Rendes garantides i treballadors pobres

Apoc a poc s’avança en la institució d’una Renda Garantida de Ciutadania. A Catalunya. L’Ajuntament posarà en marxa, al setembre, una ajuda a 1.000 famílies del Besòs destinant-hi un pressupost de 13 milions d’euros. Una iniciativa lloable, bona i justa (amén) que, amb tot, crearà desequilibris en la societat. Assistim, al mateix temps, a situacions en què autònoms i jubilats no poden accedir a prestacions socials dignes, encara que hagin treballat tota la vida. Ho sé, és difícil, però si s’ha de fer un pas tan important com aquest valdria la pena analitzar tots els sectors desavantatjats de la societat i no crear desequilibris. Pensem que la base mínima de cotització per als autònoms s’encarirà entre un 3% i un 8%, i la pensió mínima és de 637,7 euros mensuals o 737,5 amb cònjuge a càrrec. Una vergonya.

Visquin, doncs, les rendes garantides. Visca l’oci, de clàssica memòria, fora el negoci, que ho embruta tot! Hem de treballar tots perquè els més desafavorits tinguin una vida més noble. Tots. Fins que els robots no ens facin la feina. Et in Arcadia ego.