Un FC Barcelona públic

Un dia de pau, avui. La Pasqua, menjant 'colomba' italiana (no té res a veure amb el panettone) i encara recordant els tres gols que va marcar el Juventus al FC Barcelona. Ai, el Barça! Quin patiment! Molt del renom que ha aconseguit la ciutat es deu als èxits de l'equip de futbol, i viceversa. Turisme, imatge i 'branding' han crescut en simbiosi gràcies, bàsicament, al fet que l'equip té el mateix nom que la ciutat. L'Espanyol, el Betis, el Juventus tenen més difícil crear sinergies amb la seva ciutat. D'aquí els esforços de moure la marca cap a un Espanyol de Barcelona o un Juventus de Torí. Hem de prestar molta atenció, doncs, a què li passarà al Barça en els pròxims mesos. Si els núvols negres que veiem a l'horitzó es fan grossos, com sembla previsible, també la ciutat patirà, d'una manera o d'una altra. Per això la meva absurda postura, que ja vaig defensar fa un temps: un Barça públic. Tot el que passa al Barça influencia tots els àmbits de l'esfera pública i privada i és massa important per deixar-ho en mans dels socis. 'Buona Pasqua!'