L’agitada bombolla de la IA

Mistral, creada fa un mes per un antic investigador de Google DeepMind i dos de Meta Platforms, ha recaptat 105 milions d’euros de capital, aportats pel fons Lightspeed, per la banca pública d’inversions de l’estat francès i per privats com el magnat francès de les telecomunicacions Xavier Niel i l’exconseller delegat de Google Eric Schmidt. Es tracta de la ronda inicial de finançament més alta que hi ha hagut mai a Europa, tot i que l’empresa encara no disposa de cap producte. L’explicació és que Mistral es dedica a la intel·ligència artificial (IA), i els inversors estan abocant autèntiques fortunes en qualsevol cosa que faci olor d'algoritmes. Ja som en una bombolla que recorda les criptomonedes i el blockchain en general.

Probablement el cas de Mistral té a veure amb la reputació dels seus fundadors. Les empreses es rifen els especialistes en IA. Microsoft ha començat a traslladar al seu centre de Vancouver, al Canadà, els millors investigadors del que té a Pequín, per dificultar que els fitxin empreses xineses.

I mentrestant, els gegants del sector proven d’adaptar-se a la nova situació. Fa unes setmanes, Samsung va prohibir al seu personal que facin servir eines d’IA com el ChatGPT o l’assistent de programació CoPilot en descobrir que un programador hi havia pujat un fragment de codi per optimitzar-lo, i després aquest fragment va quedar accessible per a altres usuaris de fora de l’empresa. Apple i Amazon també han aplicat fa pocs dies prohibicions similars. L'última empresa a fer-ho és Google, precisament una de les que més aposten per la IA: no només prohibeix al personal que faci servir el ChatGPT de la seva rival OpenAI, sinó també el seu propi chatbot Bard: algunes fonts diuen que parts de Bard s’han entrenat amb historials de ChatGPT i aquest amb historials de Bard. I que OpenAI va crear el conversor de veu a text Whisper per transcriure automàticament milions de vídeos de YouTube (propietat de Google) i fer servir les transcripcions per entrenar ChatGPT.