La guerra ens fa més pobres a tots

M’agradaria poder tancar aviat aquesta sèrie sobre l’Iran i la nostra butxaca. Però la realitat és tossuda: com més s’allarga el conflicte, més profundes poden ser les conseqüències econòmiques. De moment, hi ha algun respir. El preu del combustible ha caigut prop de 20 cèntims per litre després de la rebaixa de l’IVA (després de tocar els 2 euros). Un gran encert per part de l’administració.

Ara bé, el panorama continua sent incert. El cost de l’energia es manté elevat: el gas i l’electricitat acumulen increments de dos dígits en molts mercats europeus. Espanya parteix amb cert avantatge gràcies a l’impuls de les renovables —ja prop del 50% de la generació elèctrica prové de fonts eòliques i solars—, però no és immune. Alemanya, més dependent del gas, podria veure increments del preu de la llum fins a tres o quatre vegades superiors. Quan l’energia puja, tot puja. Produir, transportar o prestar serveis és més car, i això es trasllada als preus finals.

Viatjar també serà més costós. El combustible d’aviació s’ha encarit més d’un 30% en pocs mesos, i les rutes cap a Àsia s’han complicat per desviaments i restriccions, amb vols més llargs i bitllets més cars.

El crèdit tampoc donarà treva. Amb una inflació encara per sobre del 3%, els bancs centrals mantindran tipus elevats. Això encareix préstecs personals i qualsevol finançament.

El risc de fons és entrar en un escenari d’estagflació: inflació elevada combinada amb un creixement econòmic estancat. Un còctel especialment complex de gestionar i que, històricament, sovint ha estat el preludi d’una recessió global. L’única solució per evitar-ho és que el conflicte es talli com més aviat millor i comencin a caure els preus de l’energia. Veureu, però, que quan comenci a caure el petroli, el combustible no ho farà tan ràpidament. Per desgràcia, encara en tenim per setmanes.