Subvencions a l'eficiència energètica: poden funcionar?
Potser se sap que els governs espanyol i català, així com ciutats com Barcelona, ofereixen subvencions per renovar habitatges i millorar-ne l'eficiència energètica. Aquests programes ajuden les llars a augmentar el seu confort mentre redueixen les seves factures energètiques, que han esdevingut una gran preocupació des de la crisi energètica del 2022.
Tot i això, l'adopció ha estat menor del que s'esperava. Espanya va comprometre centenars de milions d'euros per subvencionar bombes de calor, però tres anys després d'aprovar-se els pressupostos, només el 59% dels fons nacionals s'havia desemborsat a finals del 2024. Encara més preocupant, les vendes de bombes de calor van caure un 47% el primer semestre del 2024 en comparació a l'any anterior.
Com es poden dissenyar aquestes subvencions perquè realment compleixin les seves promeses?
Quan una llar espanyola substitueix una caldera de gas per una bomba de calor, els beneficis van més enllà de l'habitatge. El canvi redueix les emissions de CO₂ del país i ajuda Espanya a complir els seus compromisos climàtics en el marc del Pla Nacional d'Energia i Clima (PNIEC). També redueix la dependència dels combustibles fòssils importats, reforçant la seguretat energètica. Aquests beneficis col·lectius justifiquen el suport públic a les inversions en eficiència energètica.
A més, els sistemes de calefacció i refrigeració més eficients faciliten fer front als extrems de temperatura a la llar, reduint l'exposició a riscs greus per a la salut i ajudant a protegir els més vulnerables.
Ara bé, la inversió inicial pot resultar descoratjadora. Instal·lar una bomba de calor aire-aigua, per exemple, pot costar al voltant de 8.000 euros. Amb el temps, el sistema sol amortitzar-se, ja que l’estalvi energètic sol compensar el cost inicial. Però moltes llars simplement no disposen dels diners necessaris o subestimen l'estalvi a llarg termini que suposa millorar l'eficiència energètica.
Aquí és on les subvencions poden tenir un paper important: ajudar les llars a fer inversions que són beneficioses a llarg termini, però difícils de finançar al principi. Les llars haurien de sol·licitar la subvenció i realitzar inversions que augmentin el confort, protegeixin la salut i redueixin les factures. Aleshores, per què l'adopció és tan lenta?
La principal ajuda nacional, gestionada per l'IDAE, dona suport principalment a les bombes de calor aerotèrmiques, en particular els sistemes aire-aigua que solen utilitzar-se per substituir calderes de gas. No obstant això, al mercat residencial espanyol predominen els sistemes reversibles aire-aire, que costen entre dues i tres vegades menys.
Les llars que instal·len aquests sistemes més petits poden accedir a altres formes de suport, com ara una deducció a l'IRPF o subvencions locals. La deducció de l'IRPF té una limitació important: com que no és reemborsable, les llars amb poca o cap obligació tributària no se'n poden beneficiar plenament. Com a resultat, el 20% de les llars espanyoles en situació de pobresa energètica són precisament les menys propenses a rebre suport a través d'aquest mecanisme.
Les subvencions locals enfronten un problema semblant. Sovint estan dissenyades per complementar les ajudes nacionals o les deduccions fiscals, cosa que les fa menys eficaces quan les llars no són elegibles per als dos primers programes.
Tot i això, el principal obstacle probablement és que les subvencions solen funcionar mitjançant un sistema de reemborsament posterior al pagament. Les llars han d'avançar el cost total de la instal·lació, esperar que es facin les comprovacions administratives i només llavors rebre les subvencions, sovint mesos després d'haver completat les obres.
Obtenir suport públic sol requerir procediments administratius complexos. Les llars poden necessitar certificats energètics, avaluacions tècniques o altra documentació proporcionada per arquitectes o professionals certificats. Trobar aquests professionals, pagar els seus serveis i gestionar la documentació pot portar temps i resultar costós. A més, l'elegibilitat sol dependre de requisits tècnics, com ara aconseguir una determinada reducció del consum energètic, cosa que les llars no sempre poden preveure per endavant.
El resultat és una paradoxa: les llars han de gastar temps i diners només per saber si realment estalviaran diners. Davant la incertesa i la complexitat, molts simplement hi renuncien.
Les subvencions a l'eficiència energètica poden generar beneficis reals, però només si es dissenyen de manera que les llars puguin fer-les servir realment. Regles d'elegibilitat més clares, pagaments més ràpids i menys obstacles administratius contribuirien en gran manera a millorar-ne l'adopció.
Una altra mesura seria fer que la deducció a l'impost sobre la renda fos reemborsable, cosa que permetria que les llars amb baixos ingressos també rebessin aquest suport.
Amb normes més simples i un compromís polític més ferm, aquests programes encara es poden convertir en una eina eficaç per millorar el confort, reduir les factures energètiques i disminuir les emissions.