¿Cal que un polític tingui estudis?

Tot el merder del curricula (ho escric en llatí, llengua morta) dels polítics ens obliga a fer una reflexió. O més d’una. Primer: ¿cal que un polític tingui estudis? ¿Canvia el judici del seu electorat? ¿Afecta la seva capacitat de governar? ¿Coneixem els estudis, abans de votar, d’un Puigdemont, una Arrimadas, un Salvini, una Merkel? Perquè sembla clar que un màster no dona més vots. Aporta més coneixements, però només si es cursa correctament en comptes de ser comprat o regalat.

En el món dels empresaris sí que és rellevant i potser s’haurien de començar a comprovar les dades que els candidats posen als seus CV, cosa que no es fa gairebé mai. Malgrat tot, hi ha una gran diferència entre l’àmbit públic i el privat: en el món de les empreses els resultats d’una feina són tangibles. Així, si un candidat menteix, se’l desemmascara després per la seva incapacitat per desenvolupar un càrrec. En l’àmbit públic, en canvi, no hi ha manera de lligar l’activitat política a resultats concrets. No calia, doncs, inventar-se res.