Diners o amor

Cal advertir que no soc del Barça, ni del Madrid ni de cap altre equip de futbol. Com a molt soc de la Penya, perquè encara recordo aquell triple de Corny Thompson el 1994 que va fer que el seu equip es convertís en campió d’Europa. Tot i això, aquesta setmana he parlat, com tothom, de la Superlliga. Els equips més poderosos del món van anunciar una decisió amb una base 100% econòmica, o almenys això han argumentat: canviar les regles del joc per fer rendible el seu negoci. Però, al final, sembla que la lògica empresarial no ha triomfat i la passió s’ha imposat.

En tots els negocis, no només en el futbol, hi ha una mica d’això: diners o amor. Per exemple: si totes les decisions es prenguessin de manera freda i justificada no existirien els comercials, perquè l’art de la persuasió no podria fer res enfront d’un Excel i uns números.

Fa un any, quan a la meva empresa vam presentar l’ERTO pel covid-19, la decisió de qui es quedava i qui no no es va prendre amb números ni mètriques de productivitat. També vam valorar qui podia aportar més empenta i passió en un moment tan complicat.

De fet, probablement cap companyia començaria si només tingués en compte els riscos i les incògnites. Jo mateixa vaig muntar la meva empresa en el pitjor moment de la crisi financera i durant la pandèmia estan naixent centenars de negocis que tenen al darrere gent boja amb una passió.

La Superlliga ens ensenya que tant al darrere com al davant de les empreses (treballadors i clients) hi ha persones. I els diners són una conseqüència d’allò que aportes als uns i als altres.

Ara bé, ¿fins on ha de manar la passió? Segurament, una de les principals diferències entre una empresa gran i una de petita és aquesta. Una companyia com la meva es pot permetre prendre la decisió que mai recomanaria un director financer. Però reconec que la gràcia està en el balanç i que, de vegades, la passió també fa que ens equivoquem.