Impostos, serveis públics i democràcia
En l’àmbit de l’economia pública és força coneguda la màxima que els impostos són el preu que cal pagar per viure en democràcia. Tanmateix, pagar impostos no suposa un benefici directe a la persona que paga, sinó al conjunt de la societat, i sovint es pot caure en la temptació de pensar que no passa res si no es paga, perquè ja ho farà un altre. Per aquest motiu, a més de garantir una administració tributària que faciliti i garanteixi el compliment efectiu dels impostos, és bo que els governs fomentin la confiança en el sector públic, de manera que la predisposició a pagar impostos sigui favorable. Això, per exemple, és el que vam trobar en un estudi fet conjuntament amb Leo Rizzo i Riccardo Secomandi, professors de la Universitat de Ferrara i investigadors associats de l’IEB, en el context del procés de vacunació de la covid-19.
Aprofitant dades per Espanya d’una enquesta feta a l’inici de la pandèmia i repetida posteriorment tres cops cada sis mesos, vam poder estimar que aquelles persones que per la seva edat ja havien rebut majoritàriament la vacuna de la covid-19, manifestaven clarament una predisposició més elevada a pagar impostos, en comparació amb aquells grups que per la seva edat encara no l’havien rebuda. En altres paraules, quan en primera persona s’havia constatat la bona organització en el procés de vacunació massiva i la tranquil·litat que la vacuna suposava, la predisposició a pagar impostos augmentava. Tot i que, certament, el context de la pandèmia va ser molt específic –i, sense dubte, millor si no es torna a repetir–, el resultat anterior sí que ens permet destacar la importància que té la confiança en els governs com un dels elements per millorar el compliment fiscal. Però, com podem millorar aquesta confiança en els nostres governants?
La complexitat del tema donaria per a moltes consideracions que van molt més enllà de l’objectiu d’aquesta tribuna, però sí que se'n poden destacar un parell que estan relacionades amb el tema impositiu. En primer lloc, seria bo que els ciutadans coneguin de manera clara quins són els governs responsables dels diferents serveis públics: qui finança el servei rebut? I quin és el cost d’aquest servei? Quan hi ha una visita al metge, un tractament mèdic o una intervenció quirúrgica, quin cost aproximat té el servei rebut? O quan es comença una carrera en una universitat pública, que en aquest cas sí que és obligatori pagar un preu, la matrícula, però amb el qual només es paga una part petita del cost, quin és el cost total dels estudis? Aquesta informació sens dubte l’ha de saber l’administració responsable i, per tant, per què no es comparteix amb el ciutadà?
En segon lloc, i en aquest cas respecte als impostos, quant paguem i a qui paguem? Centrem-nos en l’impost sobre la renda, l’impost paradigmàtic dels sistemes fiscals moderns. El sistema de retenció de la majoria de les rendes facilita el control de l’impost i el seu pagament. Els diners ja no arriben a la butxaca del ciutadà (rebem el sou després de descomptar la retenció) i, per tant, són diners que ja no es tenen presents en el pressupost familiar. En conseqüència, el sistema de retenció és bo des de la perspectiva del compliment, però alhora disminueix la seva perceptibilitat i fomenta el desconeixement sobre la quantia total pagada.
¿Qui mira cada any la seva quota líquida en la declaració de l’IRPF? ¿O només ens preocupa de si s'ha de pagar més o ens retornen diners? Encara més, ¿qui mira cada any a la seva declaració la quota líquida estatal, que es paga al govern central, i la quota autonòmica, que es paga al govern de la Generalitat, en el cas de Catalunya? En un altre estudi, en aquest cas amb Luca Salvadori, de la Universitat Autònoma de Barcelona i també investigador de l’IEB, observem que un 60% dels ciutadans espanyols no saben a quin nivell de govern paguen l’IRPF, però quan reben la informació que l’impost també es paga a la seva comunitat autònoma, s’incrementa la predisposició a pagar.
Estem en una època convulsa on alguns qüestionen aspectes fonamentals de la democràcia. Donar informació real sobre quant es paga no deixa de ser un reconeixement de l’esforç que cadascú fa en el finançament de la despesa pública. Igualment, informar sobre el cost dels serveis públics que rebem pot ajudar a valorar millor el servei rebut, així com a ser conscients del seu cost. Són petits canvis, gens costosos, que poden ajudar a valorar el sistema democràtic que tenim, sens dubte, imperfecte, però infinitament millor que les seves alternatives.