L'àliga i el drac

La geopolítica sempre ha estat un factor important per explicar l’economia, però en el moment històric actual la manera com les grans potències exerceixen el poder polític sobre el tauler econòmic representa un punt d’inflexió. Hi ha hagut un ampli debat per trobar raons econòmiques de pes darrere la intervenció dels EUA a Veneçuela. Això no obstant, alguns analistes comencen a sospitar que és més aviat una determinada visió de l’exercici del poder, i no només ni principalment l’economia, la raó que preval en moltes decisions de l’administració Trump. El cru veneçolà és relativament car d’extreure i no és clar que les principals companyies petrolieres considerin que en les condicions actuals els és rendible invertir les enormes quantitats que es requereixen per elevar substancialment els nivells actuals de producció. És possible que l’administració dels EUA valori el control sobre el cru veneçolà com una oportunitat per estendre la seva influència sobre el mercat i controlar futures pressions inflacionistes, però aquest factor no sembla, ara per ara, determinant. Tot i el repunt dels preus del petroli arran de la situació a l’Iran, la tendència de fons és a la baixa.

Una de les sorpreses del 2025 ha estat l’impacte relativament contingut del xoc aranzelari sobre l’economia mundial. Tant els consumidors com les empreses importadores americanes haurien absorbit gran part d’aquest xoc, tot i que la translació de costos a preus serà gradual en el temps i es continuarà notant al llarg del 2026. Per altra banda, l’impuls de les inversions associades amb el desplegament de la intel·ligència artificial, la despesa en existències en anticipació dels augments aranzelaris, així com les mesures fiscals favorables decretades pel govern americà, haurien compensat els efectes negatius sobre l’activitat de l'augment de costos dels productors. Ara bé, per sota d’aquestes fluctuacions conjunturals s’observen els símptomes d’un canvi estructural: la pèrdua de valor del dòlar des de la presa de possessió de la nova administració, juntament amb un deute públic que es resisteix a baixar i uns tipus d’interès a 10 anys pressionant a l’alça, assenyalen les fragilitats que es van acumulant darrere la façana del boom tecnològic.

La posició privilegiada del dòlar com a divisa de referència mundial és la clau de volta que sosté l’excepcional capacitat d’endeutament de l’economia americana als mercats exteriors. Si la confiança dels inversors en el dòlar es continués debilitant, tot i la recuperació puntual dels últims dies, la continuïtat d’aquesta excepcionalitat històrica deixaria d’estar garantida. Amb una economia operant pràcticament a plena capacitat, amb expectatives de més rebaixes impositives, més despesa en defensa i amb la força de treball immigrada sota pressió, les perspectives d’evolució dels preus als EUA podrien remuntar a l’alça. És una incògnita quina serà la política monetària de la Reserva Federal davant d’aquest escenari, amb un nou governador a punt d’ocupar el càrrec d'aquí pocs mesos. Els mercats han reaccionat positivament a la nova figura, però les interferències de la branca executiva sobre el banc central ja no sorprendrien. En aquest context, la temptació de fer servir la palanca fiscal per animar l’economia abans de les eleccions de mig mandat pot intensificar la desconfiança dels mercats financers. Amb unes expectatives d’inflació no del tot ancorades, la reacció dels mercats podria posar més pressió a l’alça sobre els tipus a llarg termini –que són els que més incideixen sobre l’activitat–. Si a més hi sumem la magnitud dels venciments del deute públic acumulat i una borsa en màxims, sempre sensible a l’evolució dels tipus d’interès, els riscos latents en l’economia americana es poden transformar en amenaces si l’aposta per la IA no genera aviat els fruits esperats.

A l’altre costat del món, la Xina continua venent de forma controlada part de la seva enorme reserva d’actius denominats en dòlars, mentre que el preu de l’or ha anat superant màxims històrics –i resta per veure si les darreres correccions anuncien un canvi de tendència ferm–. S’ha especulat que una de les raons de més pes darrere la intervenció americana a Veneçuela seria protegir el mercat dels anomenats “petrodòlars”, que la venda de cru d’aquest país a la Xina sense fer servir la divisa americana estaria erosionant. Una explicació addicional seria el valor simbòlic que l’actual president americà atorga al petroli, juntament amb el dòlar, com a instrument de poder geoestratègic –encapsulat perfectament en una de les seves expressions més característiques: drill, baby, drill–. La història ens mostra que les grans civilitzacions han estat construïdes entorn d'una font d’energia dominant. El carbó en el cas del lleó britànic, el petroli en el de l’àliga americana, i potser les renovables en el de l’ascendent drac xinès.

Europa no té un sol animal mític que la representi, i la seva aposta per les renovables va perdent força davant la dansa cada vegada més amenaçadora de l’àliga i el drac, escenificada en un món que es mou cada vegada més per la raó de la força, i cada vegada menys per la força de la raó. S’ha dit que la investigació europea està comparativament més avançada en el camp de la fusió nuclear, que estaria cridada a ser una font d’energia neta que superaria les existents quan es materialitzi. No obstant això, si Europa no es constitueix com a poder polític efectiu abans que aquesta font d’energia sigui una realitat, ara per ara llunyana, l’ombra conjunta de l’àliga i el drac la pot eclipsar. Esperem que no calgui esperar que aquesta ombra es precipiti sobre Groenlàndia o Taiwan perquè els europeus despertem a la nova realitat.