Què fem amb els que no volen pagar impostos?
Cada cop conec més gent que es posiciona en contra del pagament d'impostos. Alguns, joves, diuen que amb el poc que se’ls paga només falta que se’ls retinguin diners per a contribucions fiscals; al cap i a la fi, ells no identifiquen massa despeses públiques que els hi siguin favorables en termes de beneficis. Entre pensions i sanitat sembla que tot va per a la gent gran. També és fàcil observar com molts ciutadans i professionals continuen amb allò de "amb factura o sense" per bé d'abaratir els preus a pagar per serveis. Finalment, conec molts rics que no paguen impostos (aquesta és per a mi la millor definició de qui és ric!), ja que ho són prou per costejar el que suposa l’enginyeria fiscal muntada i els assessors tributaris que la mantenen. I, així i tot, els surt a compte per tot el que s’estalvien de tributar. I alguns que sí que n’estan pagant es queixen, però, amargament quan veuen com aquells altres, més atrevits, se la juguen entre l’evasió i l’elusió fiscal i gairebé no tributen, per passar-los la mà per la cara dels complidors evidenciant que no són "prou llestos".
Una font d’aquest gemec prové també dels empresaris que per diferents raons no es poden acollir a l’estatut estatal, legal, de l’empresa familiar. Un privilegi que alguns empresaris es varen saber guanyar des del nacionalisme conservador fins a la llotja del Bernabeu. És el de l’empresa familiar un règim clarament avantatjós, i que, a hores d’ara, tot i que la seva inspecció estigui en mans de la Generalitat, no sembla que es trobi manera de cosir els seus descosits actuals. Un colador d’actius que transiten des d’un impost de patrimoni superbonificat, escapant després de l’impost de successions, i al cap d’un temps reaparèixer com a dividends o guanys de capital; aquests, amb més baixa pressió fiscal que a la resta de rendes –les del treball en particular–, sense que se les hi hagi trobat encara un gravamen complementari compensador.
L'acceptació europea del règim especial de l’empresa familiar prové dels qui pensaren que així es protegia la petita i mitjana empresa per bé del manteniment d’un patrimoni vinculat a l’activitat econòmica i que es controlava des d’aquella propietat. Molt lluny de la realitat actual en la manera que se n'aprofiten les grans empreses.
En qualsevol cas, val la pena aclarir que la deriva actual de la imposició al nostre país no és gens saludable. No té sentit combatre l'infrafinançament del govern de Catalunya per la via de l’augment de la pressió fiscal, amb recàrrecs i tipus elevats, o mantenint impostos que altres bonifiquen. Això fa per una estructura tributària poc amiga amb la retenció i l’atracció de talent, incapaç de fer front al dúmping fiscal que altres territoris provoquen sobre la nostra economia, tant a l’estat espanyol com a una Unió Europea molt poc harmonitzada.
Un impost de patrimoni que distingeix molt malament pel qual fa a la titularitat de la dita empresa familiar; un tractament pensat a la majoria dels països per a petites i mitjanes empreses que en retenen el control, com dèiem, i no per a grans empreses d’accionariat divers que compten amb molts subterfugis per aprofitar la vinculació de diferents actius, àdhuc a l’abús. Per exemple, en forma de patrimonis arramassats en determinats actius o en la tresoreria, i que avui no es poden inspeccionar per part de la Generalitat per la falta d'informació subministrada per l'Agència Estatal de l’Administració Tributària.
Tant de bo, si poguéssim refundar l’impost de patrimoni eliminant aquella exempció particular de l’empresa familiar (amb la pèrdua avui d’un terç de la recaptació de l’impost), i es racionalitzés la seva aplicació de manera general per a tots, empreses i ciutadans. Fins i tot podríem elevar significativament el mínim exempt tot i mantenir la progressivitat de l’impost, tendint a una reducció gradual de tipus envers un marginal màxim. Tot això ajudaria a foragitar l’argument que per causa de l’abús d’aquell règim alguns altres se senten discriminats i també voldrien no pagar patrimoni, clamant mentrestant per la seva abolició.