 de maig acaba el termini de presentació de candidatures. El 2024 es van modificar els estatuts d'aquesta patronal per aixecar la limitació de mandats, establerta fins aquell moment en dos de consecutius, just els que porta l'actual president. El canvi va donar a Sánchez Llibre la possibilitat de tornar a optar a la presidència, cosa que finalment ha decidit fer.

José María Torres manté el pols a la patronal espanyola Conpymes després de proclamar-se la setmana passada de nou president en una tensa assemblea en la qual moltes de les organitzacions membres es van mostrar en contra de la seva manera de fer i actuar. Torres, en Dijous Sant, que és festiu a Madrid, i després de la reunió polèmica del 26 de març, ha comunicat la composició de la seva junta directiva. Inclou quatre vicepresidències amb Pompili Roiger, d'Ancoporc (comerciants de porcí); Pedro Mulero, de Foesc –que agrupa empreses d'oci–; María Francisca Serón, de Pymes Melilla; i Juan Ignacio Guerrero, de l'associació de metges Unipromel.

El ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha ratificat la multa de 3,6 milions d'euros que va imposar a Lloguer Segur per pràctiques abusives contra els inquilins després de resoldre el recurs d'alçada interposat per la immobiliària. El departament que dirigeix Pablo Bustinduy considera que aquesta companyia ha vulnerat els drets dels consumidors aprofitant la seva posició de domini de mercat i ha donat per esgotada la via administrativa.

Qui ha fet una reforma sap els maldecaps que provoca. Trucades amb més d'un operari –l'electricista ara no pot, el lampista vindrà demà, el pintor no contesta– i poc control de quan acabaran realment les obres. Conscient d'això, Francisco Morán, un empresari amb molts anys de trajectòria en el sector immobiliari, va decidir posar en marxa l'any 2019 Aquí Tu Reforma.

Arriba a tota velocitat un Lamborghini taronja. És llampant i fa un soroll eixordador. Aparca davant teu i en baixa un noi jove, amb un tupè ros clenxinat i amb uns bíceps treballats, vestit amb un polo Gucci de més de 1.000 euros, una aparença que completa amb un anell d’or i un rellotge Rolex. Fa temps que el segueixes a les xarxes socials i admires els diners que guanya i amb què se’ls gasta. Els cotxes, les cases, els outfits, les joies. Enveges els seus viatges pel món. Colòmbia, Costa Rica, els Emirats Àrabs, el Japó. Fa temps que fas cas dels seus consells per invertir, per ser un guanyador. Què és triomfar si no és el que fa ell? Fins i tot destines alguns dels pocs diners que tens per gaudir del privilegi de tenir-lo unes hores només per a tu, perquè t’expliqui com s’ho ha fet. Baixa del cotxe i et diu crac. I, automàticament, et sents un crac. Et fascina. T’abdueix. Et captiva. T’enamora.

L'empresa agroalimentària catalana BonÀrea va tancar el 2025 amb una facturació rècord de 2.826 milions d’euros, un 5,4% més que l’any anterior, i un benefici net de 102,69 milions d’euros, un 15,6% superior, segons ha informat aquest dimarts la companyia. Amb aquesta xifra, la companyia supera per primer cop en la seva història la barrera dels 100 milions d’euros de resultat net.

El cost de produir aliments creixerà previsiblement en els mesos vinents arran de la guerra a l'Orient Mitjà. La raó és la dependència de l'agricultura mundial dels fertilitzants, dels quals alguns dels principals productors són els països del golf Pèrsic. L'exportació d'aquests productes químics s'ha vist tan afectada com el petroli per culpa del conflicte, cosa que ha provocat increments de preus que probablement s'acabaran traslladant al preu final del menjar.

Els viticultors del Penedès no havien tingut tanta por del futur com avui. Tenen diversos indicadors per reforçar la seva temença: Freixenet (que és del grup alemany Henkell al 100%) des de fa dos anys es creu que ha deixat d’elaborar quaranta milions d’ampolles anuals dins de la DO Cava (dada que el celler no vol confirmar ni desmentir), la verema passada hi va haver excedent de raïm i de vi base i les xifres que es difonen sobre la venda de vins i escumosos en general no són optimistes. Per tot això, el president de l’Associació de Viticultors del Penedès, Josep Anton Vendrell, afirma que viuen “una situació molt crítica, en què sobraria el 35% de la vinya plantada al Penedès (entre set mil i deu mil hectàrees de vinya), i en aquesta propera verema, el preu del raïm podria caure en picat, l’any passat la DO Cava va pagar entre 46 o 60 cèntims d’euro”. Si sobra vinya, si hi ha ajuts de la Unió Europea per arrencar-ne, és clar que el territori podria canviar en pocs anys per deixar de ser el pulmó verd entre Barcelona i Tarragona, i deixar pas a polígons industrials o camps amb plaques solars, amenaces històriques derivades de la pressió urbanística. A aquesta situació s'hi afegeix una certesa: el traspàs d'alguns cellers de la DO Cava a Corpinnat, marca que treballa per assegurar un acord amb el viticultor amb un preu a l'alça cada any.

Iberia suspendrà temporalment els seus vols directes a Cuba a partir del juny. Segons la companyia, la decisió està motivada a causa de la "situació que travessa el país" des de fa uns quants mesos, fet que hauria impactat "de manera molt significativa" en la demanda. La venda de vols, però, es mantindrà oberta a partir del novembre, moment en què l'aerolínia espera poder reprendre la ruta "sempre que les condicions ho permetin".

Centenars de maletes amuntegades de qualsevol manera s'han anat acumulant a terra aquests dies a l'aeroport del Prat, aparcades sense cap mena de control a prop de les cintes on els viatgers esperen trobar les seves pertinences. Aquest ha sigut el resultat de la vaga indefinida del personal de Groundforce, una empresa encarregada de facturar l'equipatge d'aerolínies com Air Europa, Air France, Lufthansa o United Airlines.

La Unió Europea estudia possibles mesures com racionar el combustible i alliberar més petroli de les reserves estratègiques davant el risc d'un xoc energètic "durador" derivat de la guerra a l'Orient Mitjà, ha assegurat aquest divendres el comissari europeu d'Energia, Dan Jørgensen, en una entrevista amb el diari britànic Financial Times. El bloc avalua "totes les opcions", segons Jørgensen, que ha alertat que "els preus de l'energia seran més alts durant molt de temps".

La catalana Isdin –especialitzada en dermatologia i fotoprotecció– instal·larà a Martorelles (Vallès Oriental) el recinte logístic més gran de la història de la companyia. En concret, construiran un hub d'uns 22.000 metres quadrats amb l'objectiu de donar suport al creixement internacional de l'empresa. En un comunicat, Isdin ha assegurat aquest divendres que les noves instal·lacions centralitzaran una part "molt significativa" de les operacions logístiques de l'empresa, reforçant el paper de Barcelona com a "centre neuràlgic de la seva logística mundial".

Ysios Capital ha llançat un fons de 100 milions d'euros per impulsar la creació de companyies biotecnològiques. La gestora de capital de risc, especialitzada en ciències de la vida, posarà el focus en empreses espanyoles, amb l'objectiu de donar-los suport en les seves fases més primerenques.

Grifols aprofundeix en la seva aposta de total integració i autosuficiència de plasma per evitar-ne la importació als països on es pot pagar per la donació de sang. Un instrument per reforçar l'aposta serà la sortida a borsa amb una part del capital de l'àrea Biopharma als Estats Units. La companyia ha decidit fer aquest pas, comunicat dimarts a la nit a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), per reforçar el seu model als EUA. Amb aquesta fórmula abasta tota la cadena de valor, des de la recollida del plasma, fins a la fabricació, la logística, les anàlisis i la distribució per la producció d'hemoderivats, equiparable a la integració vertical del model d'Inditex-Zara.

Dilluns de forta tensió als mercats financers internacionals. El fracàs de les negociacions de pau entre l'Iran i els Estats Units durant aquest cap de setmana ha traslladat la tensió geopolítica directament als parquets, que han tornat a tenyir-se de vermell. L'ordre de Donald Trump de bloquejar l'estret d'Ormuz –i la seva amenaça directa d'enfonsar qualsevol vaixell iranià que ignori el setge– ha encès totes les alarmes sobre el subministrament global.

L'arribada de la primavera no només porta el canvi d'hora i temperatures més suaus. Per als inversors de la borsa espanyola, és el tret de sortida del període més lucratiu de l'any. El 2025, l'Íbex-35 es va refermar com el que té la remuneració més generosa del Vell Continent. Segons les darreres dades del mercat, el selectiu espanyol lidera la rendibilitat per dividend a Europa, de manera que bat el seu propi rècord de pagaments en un exercici marcat per la fortalesa dels resultats empresarials.

El preu del barril de petroli Brent –de referència a Europa– ha arrencat aquest dimarts amb una caiguda de més del 6%, fins a situar-se al voltant dels 92 dòlars, després de les declaracions de Donald Trump en les quals especulava amb el fet que la guerra a l'Iran es podria acabar aviat. Dilluns el cost del barril de cru es va arribar a disparar quasi un 29%, fins a situar-se a prop dels 120 dòlars –màxim que no es veia des del 2022, amb la invasió russa d'Ucraïna– i va tancar la jornada finalment amb un repunt del 6,76%.

La Comissió Europea proposarà als estats membres que encoratgin les empreses a establir un dia de teletreball obligatori per als treballadors i que es tanquin els edificis públics “quan sigui possible”, segons va avançar el diari El País i va poder confirmar ahir l’ARA. En el paquet de mesures per pal·liar la crisi energètica provocada per la guerra de l’Iran, Brussel·les també advoca perquè les administracions rebaixin els preus dels transports públics i que siguin de franc per a certs col·lectius.

L'encariment dels carburants provocat per la guerra a l'Orient Mitjà va fer disparar el cost de la vida a Catalunya i Espanya al març, el primer mes amb els efectes de la guerra, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida de les famílies) publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Enagás comença una gira per buscar la complicitat de Catalunya amb l'hidrogen verd. En concret, amb la infraestructura que ha de permetre transportar-lo. A partir d'aquest dimarts, el gestor espanyol de les infraestructures gasistes inicia el pla de participació pública de la xarxa d'hidrogen al Principat a través del qual preveu recollir les aportacions dels territoris afectats: des de l'opinió ciutadana fins als ajuntaments. Per això, celebrarà un total de 16 jornades participatives presencials en diferents municipis afectats des d'aquest 13 d'abril fins al pròxim 30 de maig. "S'exposarà la informació del projecte, es recolliran aportacions i es resoldran els dubtes", indiquen fonts d'Enagás. La intenció és minimitzar les possibles resistències socials i polítiques al projecte, sobretot després de l'experiència amb infraestructures, ara del tot aparcades, com el gasoducte del MidCat que havia de connectar Catalunya amb França.

L'obra social de les antigues caixes va superar l'any passat per primera vegada els 1.000 milions d'euros. Amb aquesta dotació, de la qual la Fundació La Caixa va aportar 655 milions, van permetre dur a terme 92.000 activitats que van beneficiar gairebé 36 milions de persones. La quantitat va ser en concret de 1.004,92 milions d'euros.

El Tribunal Suprem ha estès als crèdits personals els criteris d'usura que ja aplica per a les denominades targetes revolving, és a dir, les de pagament ajornat. Així, l'alt tribunal estableix que hi ha usura si l'interès aplicat a un préstec personal supera en més de sis punts l'interès mitjà que publica el Banc d'Espanya. En una sentència datada el 9 de març passat, la sala civil del Suprem estima el recurs presentat contra una sentència del juny del 2022 de l'Audiència Provincial de Sevilla.

L'Euríbor està encarint les hipoteques, una de les conseqüències dels efectes de la guerra a l'Orient Mitjà. Aquest indicador, que és la referència dels préstecs per adquirir un habitatge amb interès variable, però que també afecta els nous que surtin al mercat, ha tancat el març en una mitjana del 2,565%, amb la pujada mensual més gran en tres anys després d'arribar al 2,870% l'últim dia del mes. A conseqüència d'aquesta evolució, els titulars d'hipoteques a interès variable amb revisió anual, que són la majoria, patiran la primera pujada de quota des de l'abril del 2024 perquè l'Euríbor d'aquest mes se situa per sobre del de fa un any, que era del 2,398%. Els que la tenen semestral ja pateixen pujades des de l'octubre.

El Consell Assessor de Comerç ha aprovat aquest dimarts el calendari de festius que podran obrir els comerços l'any 2027, que incorpora per primer cop una flexibilitat més gran recollida a la llei del 2025. Així, els comerços orientats a la compra quotidiana i d’alimentació disposaran de la possibilitat de substituir fins a tres dies dels vuit diumenges i festius d’obertura comercial autoritzats. Segons la directora comercial de Comerç, Marta Angerri, això permetrà evitar el malbaratament alimentari que es produïa quan alguns establiments estaven massa dies seguits tancats.

La catalana Lapso Studios, dedicada al fitness i especialitzada en cycling i classes de barré, ha anunciat la seva integració a Commando Studios, el gegant mexicà de l'esport. Fundada el 2021 a la Barcelona, Lapso ha aconseguit en quatre anys situar-se com una de les marques de referència pel que fa al fitness boutique a Catalunya. Amb aquesta operació, Lapso Studios "inicia una nova etapa de creixement al costat d'un dels grans grups del sector, la qual cosa li permetrà continuar impulsant la seva expansió a escala nacional", asseguren des de l'empresa. Els seus fundadors, Eugenia Llopart i Javier Herrarte, continuaran vinculats a la companyia.

En un context geopolític cada cop més complicat, el port de Barcelona va registrar un descens en el comerç amb la Xina i els Estats Units durant el mes de febrer. Les amenaces aranzelàries i el conflicte al mar Roig expliquen aquest impacte a principis d'aquest 2026 en els dos mercats, que, a més, van funcionar molt bé l'any passat. Tot això encara sense assimilar l'afectació que el bloqueig de l'estret d'Ormuz està provocant en el comerç internacional des de principis d'aquest mes.

El Fons Monetari Internacional (FMI) demana als governs que apliquin polítiques "temporals" per protegir les seves economies del xoc energètic provocat per la guerra a l'Iran, amb especial èmfasi en la protecció de les capes de la població més "vulnerables", segons l'informe d'aquest abril de Fiscal Monitor, que publica semestralment l'organisme econòmic. En l'estudi, l'FMI alerta que alguns països —com ara molts dels membres de la Unió Europea, la Xina o els Estats Units, entre d'altres— tenen un marge de maniobra limitat per tirar endavant polítiques públiques de suport a l'economia a causa dels nivells elevats de deute públic que han anat acumulant els últims anys i els baixos nivells de creixement.

L'impacte de la guerra a l'Orient Mitjà rebaixa dues dècimes el creixement de l'economia mundial per a aquest any. Si bé en l'últim informe del Fons Monetari Internacional (FMI) –publicat al gener– es preveia un impuls del 3,3% a escala global, després de l'esclat del conflicte i la derivada de la crisi energètica, ara es preveu un avanç del 3,1%. La previsió de l'entitat es basa en el supòsit que la guerra es resoldrà a mitjans d'aquest any, però l'organisme també planteja dos escenaris més adversos en què l'impacte del conflicte seria encara més gran: un d'intermedi en què l'economia es reduiria vuit dècimes, fins al 2,5%, i el pitjor, en què el creixement global cauria fins al 2%. La nova previsió també suposa un creixement tres dècimes menor al registrat durant el 2025, quan es va créixer un 3,4%.

L'economia dels EUA ja fa un temps que nota els efectes de la guerra a l'Orient Mitjà i l'escalada del preu del petroli. L'índex de preus de consum (IPC) al març així ho constata i revela com està arribant l'impacte del conflicte i el tancament de l'estret d'Ormuz a la butxaca dels estatunidencs, ja que es va disparar fins al 3,3%, el nivell més alt des del maig de 2024. Aquesta pujada coincideix amb les previsions del mercat, que ja esperaven una escalada considerable respecte del 2,4% del febrer a conseqüència dels elevats preus de la gasolina.

Els vehicles són una de les principals mercaderies que mou el port de Barcelona, molt lligat a la indústria d'automoció local amb empreses líders com Seat. És el primer port d'Espanya en aquest tràfic i el cinquè a tot Europa. Una posició que se'ls hi quedava curta. "Vam decidir que volíem fer un pas més", ha explicat aquest dijous el seu president, José Alberto Carbonell, en la col·locació de la primera pedra de la futura terminal de cotxes del gegant japonès de logística Nippon Yusen Kabushiki Kaisha (NYK), que estarà ubicada al moll Príncep d’Espanya.

Una autonomia de 400 a 450 quilòmetres –segons la versió– i un preu de sortida, per a la versió més barata, de 26.000 euros –sense comptar les ajudes al cotxe elèctric, amb la qual cosa el preu real podria baixar a 22.000– per a un cotxe 100% elèctric de quatre metres de llargada. Aquest són els principals trets del Cupra Raval, el primer cotxe elèctric pur dissenyat i fabricat a la planta de Seat de Martorell, i que aquest dijous s'ha mostrat per primer cop públicament a la Casa Seat de Barcelona, un espai que temporalment passa a dir-se Casa Cupra Raval.

El dia al calendari és dijous 9 d'abril. Cupra presentarà el model Raval, el primer cotxe 100% elèctric dissenyat i fabricat a la planta de Seat de Martorell. És el resultat palpable d'un pla del grup Volkswagen per electrificar la mobilitat a Espanya i que, malgrat presentar el seu primer fruit, presenta encara moltes incògnites de futur.

La justícia europea torna a sentenciar contra Espanya per l'abús dels interins de llarga durada en les administracions públiques d'arreu de l'Estat. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat aquest dimarts que les mesures previstes per la legislació espanyola per sancionar i compensar la "utilització abusiva" en el sector públic d'aquests treballadors són insuficients. En concret, la cort de Luxemburg conclou que les mesures com la transformació d'aquests contractes temporals a una relació laboral indefinida però no fixa, el pagament d'indemnitzacions al treballador en el moment de l'extinció del contracte o la convocatòria de processos selectius que tenen en compte l'experiència anterior del treballador en qüestió no posen remei al fet que la normativa espanyola vulneri el dret de la UE.

Amb acomiadaments a l'horitzó, els treballadors de Glovo han dit prou. Comissions Obreres (CCOO), el sindicat amb més representació a l'empresa catalana, ha anunciat la convocatòria d'una vaga durant tres dies, des del divendres 24 fins al diumenge 26 d'abril, per reclamar "condicions dignes" per als repartidors.

L'atur registrat als serveis públics d'ocupació a Catalunya va baixar en 3.777 persones al mes de març en relació amb el mes anterior, segons les dades publicades aquest dilluns pel ministeri de Treball i Economia Social. Així, el nombre de persones desocupades a Catalunya al final del mes passat era de 323.476, un 1,15% menys que el mes anterior. L'ocupació va tornar a créixer i el nombre d'afiliats a la Seguretat Social a Catalunya va superar els 3,88 milions de persones, vorejant els màxims històrics de 3,9 milions de l'estiu passat. A Catalunya hi ha 75.961 persones ocupades més que fa un any (+2%) i 32.415 més que al febrer (+0,84%). Durant el mes de març s'han formalitzat 217.315 contractes de treball a Catalunya, un 16,1% més que al febrer i un 7,7% més que fa un any. En el conjunt de l’Estat, es van superar per primer cop els 22 milions d’afiliats a la Seguretat Social en termes desestacionalitzats, un rècord històric.

A Canberra corre la brama que el pressupost d’enguany –que s’ha de presentar al maig– és el més important del segle. El primer ministre australià, Anthony Albanese, ha passat en tres mesos de presumir de prohibir les xarxes socials als menors de 16 anys a fer un discurs per televisió per un xoc econòmic que “estarà amb nosaltres durant mesos”. La guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran ha provocat, segons Goldman & Sachs, “la major interrupció del subministrament energètic de la història”. “Hem vist la destrucció de pous de gas a Qatar i l’Iran”, subratlla Tony Wood, investigador d’Energia al Grattan Institute, “si el conflicte s’atura demà, encara haurà de passar un bon temps fins que es reparin aquestes infraestructures”.

La guerra a l'Iran no impacta en la nostra economia per les nostres relacions econòmiques i comercials amb la zona, sinó per l'efecte sobre els mercats energètics, especialment petroli i gas, que té i tindrà en el futur pròxim. El que pesa de debò no és Teheran al nostre comerç i els nostres preus, és Ormuz. Només cal recordar la dada avançada de l'IPC del març, del 3,3%, un punt superior al del febrer, sense variació de la subjacent i, per tant, a causa de l’augment dels preus energètics, en un context de creixement feble d'Europa i d'una desacceleració no menyspreable de l'ordre d'un punt a Espanya i Catalunya, on les millores del creixement el ciutadà mitjà no les percep, la renda per càpita no varia, i on Hisenda serà una de les beneficiades per aquesta major inflació atès que no corregeix la progressivitat impositiva (essencialment l'IRPF).

La invasió russa d’Ucraïna va precipitar el final de la neutralitat sueca amb l’entrada a l’OTAN. Ara el país nòrdic obre el debat cap a un nou gir històric després de dècades de reticència: l’adopció de l’euro. Com a membre de la Unió Europea des de fa més de 30 anys, Suècia és dels pocs països que han mantingut la seva pròpia moneda, la corona. Les lleis de Brussel·les marquen que el país escandinau s’uneixi algun dia a l’euro, però en realitat aquest tema s’ha anat ajornant sense posar-hi mai data. Tanmateix, una integració més estreta amb la UE comença a semblar més atractiva per a Estocolm, que busca un escut contra l’augment de la inestabilitat geopolítica i el deteriorament de les relacions transatlàntiques amb els Estats Units presidits per Donald Trump.

Fins al 2022, i durant més de 10 anys, una cadena d’hamburgueses venia una de les seves per 1 euro. Avui, en val 1,85. Aquest és un dels exemples més clars de la inflació. ¿I el teu sou ha pujat un 85% en 3 anys? Aquest és un dels millors exemples de la pèrdua de poder adquisitiu.

Una de les cançons de l'etapa final dels Beatles va ser The long and winding road (El llarg i sinuós camí), al disc Let it be, l'últim publicat, tot i que es va gravar abans d'Abbey Road. Segur que a la conselleria d'Economia d'Alícia Romero els venen al cap el títol i parts de la lletra: "Em vas deixar aquí plantat. Fa molt, molt de temps. No em deixis esperant. Guia'm cap a la teva porta". No només per les dificultats que té per aprovar els primers pressupostos de la legislatura de Salvador Illa, que també, sinó per les traves per aconseguir un altre objectiu perseguit pels diferents governs catalans, que és fer de l'Institut Català de Finances (ICF) un veritable banc públic per cobrir espais als quals les entitats financeres privades no arriben, o amb prou feines.

Mentre míssils, bombes i drons sobrevolen el golf Pèrsic, les perspectives d'una guerra encara més devastadora al Pacífic s'estan reforçant. La desescalada de la nova guerra freda entre els Estats Units i la Xina ha de convertir-se ara en la màxima prioritat mundial. Amb aquest objectiu, és essencial desmuntar un mite poderós que fa la guerra més probable: la idea que la Xina ha arribat a la prosperitat fent trampes.

Aquest pròxim 12 d’agost hi haurà un eclipsi total de sol que es podrà veure ben a prop nostre. Serà visible al llarg d’una ampla franja transversal que travessarà la península des de Galícia fins a les Balears, inclòs un important territori de Lleida i les Terres de l'Ebre. Localitats exhaurides i preus astronòmics als hotels. Ens ho explica la Maria Àngels Gil, de Còsmik, la botiga del carrer de Viladomat especialitzada en astronomia. Fa mesos que venen ulleres protectores i com més s’apropi el dia ben segur que les vendes no minvaran. És una feliç coincidència, la de l’eclipsi. I l’any que ve i el següent també hi haurà eclipsis de sol visibles per nosaltres. Una sort! Exclama la Maria Àngels, que juntament amb el seu marit, Xavier Górriz, ja porten molts anys capbussats en un negoci que sembla extremadament especialitzat, però que s’adreça a una franja de públic més àmplia del que un es pugui imaginar. L’astronomia és popular? I tant que sí!

Apareix en pel·lícules de superherois com X-Men o Batman begins, en musicals com Hairspray i en cintes mítiques com El padrí, Pulp fiction o Apocalypse now. Fins i tot, si t’hi fixes bé, es deixa veure a la pel·lícula d’animació Wall-e. En més de 2.000 produccions, hi ha algú que se’l treu de la butxaca, l’obre i n’allibera la flama. És un Zippo, l’encenedor metàl·lic reutilitzable i resistent al vent que amb els anys ha acabat convertit en una de les icones més reconeixibles de la cultura pop nord-americana. Però també és un gran negoci: amb seu a Pennsilvània, té prop d’un miler de treballadors, produeix uns 14 milions d’encenedors cada any i factura prop de 400 milions de dòlars anuals.

De vegades, llançar una carta a una bústia pot ser com llançar-la a un forat negre. Fa uns dies, Jason Bevan, un jubilat de vuitanta anys amb residència al poblet de Lidney, gairebé 200 quilòmetres a l'oest de Londres, es lamentava en la secció de cartes al director del Daily Telegraph sobre la manca de fiabilitat del Royal Mail, l'icònic servei de correus britànic. La seva dona, amb qui havia estat casat cinquanta-vuit anys, va morir al gener i l'home explicava: "Vaig rebre moltes targetes de condol i n'esperava més després d'un anunci a la premsa local. Tanmateix, no vaig rebre cap correu en tota la setmana".

Diumenge 21 de maig del 1922 els aficionats catalans al motor tenien una cita inexcusable al calendari perquè en aquella data se celebrava la segona edició del Trofeu Armangué de cotxes. La competició estava batejada en honor a Josep Maria Armangué Feliu, pioner de la velocitat que va morir prematurament en un accident d’aviació (li vam dedicar un perfil d’aquesta sèrie el 25 de setembre del 2022) i servia per aplegar pilots tant locals com estrangers. La principal atracció de la cursa eren els prometedors Austro-Daimler, especialment el pilotat per Alfred Neubauer, que havia fet un paper molt digne a la Targa Florio disputada unes setmanes abans. Al final de la primera volta pel circuit tarragoní, quan Neubauer havia marcat el millor temps, un tràgic accident amb diversos morts va obligar a aturar la cursa i el txec es va quedar sense victòria. No seria mai una gran estrella sobre les pistes, però sí que va ser un cap de curses fonamental de Daimler durant molts anys. Qui li havia donat la possibilitat d’entrar en el món de la velocitat i qui finançava l’equip de competició d’Austro-Daimler era Camillo Castiglioni, un banquer considerat l’home més ric d’Europa central en els temps de la Primera Guerra Mundial.

Quan va començar el conflicte amb l’Iran, vaig advertir que l’impacte sobre els mercats probablement seria una qüestió de dies. I, amb la informació que teníem aleshores, era una lectura raonable: tant els inversors com els analistes (com jo) esperaven un conflicte curt. La realitat, però, és ben diferent.

Setmana moguda als despatxos de les grans empreses catalanes i espanyoles. Mentre la setmana passada la catalana dels perfums Puig reestructurava la seva cúpula, aquesta setmana ha estat el torn d'Endesa, que tindrà un nou conseller delegat a partir de l'abril, i de Criteria, que ha reestructurat el seu consell. També l'IEF comptarà amb un nou president, aquesta vegada català, per un període de dos anys. I la teleco catalana Parlem recupera Pérez-Mas com a conseller delegat enmig de les trifulgues amb Avatel. Aquests són els fitxatges més destacats de la setmana.

Codorniu (de la família Raventós des del segle XVI al fons Carlyle), Freixenet (dels Ferrer a l'alemanya Henkell), Pastas Gallo (dels Espona a Proa Capital), Cirsa (de Manuel Lao a Blackstone)... I, ara, a més d'Ercros –que passa a estar controlada pel grup industrial portuguès Bondalti després d'una opa–, Puig Brands, un grup català amb més 112 anys de vida convertit en multinacional, ha admès aquesta setmana que està en converses amb l'estatunidenca The Estée Lauder Companies, que és tres vegades més gran. Si prospera la negociació, els Puig, amb unes accions que encara no han recuperat els 24,50 euros amb els quals es van estrenar el 3 de maig del 2024, faran caixa i es podran dedicar a altres inversions. Hi ha molts precedents. El procés de pèrdua de companyies autòctones ve de lluny, com quan la família Bernat va vendre Chupa Chups a la italianoholandesa Perfetti Van Melle el 2006. Avui, fins i tot en un sector com el del cava, les dues grans, Codorniu i Freixenet tenen propietaris estrangers.

Tot va començar amb la solidaritat i la implicació d'uns joves durant la pandèmia de la covid-19, l'any 2020. Demanaven a la gent que donés tauletes per recondicionar-les perquè les persones grans internes en hospitals o a residències es poguessin comunicar amb les seves famílies, que no els podien anar a veure per les restriccions en la mobilitat. De fet, més d'un es va poder acomiadar de la família gràcies a aquests dispositius.

Des del seu naixement l'any 2004, Vueling s'ha convertit en la principal aerolínia de l'aeroport de Barcelona, també ara que no para de batre rècords de passatgers. Amb la seva ampliació a l'horitzó, la companyia aèria aspira a arribar als 60 milions de viatgers l'any 2035, la meitat dels quals es guanyaran al Prat. Un pla d'expansió que suposarà una inversió de 5.000 milions d'euros, que es destinarà principalment a canviar la flota, substituint el fabricant europeu Airbus per l'estatunidenc Boeing. En aquesta entrevista, ens desgrana el futur de Vueling la seva presidenta, Carolina Martinoli (Buenos Aires, 1969), que hi va aterrar l'any 2024 després d'haver treballat per altres empreses del grup IAG, com Iberia i British Airways.

Les trampes al solitari d’alguns economistes i polítics exigeixen que molts altres hagin d’estar atents per no perdre peu de la realitat econòmica en què es vol intervenir. Així, quan ens diuen que es millora la renda, i que encara millora més l’ocupació, ens diuen indirectament que baixa la productivitat; a vegades per donar a entendre després que aquesta baixada es deu a la falta d’esforç dels treballadors, ignorant el paper dels excedents empresarials en els acompanyaments de la tecnologia al treball. Igualment, fa feredat veure com alguns s’enorgulleixen de la creació d’ocupació, malgrat l’elevadíssima taxa d’atur que Espanya manté (i més en tindria si comptabilitzéssim bé el nombre de parats). Recordem que es considera que els fixos discontinus no són parats, tot i cobrar subsidi, i que, per tant, cal forçar l’enginy en calcular la població efectivament ocupada.

“Els mercats fan el que fan els mercats”. Així va il·lustrar Chris Wright una sala de ball plena a vessar de petroliers a Houston el passat 23 de març. El secretari d'Energia dels Estats Units va ser l'orador inaugural de la CERA Week, un esdeveniment clau del sector, on va marcar un to optimista. Pot ser que la guerra estigui en ple apogeu i els mercats petroliers fluctuïn, però a la capital nord-americana del petroli d'esquist (que s'extreu amb fracking), es viuen temps de bonança.

La il·lustradora Queralt Guinart, Kerrature (Moià, 1996), va créixer en una família d’artistes, va estudiar disseny gràfic i, quan va sortir de la carrera, va topar amb un mur obscur: “No em van acceptar en cap màster i no trobava feina perquè el meu portfolio era diferent, era molt plàstic i s'adaptava poc a les ofertes de treball que hi havia a Barcelona”. Amb poc més de 22 anys, va optar per l’opció que li permetia treballar d’il·lustradora: fer-se autònoma.

“La demanda s’ha doblat, però l’ús no”, deia Chris Bowen, ministre de Canvi Climàtic i Energia d’Austràlia, en un debat al Parlament més semblant a un sainet, si no fos perquè arran del bloqueig de l’estret d’Ormuz, el litre de benzina ha superat els 3 dòlars (1,80 euros) i més d’un centenar de benzineres s’han quedat sense combustible.

Som a la dècada del 1970. En un pis de Barcelona, la banyera és plena d’escuma. A tocar, l’envàs octogonal i bordeus del gel Moussel. A la pica, al costat del mirall, hi descansa una ampolla de colònia: la S3. En aquella època, aquests dos productes eren un clàssic als lavabos catalans. De fet, a la televisió, els seus espots no paraven d’emetre’s: imatges de frescor, un jingle enganxós i una frase final que tota una generació encara recorda: “Un producto Legrain, París”.