Viatge a la prehistòria de les ‘start-ups’ catalanes

La periodista Mar Galtés recull en un llibre els principals èxits i fracassos de dues dècades d’ecosistema digital a Barcelona

Paula Solanas Alfaro

i Paula Solanas Alfaro

7 min

Silicon Valley es va cuinar entre garatges californians i enginyers que havien deixat la universitat, però llocs de Barcelona com el Mercat de Sant Antoni també amaguen l’origen dels negocis digitals de la capital catalana. La periodista Mar Galtés va començar a seguir des de les pàgines de La Vanguardia -hi va treballar vint-i-set anys a la secció d’Economia i ara és directora de la consultora de comunicació LLYC- les històries de les primeres tecnològiques nostrades. Era molts abans que internet dominés els índexs borsaris de tot el món i que empreses com Amazon i Apple ocupessin el lloc dels gegants industrials del segle passat. Galtés resumeix tres dècades d’èxits i de fracassos del que s’ha acabat batejant com “l’ecosistema”al seu llibre Barcelona Start-up. Historia e historias del mayor ecosistema tecnológico y digital del sur de Europa (Libros de Cabecera).

Aquesta passejada per la prehistòria de la innovació catalana no té una casella de sortida gaire evident, però un dels primers episodis que recorda Galdés té per escenari un saló de l’Hotel Arts. “Aleshores començaven a arribar coses de les puntcom dels Estats Units, però ningú en feia gaire cas”, explica. Era el maig del 2000 i amb l’entrada al nou mil·lenni el mitjà online The Industry Standard va escollir Barcelona per celebrar durant tres dies la seva primera conferència internacional. Unes jornades plenes de directius de l’incipient sector digital, on gairebé només s’hi parlava anglès.

Internet es va convertir abans en una realitat empresarial consolidada a l’altra banda de l’Atlàntic. Però a Catalunya la xarxa va arribar a través de les universitats i punts de trobada informals com el que es creava alguns diumenges al voltant del Mercat de Sant Antoni, on els primers geeks quedaven per intercanviar-se disquets i programes. Entre aquests fanàtics de la tecnologia, un dels primers noms que esmenta Galtés és el d’Eudald Domènech. Tenia una empresa de publicitat a Vic i el 1993 va descobrir en un article al diari El 9 Nou el nou univers de les xarxes d’ordinadors.“Tots començaven sabent molt poc anglès i amb coneixements autodidactes que treien dels primers blogs i revistes sobre internet”, apunta Galtés. En una entrevista per al llibre, Domènech li confessa com es va hipotecar per comprar 500 mòdems i aconseguir que més empreses es fessin sòcies de la seva xarxa. De tot plegat en va sortir Servicom, la primera empresa que va comercialitzar línies d’internet a Espanya i que va situar Domènech com un dels precursors del sector digital català.

Alguns dels primers negocis d’internet catalans els van fundar aficionats amb un nivell d’anglès baix

Cargando

No hay anuncios

Com explica Galtés, un dels primers fruits que van donar tots aquests projectes embrionaris va ser, precisament, convertir-se en escoles de directius que després acabarien creant altres iniciatives. Cluster n’és un exemple de manual. Dels fundadors -i una llarga llista d’extreballadors- d’aquesta consultora de telecomunicacions, no n’hi ha cap que es quedés quiet després que es vengués per mil milions de dòlars a la nord-americana Diamond Technologies el setembre del 2000. Es podria dir que Cluster va ser el primer unicorn (el títol per a les tecnològiques valorades en més de mil milions d’euros) creat a Catalunya. Quan la penetració dels mòbils a Espanya encara era testimonial, va començar a explotar la telefonia sense fils. “Era una rara avis. Gairebé tot ho venien fora. L’operació va sortir a la portada del Financial Times i el Wall Street Journal ”, recorda Galtés.

Xavier Rubió, Marcel Rafart i Jordi Viñas van fundar aleshores la firma de capital risc Nauta, que ha acabat invertint en altres start-ups catalanesde renom com la plataforma de venda d’estocs de moda Privalia i la companyia de videojocs per a mòbil Socialpoint. Com ells, el grup Intercom encapçalat per Antonio González-Barro va ser el caldo de cultiu per a empreses com Softonic, Infojobs i eMagister.

Galtés reivindica que en aquells primers anys d’eufòria també van sorgir alguns noms que encara ara són força desconeguts. Fractus va ser la pionera de les spin-offs de la UPC. Sorgida de les aules el 1999, aquesta companyia fundada per Rubén Bonet i Carles Puente va desenvolupar la tecnologia a la qual podem agrair que els nostres mòbils ja no portin antena. “Van estar a punt que els comprés Qualcomm. Això no ho havien explicat mai”, confessa la comunicadora. El gegant nord-americà dels xips per a mòbils els va oferir 65 milions de dòlars, però finalment un acord de pau amb la finlandesa Nokia va fer tirar enrere l’operació.

Cargando

No hay anuncios

Galtés també recorda el desert de notícies tecnològiques que hi va haver després de l’esclat de la bombolla de les dotcom, al qual s’hi va sumar l’impacte dels atemptats de l’11 de setembre del 2001. Tot i així, hi ha empreses que se’n van sortir en les hores més baixes del sector. “Per exemple, eDreams és clau per explicar la mania que tenim amb la falta d’autoestima. Que triessin Barcelona per arrencar l’empresa va representar un abans i un després”, assegura la periodista. Es refereix al fet que cap dels seus fundadors era català. Dos mexicans -en el cas de Javier Pérez-Tenessa, criat a Madrid des dels onze anys- i un colombià que van decidir instal·lar-se a Barcelona abans que els emprenedors envaïssin les antigues naus industrials del 22@. “Aquí s’hi viu molt bé i no ens n’hem d’avergonyir. Tenim un bon clima, però també bones universitats i escoles de negocis que han ajudat que moltes empreses vulguin venir a Barcelona”, defensa Galtés.

No obstan això, amb el llibre la periodista s’ha proposat desmitificar una mica la figura de l’emprenedor. Amb la crisi del 2008, diu, el missatge segons el qual qualsevol persona podia engegar una empresa davant el panorama desolador de l’economia espanyola era habitual fins i tot des dels governs. “Semblava com un manual d’autoajuda”, riu Galtés. Uns anys abans havia rebut la primera visita a la redacció de Lucas Carné i José Manuel Villanueva. Aleshores eren dos joves que feia quinze dies que havien llançat una pàgina per comprar els estocs rebaixats de les marques de moda, recorda la periodista. Les empreses es mesuraven pels beneficis i ells gairebé no facturaven res. Deu anys més tard -l’abril del 2016- venien el projecte a Vente-Privée, el competidor francès en què s’havia inspirat el model, per 440 milions d’euros. El seu èxit va avançar en paral·lel al d’altres emprenedors barcelonins que també van fer caixa, com és el cas de Miguel Vicente amb LetsBonus i el boom dels portals de cupons. També les primeres edicions a Barcelona del Mobile World Congress, que a més d’omplir hotels i restaurants de congressistes va permetre a algunes empreses locals fer-se un lloc a l’agenda de reunions de grans multinacionals.

L’esclat de la bombolla de les puntcom va adormir el sector, que va ressorgir després de la crisi del 2008

Cargando

No hay anuncios

Però per a Galtés hi ha dues dates que expliquen que el seu llibre es refereixi a Barcelona com “l’ecosistema tecnològic més gran del sud d’Europa”. El juliol del 2016 es va inaugurar la transformació del Palau de Mar en el Pier01, la nova seu de l’associació Barcelona Tech City i de start-ups com Byhours, Holaluz i Tiendeo. “El detonant va ser una visita de l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, a les oficines de LetsBonus. Es va sorprendre de la magnitud de l’empresa i Miguel Vicente li va explicar que ja hi havia força negocis digitals a Barcelona i que estaven pensant en associar-se”, explica Galtés. Després, reunions i trucades fins que el projecte va prendre la forma del Pier. El sector ja tenia un edifici que l’identifiqués i un punt de trobada per a negocis (i festes).

La segona data que destaca Galtés la va enxampar desprevinguda durant la convulsa tardor del 2017, quan el fons paneuropeu Atomico va situar Barcelona com la tercera ciutat preferida dels emprenedors per arrencar un negoci al continent. “Va ser el subidón, quan vam començar a creure’ns-ho”, assegura. Aleshores empreses com Glovo, TravelPerk i Typeform també començaven a omplir titulars amb rondes de finançament cada vegada més elevades. Els que ja s’havien venut la start-up es posaven el barret d’inversor o creaven empreses per crear noves empreses. “Es posen en valor models com les acceleradores i les incubadores de negocis”, opina la periodista.

Al llarg del llibre esmenta més d’un miler d’empreses i noms propis que completen aquesta història. De fet, es va sorprendre descobrint històries que desconeixia durant el procés de redacció i, fins i tot, algun empresari del sector li ha fet la mateixa confessió. El relat, insisteix Galtés, el fa des de fora, com a “observadora privilegiada”, però també valora quins són els reptes pendents: “Encara costa molt trobar dones emprenedores”. Barcelona té pendent resoldre una altra equació que ara està d’actualitat: “Cal una base tecnològica amb fàbriques de bateries o de xips que traccionin la indústria digital que s’ha anant coent”.

Els fundadors de Fractus, una spin-off de la UPC, són els responsables que els nostres mòbils ja no portin antena. La companyia va estar a punt de ser venuda diverses vegades, en una ocasió al gegant dels xips nord-americà Qualcomm.