Igual que el nen d’ El sisè sentit, jo en ocasions veig possibles negocis. Sí, és una cosa que acostumo a fer: quan estic insatisfeta amb un servei, quan penso que una cosa seria còmoda, interessant o útil, quan veig el funcionament d’un restaurant, d’una agència de viatges o d’una aplicació per demanar taxis, acostumo a pensar en el negoci que hi ha darrere, en com són les operacions i on és el marge. Si em veiés un psicòleg, segur que ho situaria entre l’obsessió i la bogeria.
Arran de tot això, l’altre dia reflexionava amb un soci sobre les dificultats d’innovar i, alhora, la legitimitat que té en el món aquest de l’emprenedoria, al meu parer, versionar, evolucionar o, senzillament, copiar idees d’altres que han funcionat prèviament. Soc del parer que una idea, per si mateixa, no val res: el mèrit es troba en dur-la a terme.
En tot cas, pròpia o aliena, bona o dolenta, darrere de tot negoci hi ha d’haver una idea, un model. Alguns en diuen la missió i la visió de l’empresa, que és molt més poètic.
Bé, jo, com us deia, acumulo idees de negoci. Per haver estat observant com funciona aquest negoci o aquell altre o perquè soc una malalta d’inventar històries, he pensat que podria ajudar els altres i, de pas, guanyar-me la vida fent-ho.
El problema: ¿us imagineu quanta gent voldria emprendre (ara que està de moda) i no ho fa perquè no té una idea clara de quin negoci muntar? La solució: Idees de Negoci SA ( by l’Executiva Agressiva), un lloc on et preparem una idea de negoci a mida.
Per exemple, si ets un crac de la informàtica, una cosa tipus Facebook. Si saps cuinar i portar un restaurant, el meu projecte Viva la Pasta (que ja us explicaré un altre dia). Si ets advocat, la meva idea Baixa-a-telefonica.com. I a guanyar-se la vida, tu.
Ara no em robeu aquesta idea estúpida! Forma part de les meves particulars petites alegries de la vida...