Quan tindrem un debat sobre les pensions?

Segons l’Institut BBVA de Pensions, només el 35% de la població jubilada considera que la seva pensió és correcta, i el 65% restant considera que és dolenta o és insuficient. La pensió mitjana el maig del 2024 ha sigut de 1.441 euros, molt propera al salari mitjà, que es troba en 1.457 euros. Segurament, el problema és de retribució global més aviat que en les pensions.

Permeteu-me ser categòric: d'aquí a unes dècades no existiran les pensions tal com les coneixem. I aquí podem pensar "I els diners que he cotitzat durant 50 anys on són? Per què ningú me’ls ha guardat?" Per desgràcia, el sistema de pensions no funciona com una guardiola, sinó que, amb els impostos dels treballadors presents, es paguen les pensions actuals. Sumem-li, a més, la situació demogràfica en què ens trobem amb la generació del baby boom apropant-se a la jubilació i sense un relleu generacional per sota.

Actualment, ja destinem el 42% del pressupost públic a les pensions i recordem que, només en el 2023, es van pujar un 8,5% (!) de cop. Mai seria un problema si no fos perquè els sous no van pujar més d’un 3%. Si els meus ingressos pugen un 3% i les meves despeses un 8,5%, em falten diners. Com ho resolem? Amb més càrrega fiscal per als treballadors. Li hem posat un nom maco per dissimular, impost d’equitat intergeneracional de les pensions, i té un valor del 0,7% del nostre sou brut.

Hi ha poques solucions sense una reforma profunda del sistema per assegurar-ne l’estabilitat a llarg termini. De forma temporal, només pot funcionar allargar l’edat de la jubilació, apujar els impostos als treballadors o tenir-ne més en actiu. Per exemple, a l’Estat hi ha més de 2,5 milions de persones a l’atur que, si treballessin, permetrien augmentar els ingressos a les arques.

Disculpeu les terminologies però, al final, l’Estat no és més que una empresa gegant que ingressa i reparteix com vol. Com a mínim, en caldria un debat.