L’efecte dòmino

Acabem de deixar el mes de març enrere i podem dir que ha vingut ben farcit d’esdeveniments amb un fort impacte en l’economia i el comportament dels consumidors.

D’una banda, la guerra d’Ucraïna, lluny d’acabar pocs dies després del seu inici com havia previst el Kremlin, s’allarga amb un alt peatge en vides humanes, refugiats i mercats que pateixen. S’ha disparat el preu del gas, l’electricitat i els carburants i falten productes bàsics als supermercats com l’oli de gira-sol.

De l’altra, aquest alt preu de la benzina ha provocat un efecte dòmino i els transportistes s’han aturat i, entre vaga i piquets, han parat el país. Molts productes no han arribat a les botigues i després, quasi simultàniament, moltes fàbriques han hagut de parar per falta de subministrament de primeres matèries.

Primer la guerra i després la vaga han acabat generant un efecte pànic en els consumidors. La setmana del 7 de març, les vendes dels supermercats pujaven un 23% a tot l’Estat i la setmana següent creixien encara un 10,7%.

Si la resposta dels consumidors fa un parell d’anys, a l’inici de la pandèmia, va ser acaparar paper higiènic, sembla que aquest cop hem estat més estratègics amb creixements setmanals del 49,3% en la llet, el 21,3% en alimentació seca, 19% en conserves i 18% en els ous. I, com era d’esperar, aquest excés de demanda, d’una banda, i la disminució de l’oferta, de l’altra, han portat un efecte addicional: la inflació s’ha enfilat fins al 9,8%, una xifra que no es veia feia més de 30 anys.

Quan encara lluitàvem per sortir de la pandèmia, ens trobem amb una guerra, una vaga de transport i la inflació als nivells dels anys vuitanta. Aquesta és la mala notícia. La bona, només per a mànagers positius, és que encara queden vuit mesos per acabar l’any i potser, canviant-ho tot una vegada més, encara en farem alguna cosa, d’aquest 2022.