Guerres i volatilitat en els mercats

Últimament assistim a una operació militar cada mes. Aquest cop, a l’Iran. Casualment, gairebé sempre tenen lloc en cap de setmana, amb els mercats financers tancats. Però després arriba dilluns i les borses tornen a obrir. Ens hem d’espantar?

A la pràctica, ningú sap què farà el mercat el dilluns després d'una acció militar. Tanmateix, si ens basem en els precedents, és previsible una volatilitat molt elevada. Qualsevol conflicte bèl·lic acostuma a provocar fortes caigudes als mercats borsaris per l’augment de la inestabilitat geopolítica, l’encariment de matèries primeres com el petroli i la revalorització del valor refugi per excel·lència: l’or. Ara bé ¿aquesta volatilitat es manté durant setmanes o mesos? La resposta també és clara: no.

Els xocs externs al mercat solen tenir una durada limitada, de dies o, com a màxim, setmanes. Va passar amb Rússia i Ucraïna, amb Israel i Gaza, amb la imposició de nous aranzels i també amb la covid-19. Si ampliem la perspectiva més enllà dels dies puntuals, observem que la borsa reprèn amb el temps la seva trajectòria alcista. Cal tenir en compte que qualsevol tendència presenta màxims i mínims; el que realment importa és que siguin ascendents.

També és habitual que, si un atac era previsible –com el cas de l’Iran, que molts analistes ja anticipaven–, l’impacte sigui més moderat perquè els preus ja n’havien descomptat els efectes (el mercat fa setmanes que cau). A més, aquest cop hi ha un mercat obert durant el cap de setmana: el bitcoin. Quan es va conèixer la notícia, el seu preu va caure de cop un 5%, però es va anar recuperant amb el pas de les hores per acabar en terreny positiu.

El que passarà el dilluns és incert. El que sí que sabem és que, d’aquí unes setmanes, probablement l’efecte d’aquest episodi ja haurà desaparegut.